«Volia mostrar als joves que hi ha música molt bona on no es fa servir l’'autotune' i sí les guitarres amb distorsió»

Trenta-cinc anys després del disc de debut de Sangtraït, El senyor de les pedres, i vint del seu únic treball en solitari, Eclosió, Quim Mandado va tornar l’any passat a la carretera. El jonquerenc, cantant i baixista del mític grup empordanès, es va posar en marxa de nou, ara amb dos dels seus tres fills com a acompanyants, juntament amb un altre històric del rock fet a l’Empordà, Joan Cardoner, amb qui ja havia compartit el seu darrer grup, Los Guardians del Pont. Divendres enceta al Teatre El Jardí de Figueres una gira per celebrar aquestes quatre dècades sobre els escenaris. Ho farà jugant a casa i al costat de companys de viatge com Jofre Bardagi, Joan Reig, Pemi Rovirosa o la soprano Clara Valero per interpretar clàssics de Sangtraït i de LGP.

El retorn de Quim Mandado

Celebra quatre dècades en el món de la música. Què pensa quan mira enrere?

Que el temps passa molt de pressa i que cal aprofitar les ocasions quan passen.

Què queda del Quim Mandado dels inicis?

Soc el mateix que era, però amb més experiència i més coneixements. Potser també he après a dir «no» en algunes ocasions i a ser més exigent amb mi mateix.

El nervi abans de pujar a l'escenari es manté o desapareix amb els anys?

Si no tens el nervi abans de pujar a l’escenari, és que ets mort. Potser s’aprèn a dominar-lo una mica i a no deixar que et domini ell. Crec que és bo que hi sigui, perquè això vol dir que encara vols donar el màxim de tu mateix a dalt de l’escenari.

El panorama musical català ha canviat molt en aquestes dècades. Com valora la situació actual?

Com totes les coses vives, ha d’anar evolucionant i canviant. Forma part de la vida mateixa. I està clar que hi haurà coses que m’agraden més i coses que m’agraden menys, fins i tot algunes no m’agraden gens, però crec que hi ha motius per estar esperançats i que hi ha artistes que evolucionaran d’una manera molt positiva.

Encara hi ha lloc pel rock i el heavy metal?

Hi ha lloc per a tots els tipus de música. Una altra cosa és que se’n faci ressò o que tinguin cabuda en els mitjans i puguin arribar amb igualtat d’oportunitats a tot el públic. Estic ben segur que hi ha molta gent que no està gens a gust amb moltes de les músiques que avui dia omplen el mercat i que se senten com desheretats perquè no troben allò que els omple. Catalunya és petita i el seu mercat encara n’és més, de petit, i per tant només es promociona una petita part de la música que s’hi fa. Si mirem a la resta d’Europa, els grups que fan rock i heavy metal solen ser dels més ben considerats. És aquí que ens tenen posada una etiqueta negativa. Com sempre, anem a contracorrent.

Si no tens el nervi abans de pujar a l’escenari, és que ets mort

L'any passat va tornar als escenaris amb una nova formació, acompanyat dels seus fills, Ferran i Guillem, i amb un altre històric del rock empordanès, Joan Cardoner. Com ha estat la resposta del públic?

Estem molt contents perquè veiem que anem arribant a molta gent i ens donen molta força per seguir donant canya. El públic surt molt content i emocionat d’escoltar el repertori que els hem preparat. Es produeix un fenomen curiós, ja que molts seguidors de Sangtraït que venien a escoltar-nos fa anys acompanyats dels pares, ara venen amb els seus fills i orgullosos de poder ensenyar-los les cançons que els omplien quan eren més joves.

Tenen previst enregistrar algun disc o crear cançons noves?

I tant! La idea és anar creant un nou repertori, i ja l’anem fent. A poc a poc i amb bona lletra van sortint coses molt interessants. S’ha de notar la presència d’en Guillem i d’en Ferran, que són molt joves i aporten una visió nova a la música que anem fent.

Darrerament, l’hem vist al programa Zenit de TV3, donant veu a rockers i heavys, a qui costa fer-se un lloc als grans mitjans, i divendres va ser-ne un dels finalistes. Com ha viscut aquesta «batalla» televisiva entre generacions?

És el que deia d’aprofitar les ocasions quan passen pel davant. Cal agafar-ho i donar visibilitat al tipus de música que m’agraden més. El que m’interessava més era dur la música potent a la televisió i que sonessin guitarres i bateries agressives. Mostrar a les generacions més joves que hi ha música molt bona on no es fa servir l’autotune i sí que es fan servir guitarres amb distorsió. Fins i tot, el que he volgut fer és agafar cançons que no tenen res a veure amb el meu estil i transformar-les de manera que ho siguin. I estic molt content amb el resultat. Hem vist que hi ha un bon sector del públic que em dona suport perquè els deu agradar el que faig en aquests programes. Tot i no guanyar la final, estic content d’haver aconseguit arribar tan lluny amb l’objectiu que m’havia marcat i d’haver descobert noves facetes de mi mateix com a músic.

La gira Quim Mandado: 40 anys de directes arrenca el 6 de desembre Figueres. Era important començar a casa?

En algun lloc s’ha de començar, i quin millor que a casa? Portem un any llarg fent concerts i encara no havíem tocat a l’Empordà. Ja és hora de fer-ho i amb un concert que inaugura la nova temporada. 

Com serà el concert?

El concert serà un espectacle en majúscules, hi haurà de tot. El repertori, de moment, és molt respectuós amb el bagatge acumulat amb els anys en els diferents grups on he estat. Sol mantenir una proporció força fidel a la quantitat de cançons de cada formació, on lògicament hi seran tots els grans èxits de Sangtraït i Guardians, algunes de les cançons amb arranjaments especials perquè al llarg del concert participaran diversos companys músics que, d’una manera o una altra, m’han acompanyat al llarg d’aquests 40 anys en diferents etapes musicals. 

Qui l’acompanyarà a l’escenari?

Els col.laboradors seran Pemi Rovirosa (Lax’n’Busto), Jofre Bardagí (Glaucs), Joan Reig (Els Pets), Jos Racero (Star3), Jordi Carles Mas (Blast! i XXL), Mia Campdepedrós (Astral Warriors), Míriam Aguado (Moments), la soprano Clara Valero i Carlus Coll Bardes (Orthemis).

Subscriu-te per seguir llegint