El baixista a qui recorre Cory Wong quan té una emergència

Vincen García (València, 1992) forma part de la fornada de músics que ha forjat literalment la seva carrera professional a les xarxes socials. De créixer en una família una mare cantant i pare trompetista en orquestres i tocar en casaments i petites amb una banda de funk rock, Funkiwis, que no li permetia pagar les factures a convertir-se en un dels baixistes de l’Estat amb més repercussió internacional. 

Les fotos dels concerts de Vincen García i BigBlack Rhino al Black Music Festival

Veure Galeria

I tot plegat, gràcies a Instagram, «un passatemps» que s’ha acabat convertint en «una font de treball», reconeix el valencià, que aquest divendres actua a La Mirona de Salt, dins el festival Black Music Festival. «Les xarxes han sigut un gran aparador per aconseguir contractes, gravacions, classes i tota mena de col·laboracions», apunta l’intèrpret, de formació autodidacta. 

Tant és així que entre els seus milers de seguidors, s’hi va colar el virtuós guitarrista nord-americà Cory Wong, un dels músics que ha ajudat a impulsar la seva carrera: «En Cory estava al lloro del que feia, em comentava alguns vídeos i quan va necessitar un baixista, tres dies abans de començar una gran gira europea, va pensar en mi». 

Va ser dit i fet. En dos dies es va aprendre la cinquantena de cançons del repertori -«va ser una mica estressant, no vaig dormir gens», confessa-, per poder debutar davant 1.500 espectadors suecs i arrencar el tour pel continent. 

«Va anar tot molt ràpid, però va ser increïble, la banda em va ajudar molt, en Cory explicava als concerts com havia arribat jo allà i també al·lucinava perquè la gent m’estimava molt i em venia a saludar», explica, convençut que va viure «una d’aquelles coses tan impossibles que passin, que acaben passant». 

«Que un paio nord-americà es fixi en un valencià que fa vídeos a Instagram ja és molt fort, però que després arribis a tocar a Suècia, a Holanda... i que la gent ja et conegui i hi tinguis fans, és per aturar-te i pessigar-te per dir: ‘ostres, tot això és real’», declara. 

A més de ser un dels baixistes més escoltats globalment en termes d’streaming i de sorprendre en escenaris com el Festival de Jazz de Montreaux, en els darrers temps Vincen García ha col·laborat amb músics com Jesús Molina o Giacomo Turra. 

Vist amb perspectiva, atribueix l’èxit a «haver sabut aprofitar bé les eines»: «Veia que la gent feia aquestes coses, tenia la il·lusió de fer els meus vídeos, com un joc... però si ho saps aprofitar i tens sort, no volent ser algú ni deixant-te influir, sinó seguint el teu camí, pots mostrar tot el que fas al món i això és clau». 

Un directe «enèrgic»

A La Mirona compartirà vetllada amb NF Soul Station, una banda nascuda de la interacció entre músics provinents de l’escena soul, funk, jazz i hip-hop catalana liderada per Lalo López (Fundació Tony Manero). Vincen García hi presentarà el seu primer disc, Ventura, en què no ha volgut fer «un àlbum de superbaixista», perquè el baix hi té un paper rellevant, però no n’és l’únic protagonista. 

El resultat, assegura, és «un disc enèrgic» que creix amb el directe, en format quintet: «és una gran dosi d’energia, una descàrrega» en què la gent s’ho passa bé. «Als concerts estic veient gent de divuit anys i gent de cinquanta, i tots es diverteixen», afirma el baixista, que en els darrers mesos ha actuat en sales i festivals d’Estats Units i Itàlia, entre ells al mític club de jazz Blue Note de Milà, «un somni fet realitat». 

En els mesos que venen, el músic té a l’agenda concerts a França, Suïssa, Alemanya i els Països Baixos. «Tinc la sort de poder voltar molt, i n’estic supercontent, perquè toques en un altre país i la teva música arriba a la gent i la sap apreciar», conclou satisfet.

Subscriu-te per seguir llegint