«Fent pastoret i pastoreta trenquem la visió que els pastors són sempre homes»

En plena polèmica perquè alguns llocs treuen els símbols de Nadal, Salt recupera Els Pastorets?

He, he, sí, feia cinc anys que a Salt no s’hi feien. Els Pastorets és una tradició, no deixa de ser teatre, però segurament és la part més popular del teatre. Estic segur que un percentatge molt alt dels actors professionals que hi ha a la dramatúrgia catalana, van començar fent Els Pastorets al seu poble. És una forma molt popular, i a la vegada molt tradicional, de teatre. Recuperar-los era important.

A Salt, encara més?

A Salt hi ha molta tradició teatral, sempre hi ha hagut grups teatrals -recordi El Talleret- i n’han sortit força actors. És un poble que havia de recuperar Els Pastorets, tant com a tradició, com per la importància que tenen en el món del teatre.

Què té Salt, que s’hi respira tanta cultura?

Té gent jove, i alguna no tan jove, que realment es preocupa per la cultura i per generar teixit social. La vida social de Salt és molt intensa i genera teatre, música, cultura… És un poble amb molta vida cultural. Salt s’ha endut la fama que tots sabem, però més enllà d’això hi ha una sèrie de gent que treballa pel poble i li dóna una vida cultural molt més gran que la d’altres poblacions. Es nota en Els Pastorets: tothom col·labora, tothom dóna un cop de mà...

Aquest any els hem recuperat de pressa i corrents i l’elenc és gent del poble de tota la vida. Però abans recordo gent d’origen indi, africà i americà actuant als Pastorets. Molts solien preguntar detalls de la tradició

També és una de les poblacions catalanes amb percentatge més alt d’immigració. Com es combina això amb Els Pastorets, mentre en alguns llocs s’eliminen llums de Nadal per no ofendre altres religions?

No hem tingut mai cap problema. Aquest any els hem recuperat una mica de pressa i corrents, i l’elenc és gent del poble de tota la vida. Però abans recordo gent d’origen indi, africà i americà actuant als Pastorets. Molts solien preguntar detalls de la tradició. Salt és multicultural, mai no hem tingut cap problema en aquest sentit, sempre hem fet les coses amb normalitat.

Ja els havia dirigit?

És la primera vegada que faig de director en tota la meva vida teatral. 

Com es porta, haver de manar?

Bé, perquè al grup hi ha companys que sí que havien fet de directors, així que és una direcció una mica col·legiada. 

La gran dificultat que té dirigir Els Pastorets és coordinar els horaris de tothom per poder assajar, perquè estem parlant de quasi quaranta persones. És una feinada, ja m’agradaria veure si els científics de la NASA ho sabrien organitzar

Ha de tenir mala llet, un director de teatre?

No, al contrari. Estem parlant d’actors que hi dediquen el seu temps lliure de forma voluntària, i això només es pot dirigir amb empatia. Si no tens empatia, no li pots demanar res a la gent. M’he adonat que la gran dificultat que té dirigir Els Pastorets és coordinar els horaris de tothom per poder assajar, perquè estem parlant de quasi quaranta persones. És una feinada, ja m’agradaria veure si els científics de la NASA ho sabrien organitzar.

Tinc entès que han convertit els dos pastorets en pastoret i pastoreta. És una concessió als temps de la correcció política?

Ha, ha, miri, ens va agradar la idea de fer pastoret i pastoreta perquè trenca una mica la visió de tota la vida que els pastors són homes.  

És que ho eren.

Segur que sí. És una llicència molt poc respectuosa amb la història, però que ens ha agradat. A més a més, el paper de pastor més fort el fa ella, que és la valenta, l’atrevida, la que s’enfronta a en Satanàs. El pastor, en canvi, és una mica més poruc. 

Aquí sí que són fidels a la realitat: les dones solen ser més arrauxades que els homes.

Ara que no ens escolta ningú, li puc confessar que és així (riu). Ara bé, no és tan senzill com sembla, convertir el pastor en pastora.

No n’hi ha prou de canviar-li el nom?

No s’ho pensi. En el text original, el pastoret té una enamorada. Per tant, l’hem hagut de convertir en enamorat i posar-li Manelic. I així, altres detalls, com el de demanar la mà a l’enamorada.

Ens vam arribar a plantejar que la pastoreta fos lesbiana, però ja seria fer trontollar tot l’edifici

Posats a arrissar el rínxol, podien haver fet que la pastora fos lesbiana, i menys problemes.

No cregui, ens ho vam arribar a plantejar. Però ja seria fer trontollar tot l’edifici (riu).

I el nen Jesús? Serà real o serà un nino?

No descarto que puguem treure un nen Jesús de debò, altres anys l’aportaven parelles del poble que havien sigut pares feia poc. Aquest any, de moment, no tenim aquesta opció.

A veure si llegint l’entrevista, algú diu «aquí tenen el meu nadó».

Doncs fantàstic. Queda maco que en l’última escena el nen Jesús sigui un nen autèntic.

Els seus Pastorets duren tant com els de Girona? Hi vaig assistir un cop i encara em fa mal el cul.

La nostra versió dura una hora i mitja.

La nostra versió dels Pastorets dura una hora i mitja, crec que és millor fer un espectacle curt

Al·leluia.

A això hi donem molta importància. Els espectadors dels Pastorets saben què vénen a veure, coneixent l’argument, i els actors també saben el que estan oferint. Tothom accepta el seu rol. Crec que és millor fer un espectacle curt.

Havia actuat als Pastorets?

I tant, hi he fet tots els papers.

També de nen Jesús?

Això no (riu). Però de Sant Josep, de pastor, de Satanàs, que és el paper més divertit...