Ciència, patrimoni i so per a capbussar-se en l’arqueologia subaquàtica al CaixaForum Girona

El CaixaForum Girona es capbussa en el món de l’arqueologia subaquàtica en una mostra en què reivindica aquesta disciplina científica com a font de coneixement i de preservació del patrimoni. Naufragis, que es podrà visitar fins al 24 d’agost, ofereix una panoràmica àmplia de la feina dels arqueòlegs al fons del mar: des dels avenços científics a les tècniques de conservació en superfície, passant per grans troballes a la Mediterrània, tant de l’antiguitat com de l’època moderna. Inclou peces originals, recreacions en tres dimensions d’alguns derelictes naufragats i, perquè la immersió sigui completa, l’artista Clara Aguilar ha ideat una banda sonora pel recorregut que reprodueix alguns dels sons que els arqueòlegs senten mentre treballen. 

El punt de partida de l’exposició és una mostra prèvia coincidint amb el trentè aniversari del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb seu a Girona. El recorregut expositiu, creat en col·laboració amb el CASC i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, però, s’ha modificat i s’hi han introduït novetats rellevants i inèdites, entre ells la recent descoberta del nom d’un vaixell de guerra anglès que es va enfonsar el 1813 a les costes de Deltebre. 

Dividida en cinc grans àmbits temàtics, l’exposició aborda la història de la navegació, la vida a bord, l’arquitectura naval, el comerç, les batalles marítimes i els espolis, posant en relleu la importància de preservar aquest llegat submergit. 

Arrenca amb la història de l’exploració del fons del mar en l’antiguitat fins a arribar a l’arqueologia subaquàtica com a tècnica d’investigació científica. Un dels primers invents va ser la campana d’immersió, un recipient rígid i obert per sota que permetia mantenir l’aire a l’interior que ja usaven els pescadors d’esponges en temps d’Aristòtil. El busseig amb escafandre, amb un equipament d’uns 90 quilos, apareix representat a la mostra, que també recull la «revolució» que va suposar la invenció del regulador autònom per part de Custeau i Gagnan, explica la responsable del CASC, Rut Geli. «Aquest invent va permetre treballar molt millor als arqueòlegs, però al mateix temps, va facilitar l’espoli», afegeix l’arqueòloga. 

Les condicions de treball dels especialistes pel que fa a la pressió, la pèrdua del color o els canvis en la visió també formen part de la mostra. «Sota l’aigua tot és un terç més gran i un quart més a prop», recorda. També insisteix que no és «un context silenciós», i això és el que han volgut mostrar amb la «dramatúrgia sonora» de Clara Aguilar. Especialista en música per a cinema i arts escèniques, aquí ha treballat amb micròfons aptes per a l’aigua per a captar els sons habituals del dia a dia dels arqueòlegs, com les eines que piquen i rasquen.

El comerç i la batalla

El segon àmbit de la mostra posa l’accent en el mar com a gran via comercial a partir de l’estudi del Culip IV, la primera nau totalment excavada amb metodologia científica per arqueòlegs a l’Estat. El vaixell romà del segle I dC trobat a Cadaqués el 1984 transportava oli en àmfores, 2.000 peces de vaixella o llànties, fet que evidencia que l’intercanvi comercial «estava molt ben estructurat».

L’ús del mar per a la guerra centra el tercer àmbit, dedicat a un vaixell anglès que transportava carregament militar durant la Guerra del Francès quan es va enfonsar a les Terres de l’Ebre. Es va descobrir el 2008 i es va batejar com a Deltebre I, però l’any passat, després d’una investigació que el visitant pot seguir com un «joc detectivesc», els especialistes van poder retornar-li el nom original, Magnum Bonum. 

I és que, com indica Geli, els vaixells enfonsats s’estudien a fons des de múltiples vessants, com l’anàlisi de les fustes, les restes vegetals o l’arxivística, un «treball coral» que la mostra reconeix i que ajuda a aprofundir en aspectes com la construcció de les naus -tema que centra el quart àmbit, analitzant a fons una embarcació grega en un estat de conservació excepcional que va naufragar a Pollença- o la vida quotidiana de la tripulació, per exemple amb els jocs amb què s’entretenien o les sabates que duien, ja que l’aigua salada ha preservat el cuir durant segles. 

L’exposició es tanca explicant com treballa el laboratori del CASC per evitar la degradació dels materials quan es treuen de l’aigua i fent valdre la importància del patrimoni que amaga el fons marí. 

En aquest sentit, Naufragis recupera un cas d’espoli molt mediàtic, el de la fragata Nuestra Señora de las Mercedes a càrrec de l’empresa nord-americana Odyssey Marine Exploration. Al costat de la història del litigi amb el Govern espanyol, s’hi exposen 280 monedes de les 17 tones que els caçatresors van espoliar.