«La sensació és que per cada polític bo, en surten quinze de dolents»

Li costa dormir?

Si li dic la veritat, darrerament em costa una mica.

No té la consciència tranquil·la?

La consciència la tinc molt tranquil·la, però la meva feina no és la ideal per a agafar bé el son. Massa hores treballant.

El Palau de la Música sembla ideal perquè hi passin malifetes... Ja hi teníem robatoris, i vostè hi emmarca un crim.

M’agrada molt el lloc, és extraordinari. És un lloc ideal per a un inici de llibre tan espectacular: la magnífica lluerna central, esclata en mil bocins i en cau un home penjat, amb una soga al coll. Haig de dir que adoro el Palau, m’encanta, per tant, s’hi aplegava tot.

Que al Palau de la Música hi ha un passat és innegable, però el comportament de la gent que hi ha avui, és exemplar

Millet, Montull i companyia també hi van situar una bona novel·la.

Sí, però per la meva activitat laboral -hi organitzo concerts- he tingut l’ocasió de parlar amb molta gent del Palau, i crec que l’etapa a què es refereix vostè és antiga i tancada. L’hi dic de tot cor i amb coneixement de causa. Que hi ha aquest passat és innegable, però el comportament de la gent del Palau, avui, és exemplar.

Odia tant la música clàssica que fa que hi hagi un crim en ple concert?

He, he, de cap manera. La meva afició és, quan viatjo allà on sigui, visitar la sala de música simfònica que hi hagi en aquell lloc. La Fenice de Venècia, la Scala de Milà, l’Elbphilharmonie d’Hamburg, l’Òpera de Viena... M’agrada la litúrgia que hi ha, l’ambient de la sala, la pompa... tot plegat. Si havia de triar un lloc a Catalunya, tenia clar que havia de ser el Palau.

Barcelona s’està convertint en una ciutat ideal per a situar-hi històries de malfactors?

Malauradament és bastant cert. Crec que passem una època dolenta en aquest sentit, espero que reverteixi aviat. Soc barceloní i estimo la meva ciutat, per això hi situo l’acció dels meus llibres, però crec que necessitem un punt de millora. Esperem que amb els canvis que hi ha hagut al consistori, la cosa vagi millor. Tenim deures per fer.

Soc barceloní i estimo la meva ciutat, per això hi situo l’acció dels meus llibres, però crec que necessitem un punt de millora

Com es veuen les notícies de cada dia des d’un mitjà, però des del departament de màrqueting?

S’aprenen a llegir d’una manera diferent. Veus la notícia i hi veus la clau econòmica, l’empresarial... crec que hi veus totes les claus. Sovint llegeixo les notícies des d’un punt de vista comercial. A vegades descobreixo segones intencions en el redactat de la notícia... Segurament algú que fa vint-i-cinc anys que treballa de periodista ho veu diferent, jo no soc periodista i em llegeixo les notícies de forma una mica diferent. I també de manera diferent que una persona del carrer.

Darrere d’una notícia hi ha sempre diners?

No sempre, però sovint. I la gent no se n’adona. Malauradament, els diners són a tot arreu.

Hi ha gaire publicitat, amagada a les notícies?

Hi ha cada vegada més marques que volen colar el seu missatge a través de les notícies. La feina dels periodistes és triar el gra de la palla, fent un bon filtre. Si no, els mitjans es poden acabar convertint en altaveus de marques molt potents. Com a societat, no és bo. Que hi hagi informació rigorosa és important perquè la societat creixi forta. Cada vegada costa més, i les xarxes no ajuden, perquè la gent es queda amb el titular del tuit o el post. S’ha d’aprofundir més.

Sovint, darrere d'una notícia hi ha diners, i la gent no se n’adona

No agrada aprofundir?

La sensació que tinc és que, si no a tots, a la majoria de joves de vint-i-pocs els costa llegir notícies. Així, corren el perill que els colin uns gols increïbles.

A la política també hi ha cada vegada més publicitat?

En quin sentit?

En estar més pendents de la imatge i del missatge que de treballar.

Ah, sí. Honestament, deceben força, tot i que tampoc tots. Miri el cas de València, com n’hi havia que miraven d’escombrar cap a casa quan encara faltaven cadàvers per localitzar. Hòstia! No fotem! La sensació general. -entre la que m’incloc- és que el nivell és cada cop més baix i que per un polític bo que surt, en surten quinze de dolents. No sé si és perquè la política s’ha convertit en un modus vivendi, mentre que abans era una cosa més pura. No ho sé, el fet és que anem cap a pitjor.

A la majoria de joves de vint-i-pocs els costa llegir notícies. Així, corren el perill que els colin uns gols increïbles

Com arreglaria un expert en publicitat i màrqueting el que ha passat a València amb la DANA?

No crec que ho pugui arreglar. Primer de tot, com a societat, han de fer el dol, i per descomptat l’han de fer les persones que malauradament han perdut algú. I a nivell institucional, si jo fos el president o la consellera, dimitiria. No sé si és ara el moment de fer-ho, entenc que han de dur a terme tota la reconstrucció, o almenys encaminar-la. Això sí, quan estigui encaminada, jo dimitiria. Aleshores sí que no dormiria tranquil, si no dimitís. La consciència no m’ho permetria. 

Subscriu-te per seguir llegint