«Les novel·les surten de veure què fa hipòcrites les persones»

«Vivim uns temps molt canviants, també respecte al desig i les relacions, i sentia que no em servien els relats de fa quaranta anys. Com que tenim problemes nous, hem de fer novel·les noves», afirma l’escriptor Arià Paco. Flamant premi Anagrama de Novel·la per Teoria del joc, un llibre sobre l’amor del segle XXI, el desig masculí les contradiccions entre les noves masculinitats i el feminisme, participa aquest dissabte al festival Mot d’Olot. En una edició dedicada a l’amor, l’autor conversarà amb Núria Barrios sobre la relació les relacions amoroses i el domini, moderats per la periodista cultural Andrea Gumes. 

Maggie O'Farrell obrirà un Mot "d'alt nivell literari però popular"

Acabada d’arribar a les llibreries amb Anagrama, Teoria del joc es centra en l’Ernest, un jove que vol narrar el desig que sent per algú a qui estima però que és incapaç de fer-ho sense caure en la culpa o l’autojustificació. Trobar la veu d’un narrador li permet narrar vint anys de la seva vida sentimental, des del despertar sexual fins que s’enamora de l’Aurora, amb qui manté una relació a diverses bandes, un temps que de retruc també abasta canvis socials com l’impacte de les xarxes en la vida diària, l’auge del feminisme o el poliamor. 

Arià Paco remarca, però, que el llibre no és un assaig que pren partit sobre com han interioritzat els homes el feminisme o si els nous models relacionals funcionen o no, sinó que «si la novel·la funciona, fa sentir, imaginar i entendre». «La ficció és molt poderosa perquè passes les idees a través de la imaginació, hi arribes amb empatia perquè t’identifiques amb els personatges», explica l’autor igualadi, que també és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona. 

Una qüestió de fa segles

«El gran tema de la novel·la és l’amor i totes les coses que se’n deriven després, com el desig o la culpa masculina. Però sobretot, si estimar és una cosa bona o perillosa, posar en dubte l’amor com a força purament bona és la pregunta al centre del llibre, i tot i parlar de xarxes o feminisme, és una pregunta que fa segles que ens fem», afirma. 

Respecte a l’etiqueta de «novel·la d’idees disfressada» amb què el jurat del premi Anagrama va definir la seva tercera obra, hi està força d’acord. «No sóc un explicador d’històries, les idees vehiculen la narrativa; faig un exercici de construir a partir dels temes que vull tractar i pensar quina història les pot explicar», continua. 

Tot i això, subratlla que no ha volgut escriure «una novel·la sobre quatre conceptes», com la masculinitat, la viralitat tòxica o el poliamor, sinó que «la novel·la busca obrir espai per a formes de vida individual». «No vull explicar el poliamor, sinó l’amor entre l’Ernest i l’Aurora com una cosa particular, sense anar mai a les coses generals, i que d’aquí el lector en tregui les seves conclusions», continua. 

Amb la tercera novel·la acabada de sortir del forn -les dues primeres són Mentir a les mosques i Covarda, vella, tan salvatge, amb què es va endur el premi Roc Boronat- i recent doctorat, ara està en la fase de «recol·lectar» idees per a un nou projecte: «les novel·les surten de veure què fa hipòcrites les persones, què els resulta conflictiu de la seva forma de viure i relacionar-se. Així neixen les històries».

Subscriu-te per seguir llegint