«Em penso que a l’escola tots vam acabar odiant la flauta dolça»

La flautista banyolina Neus Plana forma part del quartet Con-fusión Project, que fusiona el flamenc i el jazz amb temes propis i acaben de treure el seu primer àlbum discogràfic, titulat 12.12. Dissabte vinent (20h) actuen a l’Auditori de Banyoles.

El públic que us ve a escoltar es pot confondre, amb Con-fusión?

Segurament quan el públic senti la paraula «fusió», la relacionarà amb la part musical, i no s’enganyarà perquè és una barreja d’estils. Ara bé, m’agrada recalcar que l’element protagonista és el flamenc. És un projecte de flamenc-fusió, perquè els components ens vam trobar estudiant flamenc però ja fa anys que estudiem música clàssica, jazz, etc. La fusió engloba tots aquests estils.

Neus Plana no és un nom gaire flamenc. No estarà fent apropiació cultural?

(Riu) Totalment. De fet, provinc de Tarragona, el flamenc ha aparegut a la meva vida fa 2-3 anys. Estudiant música clàssica, el meu referent ha sigut en Jorge Pardo, una llegenda del flamenc i del jazz, amb flauta i saxo. Em vaig voler acostar a la seva manera de tocar, així que vaig estudiar un màster de flamenc. On em sento més identificada com a flautista i com a músic, és en la part tan rítmica que té el flamenc. I tan passional, perquè surt de les entranyes. Ara bé, no fem flamenc pur, ens inspirem en el flamenc.

On em sento més identificada com a flautista i com a músic, és en la part tan rítmica que té el flamenc. I tan passional, perquè surt de les entranyes

Amb flauta en lloc d’amb guitarra i castanyoles?

S’identifica molt el flamenc amb la guitarra, el cantaor, la bailaora, fins i tot el cajón. Un dels primers d’incloure-hi la flauta va ser l’esmentat Jorge Pardo, per això jo m’hi he interessat. Tocar flamenc amb la flauta em connecta molt amb mi mateixa. M’hi sento molt identificada, i això que he estudiat també clàssica i jazz. La vida m’hi ha portat.

N’hi ha que asseguren que el flamenc no té res a veure amb Catalunya.

Cada territori té els seus orígens musicals, però ens podem enamorar de la sonoritat d’altres cultures. Quan portem el flamenc a la interpretació amb el nostre instrument, ens n’enamorem, ens hi sentim molt identificats. El flamenc és un estil molt enamoradís, quan el coneixes hi connectes de seguida. M’estranyaria trobar un músic que no li agradés el flamenc.

Tenen semblances el jazz i el flamenc?

No he estudiat el jazz en profunditat, però diria que sí. Totes dues músiques tenen una part rítmica molt potent, si bé són estils molt diferents. Al jazz hi ha molta improvisació, i en el flamenc no... en principi, perquè té les falsetas, melodies que el músic de flamenc pot utilitzar quan toca amb altres. Com si fos un joc. Potser flamenc i jazz s’assemblen més quan es fa fusió que quan són purs, en la fusió poden conviure.

Cada territori té els seus orígens musicals, però ens podem enamorar de la sonoritat d’altres cultures

Jazz, flamenc, blues, rock... La bona música surt de la pobresa i la misèria?

És bonic, pensar això. De tota manera, jo més aviat diria que la bona música surt del fons de l’ésser humà, del més essencial. De la part més íntima de la persona en surt una necessitat d’expressar-nos, i això és el que permet l’art. La música ens fa connectar amb sentiments i situacions i treure’ls a l’exterior. Ho podríem fer extensiu a la resta d’arts.

Ja han tocat a Andalusia?

Encara no, però estem intentant obrir-nos-hi. De moment, hem estat presentant el projecte per Catalunya. Òbviament estem oberts a anar a altres parts del territori espanyol, i també de l’estranger.

Parla, una flauta?

La flauta parla en cada nota que fa. Per exemple, la música que fem als concerts és només instrumental, però està plena de significat. Escoltant la flauta, vostè pensarà les seves coses i jo les meves. Potser jo li explico què significa per a mi una melodia i tal vegada per vostè no significa el mateix, però d’alguna manera ens estem comunicant. Per tant, una flauta parla molt, i tant.

La bona música surt del fons de l’ésser humà, del més essencial. De la part més íntima de la persona en surt una necessitat d’expressar-nos, i això és el que permet l’art

I a vostè? La flauta li parla quan s’hi acosta?

Em parla i m’acompanya. Però sobretot, m’ajuda a expressar-me. Està molt bé posar nom a les coses, però moltes altres vegades a través de l’instrument pots connectar amb una part de tu mateix que a través de la paraula et seria més difícil. Efectivament, hi ha comunicació entre el músic i l’instrument.

Amb una flauta es poden atraure ratolins, com en el conte?

(Riallada) Ratolins i animals en general. La música pot atraure a qualsevol ésser viu.

Una confessió: jo odio la flauta des que a escola ens obligaven a tocar-la.

Ha, ha, allò era flauta dolça, jo faig flauta travessera. Em penso que tots vam acabar odiant la flauta dolça. Entengui’m: ben estudiat és un instrument molt bonic, però ara pedagògicament es potencia més l’ukelele, que és molt interessant perquè permet tocar i cantar a la vegada. Potser a l’escola és més interessant un instrument harmònic que un melòdic.

Subscriu-te per seguir llegint