«Miro enrere i penso que som una generació força afortunada»

Ribera, el nou àlbum de Jo Jet i Maria Ribot, arriba a Girona, després que la banda sorprengués amb Aigua de maig la passada primavera. Ribera és el cinquè àlbum de la formació, amb el que consolida la seva posició com a referent en el panorama musical català. El concert serà divendres vinent (20:30h) a El Foment. En parlem amb Jet (Jordi Serra), membre del grup.

Li diuen Jet perquè en tot és ràpid?

Ràpid ho soc, però Jet és un sobrenom que em van posar de petit. D’un ou Kinder em va sortir una joguina amb forma d’avioneta, i em van dir que era un superjet. Amb el temps, vaig deixar el súper i em vaig quedar amb el Jet i prou.

Poc després de treure el tema Aigua de maig, hi va haver la dana a València. Són malastrucs?

Pitjor que el que diu. Al disc hi ha una cançó que es diu Avinguda, que parla d’una riuada. La vam treure exactament set dies abans de la dana. Però és que abans, el quart disc, l’havíem tret just abans del confinament per la Covid. Hi ha qui podria pensar que sí, que portem mala sort.

Vigili amb el que escriu d’aquí endavant.

El món ha de saber que és probable que el nostre proper disc porti una nova desgràcia (riu).

He observat que en les seves lletres no parla d’estiu, sinó d’istiu, paraula no normativa però molt utilitzada.

Nosaltres som de Manresa, i aquí ho diem així. Ens agrada reflectir a les lletres la nostra manera de parlar.

Com a catalans, en el fons vam créixer molt marcats per tota l’etapa pujolista

El català pur és a vegades massa normatiu i intransigent?

Totalment. Sobretot en els darrers discs, ens agrada molt jugar amb la riquesa del català en les seves diverses variants. Tampoc és que la nostra manera de parlar el català sigui gaire estranya, però sempre hi ha petites variacions. Faic en lloc de faig, per exemple. Ens agrada, és com la nostra marca dialectal.

El tema Pujolet té alguna cosa a veure amb la política catalana?

Ha, ha, és un barri de Manresa. Ara bé, tenim una cançó que es diu Gomaespuma, amb referències directes a en Jordi Pujol i la Marta Ferrusola.

«...som fills socials de Jordi Pujol,del pacte del Majestic i de Dragon Ball».

És un tema que es fixa en la generació mil·lenial i en el món que ens hem trobat. Com a catalans, en el fons vam créixer molt marcats per tota l’etapa pujolista. En tot aquest clima que va marcar fins i tot el país.

Tenen un altre tema que es titula Els tres junts. Li van els trios, Jet?

(Riallada) És una cançó que en realitat canto als meus pares, però la reconvertim i fem que parli dels tres que cantem junts. Bé, cadascú la pot interpretar com vulgui. Si és un trio, en tot cas és un trio molt tendre.

En una de les cançons del disc, canten «troba’m una tanca pel penjoll dels anys». Li pesen, els anys?

No, no em pesen. La cançó reflecteix una mica la visió dels avis. De tota manera, puc veure que a mesura que els anys avancen, deuen anar pesant més.

Puc veure que a mesura que els anys avancen, deuen anar pesant més

Què li queda del passat?

Miro enrere i penso que som una generació força afortunada. Vam tenir en general una bona infantesa. A partir de cert moment hem vist com el món degenerava i el futur és més negre. Em quedo amb la idea que fins avui hem tingut molta sort. Està per veure què ens oferirà el futur.

Els joves d’avui no viuran tan bé com nosaltres?

Diria que fins i tot els infants d’avui no tindran una infància com la nostra.

La lletra d’una cançó parla del «pati ple de brossa». S’ha inspirat en l’actual ciutat de Girona, per compondre-la?

Ha, ha, la cançó parla d’un patí veí de casa meva. Vaig viure tres anys a Girona, així que per a mi és una ciutat molt estimada. No la recordo amb tanta brossa com diu vostè... però entenc que les coses poden canviar. Per exemple, el pati del costat de casa ja està net, els veïns el van netejar.

Quan divendres vingui a Girona, li vindrà al cap la seva cançó...

Ostres! Observarem...

Soc molt gandul! No fer res és un privilegi, això de poder contemplar la vida, tenir temps per jaure i estar en posició horitzontal

«Guardo el privilegi d’existir sense fer res». És vostè una mica gandul?

No ho soc una mica, soc molt gandul! No fer res és un privilegi, això de poder contemplar la vida, tenir temps per jaure i estar en posició horitzontal, penso que és una de les notes més sonores de l’estat del benestar.

Canta dret, assegut o ajagut?

Assegut. Miro de no cantar dret gaire sovint (riu).

Subscriu-te per seguir llegint