Entrevista | Leire Bravo Estudiant d'ESO i actriu
«Quan em van dir que m’havien triat, el pare es va posar a plorar»
El curtmetratge Juanita participa en el festival de Berlin, que comença avui, dins de la secció Generation Kplus. Juanita, dirigit per Karen Joaquín i Uliane Tatit, narra la història d’una llatinoamericana de dotze anys que creix amb estrictes ideals de bellesa femenina i un dia s’adona que alguna cosa més ha crescut amb ella: el pèl de les cames
La protagonista és la jove gironina Leire Bravo, en el seu debut al món del cinema

Redacció

Vostè vol ser actriu, quan sigui gran?
Aquest ha sigut el meu somni des de ben petita. Ja mirava la gent que sortia a les pel·lícules i deia «vull ser com ells». Òbviament, vull estudiar una carrera per tenir alguna cosa assegurada, però el somni continua essent ser actriu. El cinema m’agrada molt, soc conscient que és difícil que m’hi pugui dedicar, però crec que si m’ho proposo i treballo, és possible. Veig les persones que surten a la pantalla i penso en tot el que s’han esforçat.
La van triar per protagonitzar Juanita perquè ja estudiava interpretació?
No, no, què va. Estudio piano en una acadèmia de música del barri [Santa Eugènia-Can Gibert del Pla], una de les moltes escoles a què es van dirigir les directores, buscant una nena de les meves característiques.
El cinema m’agrada molt, soc conscient que és difícil que m’hi pugui dedicar, però crec que si m’ho proposo i treballo, és possible
Un moment, un moment: de quines característiques estem parlant?
Llatina, cabells arrissats, etc. Jo he nascut aquí, però la meva mare és cubana. El cas és que des de la meva escola de música em van proposar a mi. Després d’uns quants càstings a Barcelona, un dia, amb una videotrucada, em van donar la notícia que m’havien triat.

Leire Bravo. / David Aparicio
Devia haver-hi moltes candidates. Li van dir per què la van elegir a vostè?
Em van dir que els agradava molt l’expressió dels meus ulls.
Sap alguna cosa de Berlín?
No, és la primera vegada que vaig a un festival així. Estic una mica nerviosa. No és res que et passi cada dia, s’ha d’aprofitar.
És la primera vegada que vaig a un festival així. Estic una mica nerviosa. No és res que et passi cada dia, s’ha d’aprofitar
Què li diuen a col·legi?
Les meves amigues em diuen Juanita, de broma. Estan contentes. Els companys de classe, en general, estan al·lucinant.
Com és la Juanita de la pel·lícula?
He, he, li creixen pèls a les cames, se’ls vol treure i la seva mare no ho vol. Coses típiques de l’adolescència: «és que no m’entens...».
Vostè ja s’hi troba, amb això?
Mmm... sí, perquè més o menys ja estic entrant en l’adolescència.
En ser la meva primera vegada jo estava molt nerviosa, i han fet que em trobés molt còmoda. M’han permès que jo també fes una mica el guió, fent servir les meves paraules
I què nota?
Pèls a les cames (riallada). I canvis d’humor: estar feliç i, de cop, començar a plorar.
És difícil actuar?
És molt diferent del que es veu. Una escena, que sembla un moment, potser requereix moltes hores i anar-la repetint. A vegades és cansat. Les escenes que emocionalment no m’agraden, se’m fan una mica pesades.

Leire Bravao, en un dels moments del curtmetratge 'Juanita'. / Aguacate & Calabaza Films
Com es sent una actriu novella, enmig d’un rodatge?
No només m’han tractat bé les directores, sinó tota la producció. En ser la meva primera vegada jo estava molt nerviosa, i han fet que em trobés molt còmoda. M’han permès que jo també fes una mica el guió, fent servir les meves paraules. Em deien que m’expliqués com a mi m’anés millor.
Veu Juanita amb opcions de premi?
Per mi ja és un premi el fet d’anar a Berlín. Ja he guanyat. Si guanyem alguna cosa més, potser pensaré que sí, que realment serveixo per a això.
Per mi ja és un premi el fet d’anar a Berlín. Ja he guanyat. Si guanyem alguna cosa més, potser pensaré que sí, que realment serveixo per a això
Abans em deia que, vagi com vagi això del cinema, vol estudiar. Ha pensat què?
Dret. Tinc curiositat per saber com és. Potser perquè a vegades, a la meva escola les amigues m’expliquen els seus problemes i, dins de les meves possibilitats, miro d’ajudar-les. La meva idea del dret és una mica això. Bé, jo també els demano consell a elles.
Els seus pares com s’ho estan agafant?
Molt bé. Quan em van dir que m’havien triat, el meu pare es va posar a plorar de felicitat. La meva mare també estava superfeliç. Quan després vam saber que el film anava a Berlín, es van emocionar molt. Em penso que durant les darreres setmanes, és del que més s’ha parlat a casa. Estan molt orgullosos de mi, però em diuen que m’he d’esforçar. Sobretot, em diuen que si a mi m’agrada el cinema, m’ajudaran en tot el que calgui.
L’adverteixen sobre els aprofitats que hi ha en aquest món?
També, perquè a vegades passen coses que no haurien de passar. La mare em diu que si en algun moment no em sento còmoda i ho vull deixar, la tindré al meu costat.
Què és Hollywood?
Un lloc on vull estar, vull ser una d’aquelles estrelles.
Subscriu-te per seguir llegint
- Quique Álvarez: 'Tsygankov estava convocat i no ha volgut canviar-se
- Una disputa per una parcel·la per a una atracció a les Fires de Girona podria acabar als jutjats
- Mercenaris a Montilivi
- Tsygankov: de protegit de Pere Guardiola a rebel al Girona
- Necrològiques del 17 d'agost de 2026
- Tsygankov: 'Algun dia parlaré
- Necrològiques del 18 d'agost de 2026
- L'actriu Hayden Panettiere, protagonista d'Scream, mor als 36 anys