Les dones-illa de Carme Guasch tornen a les llibreries més de tres dècades després

"Situacions insulars, el llibre amb què als 60 anys ha guanyat un premi més aviat per a joves, és només una monjoia del seu camí literari; una monjoia amb narracions admirablement arrodonides, sobre els problemes de la condició femenina, de la dona-illa abocada al somni, a la desesperació, a la perplexitat o al no-res, malgrat la seva vitalitat i els anhels tremolosos del seu cor. No cap concessió al fàcil feminisme —el perill hi era—, però ni més ni menys que això", publicava el Diari de Girona l'agost de 1989 per referir-se al recull de narracions amb què Carme Guasch (Figueres, 1928 - Badalona, 1998) va guanyar el 1988 el premi Víctor Català, l'actual Mercè Rodoreda de contes i narracions de la Nit de Santa Llúcia.

Trenta-sis anys després de la seva publicació, aquestes dones solitàries dels contes de la figuerenca que beuen, fumen, desitgen i, tot sovint s'equivoquen, tornen a les llibreries de la mà de Cap de Brot Edicions. L'editorial llagosterenca ha recuperat Situacions insulars, que no s'havia reeditat des que va guanyar un premi que també s'han endut autors com Pere Calders, Montserrat Roig o Vicenç Pagès.

El nou segell Cap de Brot Edicions s'estrena amb un Rusiñol descatalogat

Autora de poemes i narracions, l'empordanesa va aterrar amb força al panorama literari després de dedicar-se durant molts anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalana. Com a poeta, va publicar Vint-i-cinc sonets i un dia (1978), Amat i Amic (1985), Pràctica de vida (1993) i Interiors (1997), i ja pòstumament, amb poemes inèdits, la seva Poesia completa el 2005. Com a prosista, és autora de la celebrada novel·la Trena de cendra (1984) i dels reculls de contes El llit isabelí (1994) i i Situacions insulars (1989), amb aquestes dones que interpel·len el lector actual amb situacions marcades per la incomunicació, a vegades carregades de mala llet, d'altres d'humor o de lirisme poètic.

En les narracions de Guasch, tan rellevant és el que es diu com el que es calla, ja sigui a través dels diàlegs dels personatges o des de la mirada d'una autora que no sempre combrega amb els camins que emprenen. Una dona que pateix per engreixar-se i que el marit la deixi; una altra que s'entrega en plena nit a un lladre furtiu mentre el seu marit dorm (El títol del conte, El vell dorm, ja ho diu tot) o la vídua que descobreix la llibertat -i altres coses- que li dona el cotxe són algunes d'aquestes dones-illa que també prenen forma a la coberta, signada per Alba Barceló, il·lustradora de capçalera de l'editorial.

"Llegiu la Carme Guasch com llegiu un autor que us arriba des d'un lloc remot i del qual res no en sabeu. Llegiu-la, perquè és una autora moderna", recomana l'escriptora Empar Moliner a l'epíleg.

Va ser justament la vigència de les narracions de Guasch el que va empènyer els editors de Cap de Brot a recuperar-la després d'una descoberta gairebé casual. "Sorprenentment, ningú se n'havia recordat fins ara", expliquen i agraeixen la confiança dels fills de l'autora, Blanca, Sílvia i Toni Soler, en un segell tan jove, perquè van entomar amb "entusiasme" la reedició fins i tot abans que l'editorial, de recent creació, hagués tret el primer llibre al mercat.