El Museu d’Art de Girona torna el llegat compromès de Roser Bru a Catalunya

El llegat compromès de Roser Bru, la jove exiliada catalana que es va convertir en una de les grans artistes llatinoamericanes, torna a Catalunya gràcies a una gran exposició al Museu d’Art de Girona. Roser Bru. Superar la distància recupera l’obra i la figura de la creadora, nascuda a Barcelona i refugiada el 1939 a Xile, on va forjar la seva carrera artística com a gravadora i pintora, amb reconeixements tan rellevants com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. La dona i la denúncia del totalitarisme, sobretot després del cop d’estat d’Augusto Pinochet, van ser dues constants en la seva obra, impossible d’encabir en un únic estil, perquè es va deixar influir per corrents com l’informalisme i el pop art, però sempre lligada al seu país d’origen.

En la primera mostra que se li dedica a Catalunya en vint anys, el museu gironí reuneix més d’un centenar d’obres de Bru, la majoria procedents de Xile, però també algunes de museus i col·leccions privades catalanes, on la seva producció és gairebé testimonial, explica la directora del Museu d’Art, Carme Clusellas.

L’art que durà el 2024: dos aniversaris dalinians, noms propis i memòria

Bru va arribar a Xile amb disset anys a bord del mític vaixell Winnipeg organitzat per Pablo Neruda, juntament amb 2.000 exiliats espanyols més. Allà va estudiar Belles Arts i va vincular-se al Taller 99 de Nemesio Antúnez, un referent del gravat a Llatinoamèrica. No va tornar a Barcelona fins al 1958, en un viatge especialment fèrtil en l'àmbit artístic, perquè es va retrobar amb l’art romànic, que l’havia impactat des de petita, i va descobrir l’informalisme d’Antoni Tàpies, dos estils van marcar les seves primeres obres.

I és, tot i que Xile la va acollir amb els braços oberts, convertint-la en una referència en l’art del país, no va deixar mai de sentir-se catalana, va mantenir el contacte amb exiliats retornats, com Pere Quart i Montserrat Abelló, i va participar en projectes artístics catalans.

De fet, la mostra fa especial incís en aquests vincles amb Catalunya. L’historiador de l’art Àlex Mitrani, comissari de la mostra juntament amb la curadora xilena Inés Ortega-Márquez, però, que lamenta que tot i mantenir aquestes relacions constants i regulars amb Catalunya i ser coneguda als cercles artístics, «el gran públic l’ha oblidat, perquè els exilis no perdonen».

Dona, democràcia i humanisme

«Bru eleva la seva vida a conceptes universals», explica Clusellas. Hi coincideix la filla de l’artista i patrona de la Fundació Roser Bru, Agna Aguadé, que apunta que «tot el seu treball neix a partir d’ella mateixa, començant per la maternitat».

L’exposició s’estructura en els tres grans eixos temàtics que es trenen en tota la trajectòria de Roser Bru: la dona, la memòria democràtica i els seus referents humanístics i geogràfics.

Així, el primer àmbit està dedicat a la figura femenina, entesa «com una reivindicació simbòlica i mítica no polititzada», explica Mitrani. La fertilitat, la idea de les dones com a transmissores del fil de la memòria i també la voluntat de denunciar com el destí de moltes va quedar condicionat per la història queda palès en pintures com els seus treballs al voltant dels personatges femenins de Las Meninas, com Las frustraciones de Mariana, que forma part de la col·lecció del MACBA.

Amb el cop d’estat de 1973 contra el govern de Salvador Allende, reapareix en la vida de Bru el record de la guerra civil i la seva obra queda totalment impregnada de les ànsies de justícia i democràcia i el rebuig als règims totalitaris.

«L’art de Bru té una dimensió moral que encara ens interpel·la», assegura Mitrani. Posa com a exemple la seva revisitació d’imatges icòniques de la història de l'Espanya del segle XX com el milicià abatut retratat per Robert Capa o Federico García Lorca, que combina amb les imatges de desapareguts i represaliats xilens.

El tercer àmbit de la mostra està dedicat als referents de la catalanoxilena, tant humanístics -Frida Kalho, Franz Kafka o Anna Frank, per exemple- com geogràfics, amb una petita pinzellada dels elements llatinoamericans que va integrar en la seva obra. És el cas de El triangle organitza Amèrica, l’espectacular quadre que tanca la mostra i on apareixen alguns dels seus elements recurrents, com el triangle i la síndria.

La mostra compta amb el suport de la Fundació Roser Bru, la Generalitat i el govern de Xile. Es pot visitar fins al 30 de març.