Sergi Carbonell clama a favor de l'empatia al disc «Amorosa Bondat»

El músic Sergi Carbonell, exmembre de Txarango, reafirma la seva faceta de cantautor amb la publicació del seu segon disc, Amorosa Bondat, un treball que clama a favor de l'empatia i la compassió com a única solució per als temps convulsos. 

«Refugi», el «nou camí» de l’exTxarango Sergi Carbonell com a cantautor

Després de cinc discos amb Txarango i quatre més en solitari com a pianista, el músic ribetà va emprendre el 2023 un nou camí com a cantautor amb l'àlbum Refugi, i l'any va publicar un treball de curta durada, Crisàlide, que explicava una història d'amor en sis cançons. 

Aquest març estrena nou treball, Amorosa Bondat, editat amb Halley Records, en què convida a posar-se a la pell dels altres. "És un treball nascut del moment que vivim, la reflexió de pensar cap a on anem i cap a on volem anar sempre em portava a reivindicar la bondat, l'empatia i la necessitat de comprendre els altres", explica el músic de Ribes de Freser. 

"Al final, nosaltres hi som perquè hi som amb els altres, és una fal·làcia pensar que podem viure sols com illes, la imposició d'idees com la individualitat o l'alienació va contra la naturalesa de les persones, la humanitat rau en valors totalment contraposats a aquests", afirma. 

Aquestes reflexions, explica, s'han anat teixint a les lletres de les cançons amb multitud de referències humanistes, perquè les lectures de pensadors, poetes i activistes com Gandhi, Miguel Hernández, Nietzsche o San Juan de la Cruz li han anat "deixant pòsit". "Les referències no són buscades, són el resultat d'un procés de recerca que s'ha anat colant de forma molt orgànica en les cançons, i crec que està bé reivindicar uns referents, perquè nosaltres som aquí perquè molta gent abans ens ha ajudat a entendre el món", assenyala el músic, que ha gestat les cançons durant una residència artística a Tenerife. 

"Per primera vegada, la tardor passada vaig fer una gira només a guitarra i veu, per mi era un repte important, però va ser una experiència molt maca que vaig traslladar al procés d'escriptura del disc", continua. 

Així, les cançons estan escrites sense pensar en la producció o l'ús de molts instruments, sinó "en l'arrel de l'ofici de cantautor". 

Com en el seu primer disc, Refugi, el cantautor ripollès ha tornat a comptar amb diversos productors, com Pau Brugada i Vic Moliner de l'Olivera Estudi de Banyoles; Arnau Altimir, amb qui ha gravat a Taradell o Dani López, amb qui ha treballat de nou a l'estudi la Maiola de Batet de la Serra. 

"Treballar amb diversos productors i estudis et dona molta llibertat creativa; no has de voler-ho controlar tot, sinó deixar-te anar i en aquest sentit, soc generós, perquè m'agrada que em portin a llocs on no podria arribar sol", diu. 

Com que en l'àmbit sonor no partia de cap premissa, s'ha dedicat a "jugar i experimentar" fins a formar una selecció de deu cançons que "passen per diferents paisatges", amb la guitarra com a fil conductor. Carbonell reivindica el procés "artesanal" de gravació -"hi ha molts instrumentistes implicats", remarca-, que han donat lloc a un disc introspectiu amb matisos com ara una cançó de bressol (Dorms), una havanera fusionada amb un cha cha cha (A prop teu) o un homenatge a la guitarra amb ritmes yacaremas i africans (La guitarra).