Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Genni Knows Artista

«Tot i parlar català i dur anys aquí, sovint no em troben prou catalana»

Una festa de carnaval al Centre Cultural La Mercè obrirà demà (20 h) el festival Pepe Sales de Girona, dedicat enguany a Carolina Maria de Jesus, la veu de les faveles

Descendent d’esclaus, negra i mare soltera de tres fills, va aprofitar els seus dos únics anys d’escolarització per deixar testimoni a Els mals endreços (Diari d’una dona de les barraques)

L’artista saltenca Genni Knows participarà al festival dilluns vinent, amb una lectura de poemes i dimarts cantant, tots dos actes també a La Mercè

Genni Knows participa en l'edició d'aquest any del festival Pepe Sales.

Genni Knows participa en l'edició d'aquest any del festival Pepe Sales. / Xavi Farré

Albert Soler

Albert Soler

Girona

La brasilera Carolina Maria de Jesus escrivia des de les faveles: també hi ha faveles a Salt i a Girona?

Sí, podríem dir que, en certa manera, hi trobem alguna cosa semblant. Tant a Salt com a Girona hi ha barris marginals «no blancs», en els quals els immigrants no els ha quedat altra opció que crear la seva comunitat i els seus propis negocis...

I esclavatge, n’hi ha?

Per sort no, però encara hi ha molta discriminació racial.

Ha patit xenofòbia?

Mentre m’anava fent gran, sempre havia sentit comentaris sobre el meu cos, el meu cabell i la meva pell. Molts d’aquests comentaris eren racistes. Jo m’he envoltat sempre d’un ambient «blanc», on jo era la única negra i molts cops rebia comentaris desagradables. Això em va fer créixer amb moltes inseguretats, ja que no tenia referents amb els quals emmirallar-me. Ja de més gran, sí que recordo una vegada que vaig treballar de monitora durant l’estiu. El primer dia que portaven els fills, d’entrada els pares no es dirigien a mi. Em miraven malament i es pensaven que jo era la dona de la neteja.

Tant a Salt com a Girona hi ha barris marginals «no blancs», en els quals els immigrants no els ha quedat altra opció que crear la seva comunitat i els seus propis negocis

Hem avançat a Catalunya, pel que fa al racisme?

Òbviament, s’ha avançat, malament rai si no, però falta força. S’avança tan a poc a poc que sembla que no avancem. Ho noto, per exemple, en mirades i comentaris, quan surto de festa. A vegades em toquen els cabells sense ni emanar permís, fins i tot me l’han arribat a olorar! Ja no m’ho agafo malament, però molesta. 

Pensa algun cop que potser és descendenta d’esclaus, com Carolina Maria?

 És clar que hi penso. Com que soc de la República Dominicana, un país que va ser colonitzat, segurament tinc ascendència esclava.

Quina relació té amb el seu país d’origen?

És el meu país d’origen, per tant és on tinc gran part de la família, sobretot la meva mare, que és un pes fort. Allà hi ha les meves arrels, és on em vaig criar durant els primer cinc anys de la meva vida. Més endavant, per causes familiars, vaig venir aquí . Aproximadament cada dos anys intento tornar-hi per visitar els familiars i connectar amb aquestes meves arrels.

Com que soc de la República Dominicana, un país que va ser colonitzat, segurament tinc ascendència esclava

Què opina de les deportacions d’immigrants que està iniciant Donald Trump?

És terrible, és un exemple mes de xenofòbia i racisme! Cada vegada ens estan dividint mes com a societat.

Treballa d’educadora: quins problemes es troben els joves immigrants?

Sovint, quan una persona immigrant arriba aquí no és per gust. La majoria de cops és una necessitat d’evolucionar, ja que als seus països no tenen els recursos per fer-ho. Entre el racisme estructural que pateixen i altres dificultats que troben, moltes d’aquestes persones es senten soles. Fins que no trobes la manera, no ha de ser una situació fàcil. Si a mi, que ja fa molts anys que soc aquí i parlo català, moltes vegades no em consideren prou catalana, imagini’s una persona que acaba d’arribar del seu país.

La música i la poesia serveixen d’alguna cosa, contra la intolerància?

M’agrada pensar que sí, que ens fa més humans, empàtics i conscienciats. La cultura és una manera de transformar o deixar petjada a la societat, i sobretot, és una forma d’obrir la ment.

Té una cançó que es diu Natural: considera que la gent és cada vegada menys natural?

Doncs una mica sí, estem a la era de l’accés a molta informació, de les pantalles, la Intel·ligència Artificial ens té cada vegada més separats de la nostra essència. I que consti que m’hi incloc, ja que soc part d’aquest sistema, però també hem de saber fins quin punt li donem importància i saber discernir. Al final, la IA és una eina. Natural és la cançó que dona nom al meu primer EP, el que estaré cantant a la gala del Festival dimarts vinent.  

Sovint, quan una persona immigrant arriba aquí no és per gust. La majoria de cops és una necessitat d’evolucionar, ja que als seus països no tenen els recursos per fer-ho

Al tema El Moment parla del futur. Com el veu, personalment?

A vegades em preocupo pel futur : el canvi climàtic, l’augment de preu de l’habitatge i de vida, etc. Penso que els que formem part de les noves generacions som els que hauríem de lluitar per a una nova realitat on puguem viure una mica millor. Amb aquesta cançó vull transmetre que per aconseguir un futur millor, hem de lluitar pel nostre present. 

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents