«I tant, que hi ha ‘polvos’ màgics, i fan molta il·lusió»

Hi ha polvos màgics?

I tant, que hi ha polvos màgics, i fan molta il·lusió (riu).

David el Mag s’assembla perillosament a David el Gnom?

He, he, era d’una altra època. Avui ja ningú no sap qui era David el Gnom. Potser m’han fet la broma alguna vegada, però ben poques.

Torroella de Montgrí és terra màgica?

I tant que ho és, Torroella té molts indrets màgics: castells, palaus...

Hi ha molta gent que vol saber els trucs. Els dic: «vols saber el secret?». I quan responen que sí, els dic «doncs jo també»

Quin va ser el seu primer truc?

El que recordo és quan vaig quedar bocabadat per primer cop. Un company d’escola portava una corda, i em va dir que bufés. A poc a poc anava desapareixent. Vaig pensar «jo vull fer això». Després de molt insistir i fer-me el pesat, em va explicar el secret.

Hi ha gaire gent que vol que vostè li expliqui com fa els trucs de màgia?

I tant, hi ha molta gent que vol saber els trucs. Els dic: «vols saber el secret?». I quan responen que sí, els dic «doncs jo també».

No l’explica mai?

No, home, no. Només quan faig tallers de màgia per a nens. Els explico alguns jocs fàcils perquè s’enganxin a la màgia.

Quan juga a cartes, guanya sempre?

No, perquè no hi sé jugar (riu). Ni sé jugar a cartes ni endevino el número de loteria que tocarà.

No li puc preguntar quin número sortirà a la rifa de Nadal?

Ho podem intentar.

Millor que no. Què li agradaria fer desaparèixer?

Totes les guerres i la misèria que hi ha. Sobretot quan veig com pateixen els nens, no ho puc suportar.

Ni sé jugar a cartes ni endevino el número de loteria que tocarà

Què fa quan ne surt bé un joc de mans?

Sempre intento tenir un pla B. I si no, mirar de dissimular i passar al següent joc. Quan fas dues o tres hores de màgia de prop, és normal que hi hagi alguna petita errada. Llavors es tracta d’improvisar: «agafa una altra carta, vinga».

Troba sovint el pesat que ve només per mirar de descobrir el truc?

I tant, el típic pesat. Llavors el trec a l’escenari i li faig el joc més complicat, perquè es quedi amb un pam de nas. Es nota qui és per com pregunta, com reacciona... Quan el veus, ja vas per ell. Sense que es noti, però per ell. 

Una manera curiosa de divertir-se.

Jo, quan vaig a veure un espectacle de màgia vaig a gaudir, no pas a descobrir secrets. Hi ha gent que es pensa que els vols enganyar, i tu només estàs fent màgia. T’has de deixar portar, no pas mirar de quedar com el més espavilat.

Els nens són el públic més agraït?

És un dels públics que més m’agrada, però també el més punyeter: si no els agrada, s’aixequen i se’n van.

Ara que s’acosta: és màgic el Nadal?

I tan màgic, només ha de veure la cara dels nens a prop de Nadal. És la mateixa cara que fan quan veuen un espectacle de màgia. Cara de pensar «què està passant aquí?».

Jo, quan vaig a veure un espectacle de màgia vaig a gaudir, no pas a descobrir secrets

També venen els tres reis, que són mags. Els ajuda?

És clar que els ajudo, fins i tot un any els vaig llegir el pregó. Ajudo arreu que hi hagi màgia: als reis, al tió i tothom.

A la seva edat ja li donen un premi a la trajectòria?

Això vaig dir jo, sembla que em vulguin jubilar (riu). Suposo que han tingut en compte tot el que treballo per la màgia: hem aconseguit que el FIMAG sigui dels festivals de màgia més importants d’Espanya, amb la fundació Abracadabra fem actuacions solidàries a hospitals i centres socials des de fa 18 anys...

Com reacciona un pacient d’hospital quan apareix un mag a l’habitació?

Això sí que és supermàgic, això no hi ha diners que ho puguin pagar. Convidaria tothom a veure-ho. Sovint els nens no saben la malaltia que tenen, per què estan allà, però els pares sí, i se’ls encomana l’alegria dels fills.

S’emociona, en David el Mag?

És emocionant i molt gratificant, els nens queden fascinats. Si visqués a Barcelona aniria als hospitals un cop a la setmana, i no un cop al mes com faig ara.