Gazpacho, els pioners de la rumba gironina, celebren 25 anys

El guitarrista Fonso Castillo i el baixista Pedrito Martinez es van conèixer a finals dels noranta en una nit de rumba a les fires de Girona, que en aquells dies encara es duien a terme a sota les vies del tren. «A partir de llavors, vam començar a quedar i a tocar plegats. Pensa que en aquells temps era complicat trobar gent amb qui tocar rumba a Girona. No estava gaire ben vist fer palmes» explica Martínez. Al poc temps d’haver-se conegut, el 1999, els dos músics van fundar Gazpacho, grup pioner en la fusió de la rumba, el flamenc i el pop a Girona i que, per celebrar els seus 25 anys, oferirà el dissabte 1 de febrer (22 h) a La Mirona de Salt un concert on repassaran bona part del seu repertori. 

Sobre els primers passos del projecte, al qual aviat s’hi va incorporar Enric Canada a la bateria, Castillo recorda que actuaven en centres socials ocupats i altres espais alternatius, així com en algunes festes majors exercint de teloners de les orquestres. «Sovint ens contractaven amb La Maravella i altres orquestres de ball. Nosaltres sortíem i tocàvem les sis cançons que teníem que, tot seguit repetíem, per arribar els 45 minuts que havíem d’actuar. Tot seguit, sortia l’orquestra per oferir el seu repertori» assevera el guitarrista i corista del grup, que també recorda que en els seus primers concerts els acompanyava Pep Barrachina qui els donava «un cop de mà». «Era com si fóssim quatre membres al grup» afegeix. 

Un debut memorable

Després de fer un bon grapat de concerts amb un repertori en el qual barrejaven temes propis amb versions de Kiko Veneno o Navajita Plateá, entre d’altres, el grup va apostar per enregistrar el seu primer disc de llarga durada, un Pásame la sal publicat el 2003 pel segell Moby Disk Records, que els va obrir de bat a bat les portes a una notable popularitat, especialment gràcies al tema que dona títol a l’àlbum i que encara avui és un dels seus grans èxits. Aquest primer disc d’estudi, que reafirmava les bones sensacions que ja havien deixat prèviament amb la maqueta ¿Y ahora qué?, va ser enregistrat als Estudis de Salt amb Lluís Costa i Pep Barrachina.

Amb tot, gràcies al disc, el grup va poder compartir escenari amb formacions populars a principis de segle com Ojos de Brujo, Mártires del Compás o la Fundación Tony Manero. «Recordo quan vam presentar Pásame la sal, el juny del 2003, al pati de la Fontana d’Or de Girona. Estava ple a vessar» reivindica Martínez. En aquell moment, i per tal de potenciar el so, la banda comptava també amb el concurs del guitarrista Ignasi Bosch, el percussionista i teclista Oswaldo Noa i el bateria Aniol Miró, que es va unir al grup per substituir a Canada, qui havia marxat per treballar amb Manu Tenorio.

El 2005, i després de fitxar per Música Global, Gazpacho va llançar Andando por las ramas, un disc que va aconseguir creuar fronteres, arribant arreu de l’estat espanyol i especialment a Andalusia, on el senzill Pal candela va encapçalar la llista d’èxits de Canal Sur. «Molts caps de setmana sortíem a la televisió en els programes de la Carmen Sevilla o Juan y Medio» rememora Castillo. «Era curiós, perquè quan tornàvem a casa, no teníem el seguiment que teníem allà» recorda Martínez. 

El tercer disc de Gazpacho, Cambio de rumba, va veure la llum el 2010. A aquest disc cal afegir-hi Pásame la sal (De Copblas), un treball firmat amb la Cobla Bisbal Jove i publicat el 2018 en el qual el grup afegeix noves tonalitats al seu repertori, a banda d’interpretar algunes versions de cançons populars catalanes.Tanmateix, Castillo i Martínez confessen que tenen un disc enregistrat de fa temps que a dia d'avui encara no ha vist la llum.

Més enllà de la rumba

Una de les constants en la trajectòria de Gazpacho ha estat l’inconformisme estilístic. Si bé la rumba i el flamenc, amb tonades pop, podien ser la base del seu repertori, el grup mai va deixar d’incorporar altres estils a la seva música, com el reggae, el funk o el jazz. «Per nosaltres, un referent important ha estat sempre en Kiko Veneno. Ell afegia funk a la rumba per exemple. Jugava i experimentava. Fins i tot hem fet alguna cosa més electrònica, al costat de l’Ivan Torrent» reivindica Martínez. 

A més de commemorar un quart de segle de trajectòria, el concert de La Mirona també serà especial perquè l’enregistraran, amb l’objectiu de llançar un àlbum en directe. A més, Martínez i Castillo estaran acompanyats pels músics que han col·laborat amb el projecte en aquests anys, incloent a Enric Canada. Per l’escenari passaran Aniol Miró (bateria); Ignasi Bosch (guitarra), Adrià Bauzó (saxo i flauta); Xei Barti (bateria); Fidel Cuentas (percussió); Àngel Abat (bateria); Xavi Molina (saxo); Àlex Vila (tenora), Lluis Costa (guitarra), Marc Marquès (bateria) i Pep Barrachina com a tècnic de so.

Les entrades per aquesta actuació es poden comprar al web de La Mirona per 5 euros o el dia del concert, a taquilla, per 10 euros.