«Un xai ha creuat el desert»: Un depressiu bufó de províncies

Un bufó de províncies, depressiu i de cara vermella, recorre a la música, la poesia i la metàfora per a trencar la romantització i el psicologisme de la seva condició a Un xai ha creuat el desert, el primer espectacle en solitari de la saltenca Núria Corominas Pérez. Membre d’un dels col·lectius més en forma de l’escena contemporània catalana, Las Huecas (Aquellas que no deben morir, De l’amistat), l’actriu, directora i dramaturga porta aquest dijous al Teatre Municipal de Girona, amb les entrades ja exhaurides, un espectacle que poetitza i escenifica els estats depressius. 

Las Huecas celebren la "joia" de l'amistat al Temporada Alta amb una autoficció

Corominas remarca que el muntatge es basa en «una estratègia de ficció», amb «la creació d’un personatge, una poètica i un joc amb l’espai» que defuig totalment la primera persona i la seva vida: «no m’interessa ni a mi». 

A mig camí entre l’spoken word i el concert, Un xai ha creuat el desert presenta un instant en la vida d’un bufó deprimit, una figura que, per l’autora, «neix dels malestars del món» i que no es pot pendre seriosament la depressió. «Un bufó deprimit mai faria política de la situació, només se’n pot riure. Posar-hi sentit de l’humor em permet parlar honestament des d’aquest lloc», diu sobre un personatge que també es mira el món amb perspectiva de classe i reivindicació de la perifèria. 

«Hi ha una idea molt localitzada, i és probable que això tingui a veure amb el fet de ser saltenca, amb aquest punt de crítica però també d’amor per les coses que passen als llocs on no passa res», explica. 

Les referències de la proposta van des dels dramaturgs del barroc fins a Pasolini, passant per Pj Harvey o Albert Pla i la música hi té un paper clau. Acompanyen el bufó un seguici de músics, Frances Ribes, Joel Beltran i Daniel Ruiz (Daft Kant), que signen la composició musical juntament amb Corominas. 

La producció va a càrrec de Rita Capella, la coordinadora tècnica i encarregada de la sonorització és Sofia Anna Martori i la il·luminació és d’Anna Rovira. El vestuari, de Marian Brea, l’han confeccionat les Cosidores de Salt. 

Pel que fa al títol, tot i el punt «naïf» del muntatge, el xai al desert no fa referència a El Petit Príncep, com podria semblar, sinó que té «ressonàncies bíbliques». 

Estrenat en la darrera edició del TNT Terrassa i Noves Tendències -coproductor de l’espectacle juntament amb El Canal de Salt-, l’espectacle farà temporada a la sala Beckett de Barcelona aquesta primavera. 

Pel que fa a Las Huecas, Corominas avança, sense entrar al detall, que «hi ha futur» i «projectes en camí».

Subscriu-te per seguir llegint