El festival que fixa l’ecologia com «la gran línia vermella»

L’escenari és fet de fusta i material reciclat, com les barres de bar i els lavabos. De fet, als urinaris no hi ha aigua, perquè són banys secs i els residus acabaran servint com a adob per al bosc. D’aixecar el forn, construït de terra extreta del mateix terreny, se n’encarregaran els participants d’un taller didàctic i funcionarà, com a cuina, cremant branques caigudes. L’aigua de les dutxes o a l’espai per rentar plats també tindrà un segon ús, per al reg de la plantació de pollancres que acull un festival que s’ha marcat «la sostenibilitat com la gran línia vermella». 

És el Rizomes de la Cellera de Ter, que en la seva cinquena edició tindrà com a caps de cartell Tarta Relena, Lucía Fumero i Rita Payés. També hi passaran Alosa, la banda de jazz alemanya Fazer, l’acordionista suís Anatole Muster o C.O.U., el projecte de música experimental que signen els músics i productors Dalmau Boada (Esperit!), Jordi Matas (El Petit de Cal Eril i Ferran Palau) i Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Entre els darrers confirmats, DJ Marcelle, Eve Matin, el guitarrista Benito Bernal o la companyia d’arts escèniques Los Informalls. 

Tarta Relena, cap de cartell del Rizomes, que doblarà l'aforament

La particularitat de la cita, que se celebrarà del 20 al 22 de juny a la plantació de pollancres de Can Ribas, és que busca «distanciar-se de la fórmula convencional de festival prefabricat i crear un ecosistema artístic en què convisquin art, música i arquitectura efímera, però no creï problemes a l'entorn, sinó que el nodreixi», segons Pepe Soler, Román Cadafalch i Katarina Grbic, tres dels quatre socis fundadors de Rizomes. 

El festival reunirà una cinquantena d’artistes entre músics, creadors d’arts visuals, dissenyadors i arquitectes en dos escenaris. 

Pel que fa a l’aforament, el dobla respecte l’any passat, fins als 2.000 assistents, però la voluntat és «no créixer més», segons els organitzadors, per «mantenir l’equilibri entre la sostenibilitat econòmica i l’ecològica». 

El que no descarten, però, és un Rizomes d’hivern, en un altre espai singular, i mantenint la filosofia «ecosistèmica» del festival de la Selva.