Libérica i la seva barreja de jazz, tradició catalana i flamenc s’expandeixen

La barreja entre la cançó tradicional catalana i el flamenc, vistos des de la llibertat del jazz, és el tret identitari de Libérica, el projecte liderat pel contrabaixista cassanenc Manel Fortià. Després de passar per escenaris d’arreu de la península i també d’Amsterdam, Budapest o Múnic amb el seu debut, ara fa quatre anys, acaben de publicar un segon treball, Alé -Iberian chants, que presenten aquest divendres a l’Auditori de Girona.

Sumant nous músics al projecte, com Alba Careta i Carles Dénia, continuen explorant les connexions musicals entre nord i sud, ara amb un homenatge als cants de treball i als cants lliures, els cants de flamenc que no tenen ritme, com la malagueña o el fandango. «Aquesta relació entre aquests cants lliures amb el jazz, que també és molt lliure, ja l’havíem explorat, però ara hem evolucionat i ens expandim per la península, acostant-nos també a la tradició valenciana», explica Manel Fortià, que ha treballat amb artistes com Marco Mezquida, Chano Domínguez o la cantant Magalí Sare.

«La música tradicional és tan potent que la pots versionar sense perdre l’essència»

Aquesta evolució és el pòsit del recorregut dels darrers anys, amb directes «molt ben rebuts» en diferents punts del continent i que es llegien diferent segons el context. «A fora ens veuen com una fusió de jazz i flamenc, quan toquem a Catalunya, ens diuen que fem una revisitació d’estàndards de la música catalana, però d’una manera diferent, i als festivals de flamenc, com si a la seva tradició hi suméssim la cultura de Catalunya», explica el músic.

El Rossinyol convertit en una soleá amb aires coltranians, una versió del Comte Arnau amb la veu del cantaor Antonio Lizana i un solo de saxo o d’un altre clàssic, La cançó del lladre, que, a mesura que la lletra avança, es va «enfosquint» gràcies als pals del flamenc són alguns dels temes de l’àlbum, que també inclou diàlegs entre les diferents tradicions.

És el cas d’una cançó de bressol del Camp de Tarragona titulada Sant Joan feu-lo ben gran que s’emmiralla en la Nana del caballo grande que cantava Camarón de la Isla o de La Tarara lorquiana, que en aquest disc juga amb una cançó pasqüera valenciana que porta el mateix títol.

Les veus del cantaor català Pere Martínez, el valencià Carles Dénia i el gadità Antonio Lizana representen aquests móns coexistents dins la Península que es troben a Libérica d’una manera orgànica i lliure gràcies al jazz, mentre que la instrumentació incorpora als músics de la primera formació -el pianista Max Villavecchia, els bateries Raphael Pannier i Oriol Roca i el mateix Manel Fortià al contrabaix- la trompeta (i la veu) d’Alba Careta i el saxo d’Aina López.

Alé -Iberian chants inclou diferents formacions, com trios o quartets, si bé el format més habitual dels directes serà el quintet o el trio. A Girona, on es farà la presentació oficial del disc, seran un septet, perquè a més de Fortià, Martínez, Villavecchia, Careta i Roca hi faran una col·laboració especial Dènia i López.

Subscriu-te per seguir llegint