«No tinc cap vici, a veure si n’aconsegueixo algun a Las Vegas»

L’actor i clown Nanu Ferrari, de Banyoles i resident a Lloret de Mar, torna a Las Vegas. Ferrari va desenvolupar bona part de la carrera artística als EUA i ha estat contractat per tornar-hi diversos cops, sobretot en convencions empresarials, que allà són una tradició.

El seu cognom és italià, de la família dels milionaris constructors d’automòbils?

Ni italià ni milionari. Això de Ferrari em ve de la mili, estava a la companyia de transports, a Ceuta. Com que quan entrava al quarter amb el camió anava massa de pressa, sovint m’arrestaven. Els companys em van posar Ferrari. «Ja arriba el Ferrari», deien.

O sigui que no és milionari?

Només en somnis.

I Nanu? Perquè continua essent un nen?

També prové de la mili! Quan anava al poble, tothom deia «Ha arribat el nanu de permís», fins i tot el meu pare em deia nanu. «Collons, que no sabeu com em dic?», pensava jo. Al final, tot i que em dic Miquel, em va quedar això de Nanu.

A la mili, com que quan entrava al quarter amb el camió anava massa de pressa, sovint m’arrestaven. Els companys em van posar Ferrari

Ara que la mili està tan qüestionada, almenys a vostè li va servir.

Sí, hi vaig aprendre a cosir, a perdre el temps, a dormir i a no fotre ni brot. Em va servir de molt.

Ara se’n va a fer les Amèriques, d’aquesta sí que es farà ric.

És un somni fet realitat. La productora Everything Entertainment m’ha tornat a cridar per anar a Las Vegas, ara amb un nou personatge, un fotògraf d’època. És un clown familiar que fa retrats sorpresa a la gent. Ja l’he fet a Catalunya aquest estiu, a aquesta gent els va caure en gràcia per fer animació a les convencions d’empresa que es fan als casinos.

Las Vegas, la ciutat del vici i el pecat...

El que passa a Las Vegas, es queda a Las Vegas. No explicaré ben res del que passi allà.

Ni jo l’hi penso demanar, que aquesta és una pàgina per a tots els públics

Buf, allò és un altre món, una altra cultura i una altra història.

Hi ha gent ben malalta del joc, m’ho passo divertit només d’observar-los

Pensi a endur-se canvi, per jugar a les màquines escurabutxaques.

No soc addicte a cap màquina, no tinc vicis. Per això hi vaig, a veure si així em començo a viciar d’alguna cosa.

És que ja té edat de tenir vicis, Nanu.

I tant (riallada). No he jugat mai a cap màquina, però gaudeixo mirant els que hi juguen. Hi ha gent ben malalta del joc, m’ho passo divertit només d’observar-los.

Vaig ser l’ovella negra de la família, per això vaig fotre el camp

No tot són les màquines. Potser troba algun vici que li agrada més.

Hòstia, és que n’hi ha tants! Tinc por de caure a la temptació. De moment, no en tinc cap. A veure si allà n’aconsegueixo algun.

Quan torni serà el Nanu Viciós?

Només em faltaria això! Sort que la mare està al cel i no em sent.

La pobra dona va acceptar bé que el seu fill es dediqués a fer riure?

Els meus pares van estar sempre en contra que fes aquesta feina. Mai no em van donar suport. En acabar la mili, quan els vaig dir que volia ser artista, es van pensar que m’havien drogat. O que m’havia tornat boig. Vaig ser l’ovella negra de la família, per això vaig fotre el camp.

En altres viatges ha actuat a Hollywood.

Hi vaig viure uns anys. Ara també aprofitaré per anar a visitar amics que hi tinc.

Vigili, que no es cremi.

(Atac de riure) Me’n vaig a mitjan febrer. Ja estarà apagat, no? M’enduré una regadora, pel que pugui ser. Com pot ser que no tinguin aigua, al costat del mar? No sé quina mena de bombers deuen tenir...

A 'First dates' la meca parella, en acabar, no em va ni dirigir la paraula, va marxar emprenyada com una abella

Quins amics hi va deixar?

Hi vaig conèixer Paul Hogan, el de Cocodrilo Dundee. Em va caure molt bé. A més, coneix Barcelona, i en saber d’on soc jo, vam estar xerrant molta estona. També Pat Morita, el que feia de mestre a Karate kid. Parlava perfectament espanyol perquè estava casat amb una mexicana. Un paio collonut.

Ja ha trobat parella? Com que va anar a First dates...

Hòstia! Com ho sap que hi vaig anar?

Un s’informa, Nanu.

Quasi va ser un muntatge. Van ser ells els que em van cridar a mi, jo ni tan sols mirava aquest programa. Em van dir que hi podia anar fent algun dels meus personatges i que potser encara trobaria parella. Els vaig avisar que hi aniria a fer el número i em van respondre que perfecte, que fes el que volgués. Després em va saber greu per la parella que em van posar, pobreta, perquè ella sí que buscava parella. I és clar, j anava allà a fer el xou.

Afortunat en el joc, desgraciat en amors. Doncs jo ni una cosa ni l’altra, tio

Pobra dona.

En acabar no em va ni dirigir la paraula, va marxar emprenyada com una abella. Ep, que consti que en cap moment li vaig faltar al respecte, només és que jo anava al meu rotllo. A les postres, es va aixecar de taula i em va deixar plantat.

Podia haver aprofitat per trobar parella.

No em compliqui la vida, que estic molt bé com estic. Entre nosaltres: tampoc era el meu tipus. Era una persona que no tenia res a veure amb mi, molt conservadora... cosa que em va anar bé, perquè em va donar joc. 

Està acostumat que les dones el defugin?

No he tingut sort amb l’amor, noi. A veure si a Las Vegas...

L’últim cop que vaig estar a Las Vegas vaig fer d’Elvis. Quan m’ho van proposar, vaig respondre que ni m’hi assemblo ni sé cantar

Allà pagant pot trobar el que vulgui.

(Riallada) Afortunat en el joc, desgraciat en amors. Doncs jo ni una cosa ni l’altra, tio.

A veure si tornant m’explica que s’ha casat, oficiant la cerimònia un doble d’Elvis.

L’últim cop que vaig estar a Las Vegas vaig fer d’Elvis. Quan m’ho van proposar, vaig respondre que ni m’hi assemblo ni sé cantar. Em van dir que era igual, que m’inventés un Elvis. Al final, érem quatre Elvis en un espectacle: un que s’hi assemblava molt i cantava com ell, un nan, un que anava amb xanques i jo que, vestit d’Elvis, feia globoflèxia i bombolles de sabó. Estava acollonit per si el públic pensava que me’n fotia de l’Elvis. Però que va: la gent reia i s’ho passava bé. 

Subscriu-te per seguir llegint