Tarta Relena: «Fer un disc no és un procés ràpid ni fàcil, ans al contrari»

Des de la seva irrupció, el 2016, Tarta Relena s’han erigit en una autèntica rara avis dins el panorama musical de Catalunya, gràcies a una singular proposta que beu d’una tradició mediterrània cantada en català, castellà, llatí, judeoespanyol i italià, que embolcallen de sonoritats electròniques. Tres anys després d’enlluernar amb Fiat Lux (The Indian Runners, 2021), un EP en el qual exploraven el concepte de ciclicitat a partir del record, la nostàlgia i l’evocació de sentiments, el duo barceloní a cappella format per Marta Torrella i Helena Ros referma la seva aposta amb És pregunta, un llarga durada en el qual flirtegen amb les nocions del pensament tràgic i que presentaran el 13 de desembre a l’Auditori de Girona.

«La pregunta és un símbol molt important en aquest disc. Vol referir-se a la set de coneixement, la incertesa, la consulta a l’oracle i el diàleg amb el propi destí» argumenta Helena Ros, que afegeix que l’elecció del títol per l’àlbum també amaga la intenció de sorprendre i confondre: «Hi ha la paraula ‘pregunta’, però és una afirmació, i aquesta doble perspectiva ens semblava escaient».

L’experimentació, tant pel que fa a la sonoritat com per les lletres, continua sent en el segon llarga durada de la seva trajectòria -el primer, Ora pro nobis, el van publicar el 2019- un dels grans trets distintius del projecte. Per exemple, entre els dotze talls que integren el treball, n’hi ha dos - Tamarindo i Odniramat- que comparteixen una mateixa estructura. «Aquest experiment va ser inesperat, de fet va ser un error que ens va regalar una bona estona de rialles i, després, de material per investigar» apunta Marta Torrella.  

«Un dia gravant la maqueta de Tamarindo a l’estudi, vam prémer la lletra ‘r’ sense voler i es va invertir tota la pista. La vam escoltar i ens va semblar que la melodia que ens oferia l’invers era tant o més bonica que l’original, a part de sentir l’efecte de la veu anant cap endins i parlant al revés. Vam veure que ens l’havíem d’aprendre tant del dret com del revés, i així ens van sortir dues cançons pel preu d’una», afegeix la cantant.

Un altre tema, Si veriash a la rana, es basa en una cançó tradicional sefardita, en la seva melodia, i en una novel·la de Raül Garrigasait en la lletra. «Ens vam enamorar de la melodia i del ritme, però, en canvi, la lletra quedava fora de la temàtica del disc. Per això vam decidir escriure’n una de nova que anés d’acord amb el concepte, i aquí va ser quan vam llegir la història de Jeftè a la novel·la Profecia i vam fer-la quadrar dins del ritme i els versos de la cançó. Com que no volíem deixar de referenciar l’original, vam conservar-ne el títol i el primer vers» assegura Ros. 

Un disc autoproduït

És pregunta és també el primer treball d’estudi en el qual les dues integrants de Tarta Relena han apostat decididament per l’autoproducció. «A l’inici teníem més clar com volíem que sonés el disc, però, en canvi, no sabíem amb qui volíem produir-lo. Tot i que les experiències anteriors havien estat molt positives, ens vam posar la premissa de començar el camí nosaltres dues soles i veure fins on arribàvem» explica Torrella, que valora aquesta experiència com a «molt enriquidora».

Partint d'una idea sorgida el gener de 2022 al pis que Ros i Torrela compartien a Barcelona, el procés de creació de És pregunta va incloure estades a l’Esquirol, Vallirana i Calonge i va començar a prendre més forma el juny de 2023, amb una residència de producció a Saragossa. «Fer un disc no és un procés ràpid ni fàcil, ans al contrari. És el resultat d’un temps llarg d’investigació, i per això escollir bé els espais i els moments és crucial per obtenir material per treballar-lo degudament» apunta Torrella.

Per a les dues integrants del projecte, la línia estètica i el disseny de la portada té una gran importància. En aquesta ocasió s’han decantat per un quadre de la il·lustradora Katharina Schilling. «La idea era que es pogués relacionar la imatge amb el contingut del disc, evidentment. Aquest quadre ens va agradar pel misteri d’ensenyar una escena a mitges. És una imatge que captiva a primer cop d’ull i alhora ofereix nombroses capes de significat a qui vulgui continuar observant» assegura Ros.  

Després d’haver treballat principalment amb el segell català The Indian Runners, Tarta Relena han decidit en aquesta ocasió eixamplar l’onada expansiva de la seva proposta amb el parisenc Latency. «Volíem afermar els llaços internacionals i ens va semblar que editar amb Latency era una bona manera de fer-ho, perquè publiquen música de nínxol com la nostra, sense ser un macro-segell que editi moltíssimes referències l’any, i ens sentim afins als seus interessos artístics i musicals» comenta Torrella. 

Sobre la rebuda que la seva singular proposta està tenint -fa uns mesos van fer història en ser les primeres a fer un Tiny Desk en català-, Torrella valora que el públic «connecta» amb el que fan. «La música els arriba encara que cantem en llengües que no entenguin i tornem a casa amb molts compliments» postil·la la cantant, que també creu que, tot i haver actuat una vegada al Marroc i dues a Itàlia, els falten molts països mediterranis per trepitjar encara.