Isaki Lacuesta guanya el Gaudí al millor director en la nit d’«El 47»

La nit dels Gaudí que aquest dissabte va veure triomfar El 47 i Polvo serán com a millors pel·lícules de l’any en llengua catalana i no catalana respectivament, va tenir marcat accent gironí. Sobretot per Isaki Lacuesta, que es va endur el premi a la millor direcció -juntament amb Pol Rodríguez, amb qui va codirigir el film- per Segundo premio, pel·lícula que va guanyar també els Gaudí a la millor fotografia (Takuro Takeuchi) i al millor so (Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso). Però també perquè un altre gironí, Enric Auquer, va guanyar el Gaudí al millor actor secundari per Casa en flames. El palmarès, molt repartit, va reconèixer l’excel·lent collita del 2024, un any de rècord per al cinema en català.

IIsaki Lacuesta i Pol Rodríguez s’endinsen a Segundo premio en la llegenda al voltant de la banda granadina Los Planetas, proposant una pel·lícula sobre la creació i les fissures de l’amistat. Per Lacuesta és el seu segon guardó en aquesta categoria, després de l’aconseguit per Entre dos aguas (2019).

El 47, el llargmetratge de Marcel Barrena, un fenomen de públic que partia com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions, va ser la més guardonada, amb set Gaudís, als quals cal sumar el premi de públic a la millor pel·lícula de 2024. La van seguir en el recompte d’estatuetes Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet, amb quatre; Casa en flames, de Dani de la Orden, i Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, guanyadores de tres Gaudís, i Salve Maria, de Mar Coll, que en va guanyar dos.

El també gironí Enric Auquer va ser elegit millor actor secundari per «Casa en flames»

Els acadèmics i acadèmiques van premiar amb el seu màxim guardó El 47, basada en la història real del segrest d’un autobús per portar el transport públic fins a Torre Baró el 1978, símbol de la resistència i la lluita del barri. Al Gaudí a millor pel·lícula s’afegeixen sis guardons més: els de millor direcció de producció per Carlos Apolinario, millor vestuari per Olga Rodal i Irantzu Ortiz, millors efectes visuals per Laura Canals i Iván López Hernández, millor maquillatge i perruqueria per Karol Tornaria, i els de millor actor protagonista i actriu secundària per la parella formada per Eduard Fernández i Clara Segura.

Polvo serán, millor pel·lícula en llengua no catalana, ha estat reconeguda amb tres estatuetes més: les de millor direcció d’art per Laia Ateca, millor muntatge per Chiara Dainese i millor música original per Maria Arnal. 

La comèdia de Dani de la Orden, Casa en flames, va aixecar tres Gaudís. La història de la matriarca va ser reconeguda amb el premi a millor guió original per a Eduard Sola i amb dos guardons interpretatius. Emma Vilarasau va recollir l’estatueta a millor actriu protagonista, pel seu paper de mare d’una família que acumula secrets, mentides i un bon grapat de retrets. També va veure reconeguda la seva feina el gironí Enric Auquer, el fill consentit d’aquesta família, que s’ha endut el seu segon Gaudí com a millor actor secundari, mateixa categoria en la qual ja va ser guardonat l’any 2020 per Quien a hierro mata.

El premi Gaudí a millor pel·lícula documental va ser per Diari de la meva sextorsió, o la crònica del xantatge que va patir la directora Patricia Franquesa quan li van robar l’ordinador i van amenaçar de difondre unes fotografies íntimes, mentre que el guardó a millor pel·lícula d’animació va ser per a Mariposas negras, el drama de les persones obligades a migrar a conseqüència dels devastadors efectes de la crisi climàtica, dirigit per David Baute.

Un dels moments més emotius de la gala va arribar amb el lliurament del Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025, a Paco Poch, el primer productor a rebre el guardó honorífic atorgat per l’Acadèmia del Cinema Català.