Entrevista | Jordi Gimbernat Advocat penalista i exmembre d’Umpah-Pah
"Vaig infringir algunes vegades el Codi Penal, però és secret de sumari"
Umpah-Pah, una de les bandes cabdals del que es va anomenar «Rock català», es va dissoldre fa més de vint-i-cinc anys. Jordi Gimbernat va penjar aleshores la guitarra -si més no professionalment- i es va posar la toga. Avui fa més de dues dècades que exerceix d’advocat penalista, formant part del despatx Monguilod Advocats.

Jordi Gimbernat, entre la guitarra i els llibres de Dret. / Marc Martí

Haver format part d’Umpah-Pah seria un agreujant o un atenuant?
Ho podríem considerar circumstància mixta, una figura del dret penal que en determinades ocasions pot ser un agreujant i en d’altres, atenuant. Depèn de per a què.
Es lliga més de músic o d’advocat?
Absolutament de músic (riu). No hi ha color.
Domina més el Codi Penal o la guitarra?
Ara, el Codi Penal. Molt a pesar meu.
El dret civil seria la música clàssica i el penal, el Rock & Roll
S’assemblen la música i el dret penal?
El dret penal és el rock & roll del dret. El dret civil seria la música clàssica, i el penal és la part del dret més de carrer, d’emocions, de la gent. És el dret més directe, el cop de puny. És el rock & roll.
S’enduia llibres als concerts?
No, estava a mitja carrera i ho vaig compaginar un any, però vaig veure que no podia, l’època forta de concerts era quan tenia exàmens. Fins que un curs no en vaig aprovar cap i vaig dir «tirem cap al rock».
I va abandonar els estudis?
Sí, a tercer. Vaig pensar que el tren de la música només passava aleshores i, o hi pujava o ja no em tornaria a passar mai més. Si no funcionava, sempre tindria el recurs d’acabar els estudis i posar-me a treballar d’advocat.
És molt possible que si no s'hagués desfet Umpah-Pah, avui no seria advocat. És que fer de músic és molt divertit
Finalment ho va fer, aquí està.
Vaig tornar a estudiar quan es va desfer Umpah-Pah. L’últim concert que vam fer va ser a la festa major de Salt, per tant, era al juliol. Després vaig estar un temps pensant què fer, i al final vaig dir, vinga, acabo la carrera. Vaig anar a la UdG i em van dir «tens sort, avui més l’últim dia per a matricular-se». Va anar d’un pèl. Tot i així va ser un Cristo important, havia canviat el pla d’estudis.
Si no s’hagués desfet Umpah-Pah, encara continuaria tocant i no seria advocat?
És molt possible. És que fer de músic és molt divertit (riu).
No és que deixés la música perquè es considerava massa gran, per tant?
No, això no. Bé, mai saps com et trobaràs, però miri els Rolling Stones. O en Paul McCartney, també amb més de 80 anys i del qual vaig veure fa poc per internet un concert a Buenos Aires.
O Sopa de Cabra.
(Riallada) Aquests són una mica més joves.
Molt a pesar meu, ara domino més el Codi Penal que la guitarra
Hi ha sentències que canten?
Sí, hi ha resolucions que canten. I que canten molt. Però bé, per això existeixen els recursos, perquè la instància superior les afini més.
Va passar més nervis a la primera actuació o al primer judici?
(Pensa). Potser al primer judici. Recordo perfectament la primera actuació, al teatre de La Salle de Girona, amb un grup que havíem format uns quants companys de classe. Estava molt nerviós, però va ser penjar-me la guitarra i començar a tocar, i em vaig relaxar totalment. Al primer judici vaig passar més nervis, perquè estàs fent una feina de la qual depèn el futur d’una persona i és clar, tens més responsabilitat.
Quina llei desafina massa?
El Codi Penal desafina molt. És de 1995, quan es va fer era tot un conjunt, amb un equilibri i una coherència interna. Ha passat que s’ha anat reformant a cop d’alarma social, pujant o abaixant penes segons el moment. En teoria hauria de ser una llei força perdurable en el temps, però tanta reforma li ha fet perdre la coherència que tenia.
El Codi Penal desafina molt, quan es va fer era tot un conjunt, amb un equilibri i una coherència interna, però s’ha anat reformant a cop d’alarma social
Entre nosaltres: quan estava a Umpah-Pah va infringir gaires vegades el Codi Penal?
Algunes (riu). Però és secret de sumari.
Com a advocat, com defensaria les cançons avui acusades d’incorrectes ?
No hi estic gens d’acord, arribaríem a l’absurd de prohibir Lolita, de Nabokov. L’art és art, i se li han de permetre unes llicències més enllà de les del dia a dia.
Quin grup o cantant hauria d’estar perseguit per la llei?
No vull dir noms per no quedar malament, però uns quants. Per la seva cara dura i la falta de destresa musical.
Amb el rock català es va fer molta demagògia per totes bandes. Semblava que estàvem tots subvencionats. I si van subvencionar a algú, a nosaltres no ens va tocar ni una pesseta
El rock català va ser una condemna per a tots els catalans?
Amb el rock català es va fer molta demagògia per totes bandes. Semblava que estàvem tots subvencionats. I si van subvencionar a algú, a nosaltres no ens va tocar ni una pesseta. Només érem uns tios de Girona i un de Salt que es trobaven els dissabtes al matí, en plena ressaca, per assajar. I vam anar fent. L’únic és que la productora va rebre una subvenció per a gravar els primers vídeos, i vam dir: almenys, que se’ls gastin. I vam anar a gravar-los a Jamaica.
Allà és on va infringir el Codi Penal?
No li sabria dir, no conec el Codi Penal jamaicà.
- El judici de la família Ortega Monasterio contra TV3 per “Murs de silenci” ja té data
- Girona deixa de sancionar els usuaris de patinet que no porten casc després de multar-ne quasi 400
- Em passava més hores muntant la carrossa de Carnaval que a la feina
- Cremen quatre cotxes en un aparcament a la Font del Gat de Girona
- Mor Jordi Araus, el fundador de la botiga de joguines Araus de Girona
- Condemnat un sotsinspector dels Mossos de Blanes per posar benzina a cotxes particulars amb targetes de la policia
- El mal temps no afluixa i obliga a suspendre rues de carnaval a la Costa Brava
- Girona farà obres d’emergència a la plaça Catalunya perquè té un centenar de bigues rovellades