La gent i els llocs que expliquen el món

Els museus d’art són entitats vives i en constant creixement i revisió. Ho posa en evidència el Museu de l’Empordà de Figueres amb la seva última exposició, Noves adquisicions 2022-2024. La gent i els llocs, inaugurada divendres i amb la que els seus responsables volen mostrar una cinquantena de les més de setanta obres que s’han incorporat, els darrers dos anys, al seu fons, ja sigui per la via de l’adquisició, la donació o el dipòsit. La mostra, comissariada per la historiadora de l’art Lluïsa Faixedas, és un ventall ampli i heterogeni d’estils i tècniques diverses, peces antigues i més actuals, totes elles, però, amb dos temes predominants -el paisatge i la gent- que permeten establir un diàleg enriquidor, així com «noves narratives». Entre les obres destaquen noms de creadors empordanesos o vinculats a l’Empordà d’un alt nivell com Àngel Planells, artista «del que no és fàcil veure obra seva», com admet la comissària; de Bartomeu Massot, d’Antoni Masferrer, que ajuda a «situar l’inici de la tradició pictòrica figuerenca més contemporània» o d’Assumpció Mateu, «artista imprescindible per la col·lecció de tot museu». Aquesta política d’adquisició ajuda, a parer de la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, a continuar potenciant el caràcter de «museu comarcal» que ha de tenir el Museu de l’Empordà.

Aquesta és la tercera exposició que el museu dissenya per mostrar les noves peces que incorpora, tot i que la primera en què el comissariat és extern. «Ens va semblar interessant aquesta nova mirada», reconeix el director del museu, Eduard Bech qui incideix com, a l’hora d’adquirir o acceptar obra, es marquen diferents objectius. El primer, incorporar peces d’artistes que no figurin encara en el fons. Així s’han aconseguit joies com tres dibuixos «fantàstics» i un autoretrat d’Enric Pascual Monturiol, net de Narcís Monturiol, un artista quasi oblidat a l’Empordà. Aquestes peces, el públic les troba gairebé en travessar el llindar. D’entrada, però es presenten cinc retrats «que expliquen una de les possibles històries del retrat entre els segles XIX i XX: del més oficial a una fotografia d’Emma Alcalà que es qüestiona la identitat», detalla Lluïsa Faixedas.

El segon objectiu és el d’ampliar el contingut d’artistes que ja formen part de la col·lecció «per tenir una mirada global a la seva producció». És el cas de Carme Escursell, Ramon Reig i Bartomeu Massot. La tercera línia és «ampliar la presència de dones artistes, les grans oblidades dels museus». Trobem, doncs, peces de Rosa Genís, Carme Cervera o Esther Boix, una artista nascuda a Llers, que s’està revalorant en els últims temps. En aquesta ampliació també s’ha tingut en compte la creació contemporània sumant una peça de Tura Sanglas -l’única escultura del conjunt- i quatre dels il·lustradors Ignasi Blanch i Dani Torrent, que parlen «de noves identitats del desig». Amb la voluntat d’anar introduint nous formats destaquen les sis últimes pàgines originals de Cadaqués del dibuixant i il·lustrador Enric Sió publicat l’any 1979 i adquirit per la Generalitat, a proposta del museu. També fotografies d’Israel Ariño i de Joan Rabascall, aquestes una donació molt generosa de l’artista. 

Moltes d’aquestes peces llueixen les millors gales, ja que acaben de passar pel taller de restauració. Per conèixer-les millor, es faran dues visites guiades, el 30 de novembre i el 25 de gener. També una conversa entre Àlex Mitrani i Txema Romero per parlar del perquè adquirir còmic i una activitat pels centres educatius.