«L’exemple de Nevenka ha servit perquè ara, vint anys després, estiguem en un lloc molt diferent»

«Avui seria impensable que una dona expliqués que està patint assetjament i la gent mirés cap a una altra banda o no la cregués. El seu exemple ha servit perquè, vint anys després, ara estiguem en un lloc molt diferent», assegura la directora, dramaturga i actriu basca María Goiricelaya. Aquesta dona a qui pocs van creure i encara menys gent va donar suport era Nevenka Fernández, una jove regidora dePonferrada que l’any 2001 va tenir la valentia de denunciar l’alcalde, Ismael Álvarez, per assetjament sexual. La justícia li va donar la raó, però la societat no, i la primera espanyola que va guanyar un judici per assetjament contra un polític va acabar marxant del país. 

La segona edició del Cap Butaca Buida ofereix 80.000 localitats i comptarà amb més de 200 teatres adherits

Dues dècades després, la seva història ha donat peu a un llibre, un documental, una pel·lícula i també una obra de teatre, que aquest dissabte arriba a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, coincidint amb la segona edició de la campanya Cap Butaca Buida, que es proposa omplir els teatres catalans el 22 de març. Nevenka, finalista als premis Max a la millor direcció d’escena i autoria teatral, està signada per María Goiricelaya, vella coneguda del públic gironí per Altsasu. 

El cas Altsasu puja a l’escenari a Torroella

«Nevenka és un referent per la lluita de les dones, clarament ha arribat el moment de reivindicar-la. Se l’ha de reconèixer com la primera dona que, d’alguna manera, va abanderar el moviment Me Too a Espanya. Segurament llavors no n’era conscient, però és important pel nostre present valorar tot el que va patir», rememora la directora i dramaturga. 

«Va guanyar la batalla judicial, però no la social. En un moment amb una mentalitat poc centrada en la sororitat, hi havia molts dubtes sobre el que denunciava, precisament perquè l’assetjador tenia un suport popular molt fort i una forma d’exercir el poder caciquil, tenia molta gent al voltant que l’adorava i admirava», indica l’autora, que concep la peça d’Histrión Teatro com «un homenatge a la força» de la denunciant. 

Per a construir la dramatúrgia, Goiricelaya s’ha capbussat en la transcripció judicial i una infinitat de fonts periodístiques, entre elles el llibre de Juan José Millás Hay algo que no es como me dicen: El caso de Nevenka Fernández contra la realidad, que recollia el testimoni de la mateixa afectada. 

El major repte, explica María Goiricelaya, ha sigut articular una dramatúrgia en què tres intèrprets poguessin donar vida a tots els implicats en la vida de la protagonista: Gema Matarranz interpreta a Nevenka i Ales Furundarena i Marta Megías es posen a la pell de multitud de personatges que orbiten al seu voltant, saltant en el temps i l’espai. «Hi són tots els qui van formar part del procés judicial, del cas i de la seva vida personal, fent un fris ampli de tot el que passava allà», explica, ja que tot i que s’han centrat en els fets reals, hi ha alguna conversa ficcionada. 

De moment, explica, no ha pogut parlar amb la protagonista per saber la seva impressió sobre l’espectacle, però sí que recorda l’acollida «especial» de la peça a Ponferrada, on la va veure gent molt propera a ella. «Nevenka fa aixecar el públic per allà on passa, però en aquell cas va ser preciós, perquè la gent dempeus cridava «Jo sí que et crec!». Que tants anys després passi això allà, demostra el nivell de consciència que hem adquirit, i per nosaltres és una alegria», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint