«Agatha Christie ensenya que els rics i les dones també maten»

Núria Pradas va presentar fa uns dies a Girona Benvolguda senyora Christie, una novel·la la protagonista de la qual, Emma, ha de resoldre un crim que connecta els secrets del passat amb el present, i per fer-ho compta amb l’ajuda de la mateixa Agatha Christie, convertida en aliada inesperada. La novel·la no deixa de ser un homenatge de Pradas a la reina del misteri.

Ha sigut professora de català, espero que no corregís en vermell, que traumatitza.

He, he, fa anys que no m’ho dedico. Més aviat, quan corregia era a mi, a qui li feia mal als ulls veure els exàmens tan vermells. No sé si canviar el color és la solució al problema.

Per què els joves estan deixant de parlar català?

 Ja sabem que el català és una llengua oprimida i minoritària. Ha suportat sempre el pes del castellà, que s’imposa. A mi m’espanta, realment. Visito moltes escoles i, passant pel pati, només sento parlar castellà. No anem bé. 

Com es pot convertir en atractiu?

No ho sé, literatura en català per nanos n’hi ha, i també programes de TV. No penso que la qüestió sigui fer-lo atractiu, el que passa és que els resulta més atractiu el que troben en castellà o en anglès. Però és que en aquest pati que jo li esmentava, hi ha molts immigrants i gent que no parla habitualment català. El problema és no posar-nos-hi forts, els catalans sempre anem amb el «perdó» a la boca, i no: si vens aquí, parles català i s’ha acabat. L’altre dia, en una botiga, jo parlo català i em contesten en castellà, així que jo, per educació, continuo en castellà; doncs bé, al següent client li van parlar en català. Com? Doncs ja no em dona més la gana de canviar de llengua, si no m’entens, ja t’apanyaràs. I va ser a Girona!

Llegeix Agatha Christie en català?

L’he llegit molt tota la vida, tinc la sort que darrerament s’està reeditant molt en català. Tot i que n’hi ha més en castellà, procuro buscar-la en català.

Què l’atrau d’aquesta senyora?

Tot (riu). M’agrada com escriu, evidentment. És molt diferent d’aquesta novel·la negra nòrdica que, només obrir el llibre, t’esquitxa de sang. Per mi és una massa, m’agrada més aquest estil suau i psicològic, d’anar al fons del motiu del crim i de la investigació. I ara que he tingut ocasió d’investigar qui era, m’agrada molt com a persona. Era una dona molt avançada al seu temps, molt lliure. M’he enamorat molt d’Agatha Christie.

La crítica, al contrari del públic, l’ha menystingut una mica?

És que aquests anys que la novel·la negra ha crescut, s’anava més cap a altres estils i la consideraven antiquada. Ara està girant la truita, estem tornant al cozy crime -que és posar etiqueta al que ja existia- i es torna a posar de moda. Ara bé, d’Agatha Christie es pot dir que mai se l’ha deixat de llegir.

No calen trets, persecucions i sang, per escriure una bona novel·la de misteri?

Dins del gènere negre hi ha molts estils. Potser a vegades la violència que hi trobem és una mica gratuïta, i no agrada a tothom. La novel·la més psicològica també té el seu públic. Tot es redueix a respectar els gustos de tots els lectors, no a tothom li agrada el mateix.

Què li preguntaria a Agatha Christie si la tingués al davant?

Si s’ha enfadat gaire perquè l’he fet sortir en una novel·la. Tenia molt sentit de l’humor, però també era molt tímida. No sé si li hauria agradat gaire, això, li hauria de demanar disculpes perquè no li he demanat permís.

No li preguntaria per la seva famosa desaparició?

Això no. Va tenir un divorci molt dur i li reconec el dret a la privacitat. «Vas fer el que havies de fer i no has de donar explicacions a ningú», li diria.

I ella li respondria «no em vinguis amb dret a la privacitat, Pradas, que m’has fet sortir en la teva novel·la».

(Riu) Però només com a investigadora, no em fico en la seva vida. 

Quina és la seva novel·la favorita?

Cinc porquets. La vaig trobar sorprenent, en el sentit de sorpresa per qui és l’assassí. També per com desenvolupa la novel·la.

Agatha Christie ens ensenya que els rics també maten?

Els rics i també les dones.

Li agradaria viatjar en l’Orient Express?

Per escriure aquesta novel·la he fet una cosa molt divertida que ha resultat una experiència molt bonica: amb la meva filla vam viatjar als escenaris de les seves novel·les. Vam estar a Devon, a la Riviera anglesa, a Torquay -on va néixer-, a la seva casa d’estiueig a Greenway, i vam viatjar com viatjava ella. No en l’Orient Express, però sí en tren de vapor, en ferri... Va ser una experiència molt bonica, és una manera de viatjar totalment perduda.

Només li va faltar algun crim.

Era un matí de juny i al tren hi anava molt poca gent, no sé a qui hauria hagut de matar. 

Avui que tot es censura, també volen canviar el títol de Deu negrets.

Que es revisin aquestes coses no em sembla malament. El que no m’agrada és que li hagin posat de títol I només en va quedar un, que és fins i tot difícil de recordar. Si Deu negrets no està bé, almenys s’ha de buscar un títol igual d’atractiu o més.