«De desgraciats n’hi ha un fotimer, i són els més agraïts a l’hora d’escriure»

«La realitat sempre supera la ficció i de desgraciats i de personatges desagradables per a la societat n’hi ha un fotimer, i curiosament, són els més agraïts a l’hora d’escriure», resumeix l’escriptor i editor Rafel Casas. El palamosí juga a eliminar-los (o no) en la seva quarta novel·la, BZD, un thriller psicològic sui generis que també furga en l’addicció als psicotròpics i els problemes de salut mental. 

Després de La platja de les Trivies, una novel·la en què abocava tota la «mala bava» que li provocava la pressió turística i urbanística sobre la Costa Brava, Casas ha publicat amb Llibres del Delicte un relat protagonitzat per un home que es pensa que es mor. Tan convençut n’està, que es marca l’objectiu de redimir-se d’una vida farcida d’errors abans de passar a l’altre barri. Al llarg del que han de ser els seus darrers 21 dies, però, descobrirà coses d’ell mateix que ni tan sols sospitava mentre els morts s’acumulen al seu voltant. 

Rafel Casas aboca la «mala bava» per la destrucció de la Costa Brava en una novel·la

Els personatges que envolten aquest protagonista sense nom i la reguera de difunts que deixa al seu pas són l’excusa de Casas per construir un fresc de personatges pocapena que, tot i que deformats, sempre tenen un rerefons real. «És gent desagradable per a la societat, fan nosa... però alguns són eliminables i d’altres hi seran sempre», afirma l’escriptor. «Molts són reals com la vida mateixa, perquè de desgraciats n’hi ha molts i els puc descriure molt bé perquè els he conegut de prop. Realment, per un escriptor, aquests personatges tenen un interès immens, els pots maquillar més o menys, però són més reals que ficticis», explica. 

Un professor que, tot i la seva bona fama, maltractava els alumnes o un tàndem de constructors amb encara menys escrúpols que cervell són alguns dels habitants d’aquesta història negra que Rafel Casas passa per un filtre de sarcasme i mala llet.

El títol del llibre, BZD, fa referència a la benzodiazepina, un psicotròpic especialment potent al qual està enganxat el protagonista. «És un fàrmac més comú del que sembla, perquè té un ampli espectre d’aplicacions i si vas a un psiquiatre amb problemes d’insomni o angoixa, ja te’ls recepta. Has de vigilar molt, però, perquè és addictiu. D’una forma distesa, però volia parlar-ne i també dels trastorns mentals, perquè hi ha molta gent que manté una línia vital més o menys sostinguda per la química, però que en realitat és molt fràgil», continua l’autor. 

Casas va debutar com a novel·lista amb Las portadoras, editat per Stonberg, i després va publicar El nen que volia ser assassí i La platja de les Trivies amb LlunyDelRamat Edicions, l’editorial que dirigeix. Per a la quarta, ha treballat amb Llibres del Delicte, segell especialitzat amb novel·la negra, per «evitar caure en l’onanisme literari». 

Rafel Casas presenta BZD avui (19.00) a la llibreria 22 de Girona acompanyat per l’escriptor Josep Pastells.

«Ens volen encarrilar tant, que a la fi no quedarà literatura»