Romeo Castellucci converteix Isabelle Huppert en una Bérénice incapaç de comunicar-se

La gran actriu francesa Isabelle Huppert torna vint anys després al festival Temporada Alta de la mà de Romeo Castellucci. L’actriu, que amb el seu pas per Salt l’any 2002 amb 4.48 Psychose va ajudar a situar el certamen entre els millors festivals d’arts escèniques del continent, hi presenta ara Bérénice, una revisió en clau contemporània del clàssic de la literatura francesa. El Teatre Municipal de Girona acull dissabte i diumenge l’estrena a l’Estat de l’espectacle, que fa del text de Jean Racine un monòleg sobre la bogeria, la veritat i la incapacitat per a comunicar-se.

Castellucci, un dels creadors escènics contemporanis més destacats, afirma que beu dels clàssics no com «un nostàlgic que vol reconstruir un passat que no existeix», sinó com «una font infinita de pensament que s’ha d’excavar». En el cas de Racine, assegura que allò que el fa tan contemporani és com treballa sobre el llenguatge, un «un element que ara és instrument de poder i control, un ostatge de la comunicació».

Bérénice és, per Castellucci, una «obra amb tres personatges paralitzats pel fet de parlar: parlen, però no es comuniquen, el seu és un llenguatge buit i aquest fracàs és molt contemporani». Són «tres illes que s’allunyen perquè parlen»: «el llenguatge produeix silenci, Racine usa el llenguatge contra si mateix, amb unes fórmules estilístiques que amaguen un abisme d’emocions viscerals expressades d’una forma exquisidament educada».

Protagonitzat per una dona atrapada entre l’amor i la política, el text és la història de dos amants s’han de separar pel bé de l’estat: l’emperador romà Titus s’enamora de la reina jueva Bérénice i tot i que el seu amor és correspost, les lleis de Roma li prohibeixen casar-se amb ella. La situació es complica més quan l’amic i aliat de Titus, el rei Antíoc, també confessa el seu amor per Bérénice.

El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ja avança que «qui esperi sentir versos alexandrins impecablement recitats per la millor actriu francesa tindrà una gran desil·lusió».

I és que, en la versió de Castellucci Huppert, interpreta un dona a punt del col·lapse, on les profunditats del seu silenci assoleixen el mateix volum rotund que la veu humana. Per fer-ho, ha respectat el text original, però «accelerant-lo» i fent-lo evolucionar perquè «l’arquitectura del text es disgregui i la protagonista vagi a la deriva, fins a la completa destrucció del llenguatge»: «quan perd el llenguatge es veu la commoció del cos», assegura l’italià.

En una escenografia pràcticament buida, cobra gran importància el so, que s’ha treballat a partir de sons enregistrats amb plors, tos, sospirs i riures de l’actriu.

Solitud i xenofòbia

Per Castellucci, el que fa de Bérénice un personatge vigent és que «és un mirall que ressona en cadascun de nosaltres pel seu sentiment de solitud», a més de les lectures sobre la xenofòbia que se’n poden fer actualment.

«Roma no la vol per estrangera, aquestes lleis que impedeixen l’amor i que són una força d’ocupació en la nostra ànima serien els grans antagonistes», assegura el director, que remarca que no ha abordat aquesta idea «com un tema polític, sinó que està en el transfons i això ho fa encara més violent».

«Com a artista, soc miop, no un profeta», assegura, insistint que el seu és un teatre «polític però no activista» perquè «el teatre té a veure amb els símptomes, no amb el diagnòstic».

Bérénice arriba a Girona després de fer temporada al Théâtre de La Ville de París i gira per Europa. Serà el plat fort de Big Bang, la Setmana de Programadors del festival, que des d’aquest dijous i fins diumenge concentra una desena de propostes de creació contemporània tant nacionals com internacionals, amb artistes com Azkona&Tolosa, La Veronal o El Conde de Torrefiel.

La dansa de la mort de La Veronal: entre la calma i el desassossec