Guardiola s’acomiada del Bòlit reclamant flexibilitat a la cotilla administrativa

La fins ara directora del Bòlit, Ingrid Guardiola, s’acomiada del Centre d’Art Contemporani de Girona reclamant més «marge de maniobra» per a les institucions culturals. La investigadora cultural i assagista reivindica la necessitat de trobar «marges» que flexibilitzin la «feixuga» estructura administrativa i burocràtica amb què estan obligats a operar els equipaments públics, i al mateix temps, la importància generar «relats» pròxims al ciutadà però «sense renunciar a l’alta qualitat dels continguts». «La cultura viu dels seus relats, i és important transferir el llegat, també és part del servei públic», va reblar el en seu comiat davant la premsa aquest divendres. 

Guardiola deixa el càrrec la setmana vinent, mentre el concurs públic per decidir qui la relleva encara la recta final. Dels tres candidats que havien passat la darrera tria per substituir-la, finalment en queden dos, perquè Aida Boix, directora del centre d’art Lo Pati d’Amposta, ha presentat la renúncia. La nova direcció, doncs, es dirimirà entre durant el mes de maig entre l’artista i docent Jordi Armengol, que va ser director de l’Escola Municipal d’Art de Girona entre el 2012 i el 2018, i el comissari d’exposicions, escriptor i investigador en art Oriol Fontdevila. 

Tres candidats passen la tria final per dirigir el Bòlit

Ingrid Guardiola va tancar el cicle de quatre anys al capdavant del Bòlit divendres a la tarda amb un debat públic sobre les direccions dels centres d’art a La Mercè amb Elvira Dyangani Ose, Joana Hurtado, Imma Prieto, Valentín Roma i la presentació d’un llibre, Marge de maniobra. L’assaig incideix en la celebració dels marges, la pressió burocràtica que impedeix crear projectes amb profunditat i la capacitat dels centres d’art per generar nous marges històrics, físics i territorials, a més de socials, a través dels projectes comunitaris i educatius. 

Durant el període que Guardiola ha estat el càrrec, des del maig de 2021 fins ara, el Bòlit ha programat 31 exposicions, que han aplegat 164.471 persones. Durant aquest temps, també s’han realitzat 196 activitats dins del programa públic en què han participat 15.047 usuaris més.

Però, més enllà dels números -en aquest temps, no només han crescut els visitants, sinó també ha l’equip i el pressupost del centre-, Guardiola va treure pit per la feina feta i les aliances teixides amb altres institucions, entitats i artistes.

«No vull treballar en un context cultural regit per la violència simbòlica, l’arbitrarietat i la jerarquia»

«Les idees poden ser potents independentment de l’escala econòmica i els recursos», va assegurar, assenyalant que tots els objectius marcats el 2021 «s’han executat tot i abarrocament de les estructures». 

Una de les virtuts de l’etapa de Guardiola ha sigut la capacitat de desbordar l’etiqueta de l’art contemporani, obrint-se a noves temàtiques i formats, acostant-se a conceptes com la monstruositat femenina, la cultura fluvial, la perversa relació entre turisme i franquisme o el llegat de Víctor Català en clau ecofeminista. També el passat més immediat de la Girona underground, la tensió entre els models de ciutat o la memòria a través de trajectòries artístiques, com la de Mal Pelo. 

«M’han mogut les nocions de diàleg i ecosistema, per això he reforçat les exposicions col·lectives per generar relacions i provocar coses amb una mirada assagística», va afirmar la fins ara responsable del Bòlit. 

El tinent d’alcaldia de Girona, Quim Ayats, li va agrair la tasca per fer més accessible la cultura mantenint el doble barret d’equipament municipal i nacional, mentre que el director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat, Xavier Fina, va subratllar la capacitat de Guardiola d’haver fet del Bòlit un centre «amb autoria però amb voluntat de discurs col·lectiu». 

Fina, a més, va entomar les crítiques al sistema -que Guardiola desenvolupa també a l’assaig La servitud dels protocols (Arcàdia)- i va reconèixer que «l’administració hi ha de trobar solucions, perquè afecta el bon funcionament del sector i a la qualitat de vida dels qui s’hi dediquen».