El Museu d'Art ressegeix el fil de l'art català del segle XX a través de la col·lecció Bassat

El Museu d'Art de Girona ressegueix el fil de l'art català del segle XX a través de la perspectiva "única" de la col·lecció Bassat. Per primera vegada, un tast de l'extensa col·lecció de Carmen Orellana i Lluís Bassat, integrada per més de 4.000 peces, es veurà a Girona en el marc de l'exposició Mestres de l’art català del segle XX. Col·lecció Bassat. En total, les sales del museu acullen una setantena d'obres de 63 artistes cabdals per entendre el relat de l'art contemporani a Catalunya: de Joan Miró a Perejaume i Eulàlia Valldosera, passant per Antoni Tàpies, Josep Guinovart o Albert Ràfols-Casamada.

Comissariada per Conxita Oliver i Joan Gil, la mostra també vol homenatjar el col·leccionisme privat amb "voluntat pública", segons la directora del Museu d'Art, Carme Clusellas. 

I és que la col·lecció de Carmen Orellana i Lluís Bassat va néixer fa quaranta anys gairebé per casualitat, però s'ha convertit en un dels grans fons privats del país, rellevant tant pel nombre d'obres com per la qualitat. Amb aquesta, són 51 les exhibicions que ha fet dins i fora de Catalunya, sobretot a la Nau Gaudí de Mataró, on s'exposa regularment.  

Bassat recorda que fa més d'una dècada s'havia "arribat a estudiar la possibilitat d'obrir un museu d'art contemporani a Girona per acollir part de la col·lecció". Aquesta opció es va descartar, però el col·leccionista celebra que finalment es pugui presentar una tria del fons en un museu ja existent. Per Bassat, l'exposició s'ha d'entendre com "un menú degustació" d'una col·lecció "gran i eclèctica", amb "plats tots bons però molt diferents". 

D'entre els 3.000 quadres i el miler d'escultures de la família Bassat, els comissaris s'han decantat per una lectura generacional i estètica de l’art català contemporani. 

Hi són presents noms destacats de les primeres avantguardes, com Miró, Clavé, Gargallo, i especialment de les segones avantguardes, com Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Albert Ràfols-Casamada, Joan Ponç, Modest Cuixart, o Hernández Pijoan. També s’hi representen artistes vinculats a l’anomenada Nova Figuració, que van apostar per un retorn a la representació iconogràfica com a reacció contra l’abstracció de l’informalisme o es van atansar als postulats del Pop Art, com Miquel Vilà, Serra de Rivera, Artigau, Arranz-Bravo, Bartolozzi o Llimós. O aquells que es mouen entre l’abstracció geomètrica i nous postulats, com Borrell, Chancho o el gironí Enric Ansesa. I encara artistes de finals dels noranta i als inicis del nou segle XXI, que avancen en la indagació de la contemporaneïtat, com Eulàlia Valldosera, Aurèlia Muñoz, Perejaume o Muntades. 

La mostra exposa, com a mínim, una obra de cadascun d’ells, algunes de les quals ja són icòniques, com Brotxa bandera, de Josep Guinovart, o un Tàpies "de transició", explica Gil, que permet veure com l'artista passa de treballar la matèria a l'objecte. 

A més, es dedica un àmbit a les solucions escultòriques, diverses i singulars, amb obres variades com un mòbil de Villelia, obres de Subirachs, de Riera i Aragó, de Pladevall, o una menina de José Luís Pascual, que dona la benvinguda en el pati d’entrada del Museu d’Art de Girona.

"En alguns casos, no hi ha la millor obra de l'artista, però sí la que encaixa més bé en el discurs, perquè les peces s'enriqueixin entre elles", remarca Oliver, que afegeix que també han volgut que es veiés el gust dels dos col·leccionistes, "dues cares de la mateixa monera, amb un equilibri entre la figuració i l'abstracció". 

Tribut al col·leccionisme privat

"Volíem reflectir la passió pel col·leccionisme d'art, el fet de privar-se de coses per poder tenir una obra més", assenyalen els comissaris. 

En el mateix sentit es pronuncia Clusellas, convençuda que els privats són també "una peça clau de l'ecosistema artístic", perquè ajuden a "mantenir els equilibris", sobretot si conjuguen "l'estima per l'art amb les ganes de mostrar-lo".  

En el cas de Carmen Orellana i Lluís Bassat es van iniciar en el col·leccionisme d’art molt joves, acabats de casar. El 1968 van adquirir la primera obra, un oli d’Àngel Jové de 6.000 pessetes (36 euros, al canvi actual) comprat a terminis amb el qual s’enceta l’exposició de Girona. Uns anys més tard, van comprar la segona peça, així com un tant per cent de la Galeria Adrià de Barcelona. Des d’aleshores han conformat una notable col·lecció d’art, especialment significativa pel nombre d’artistes i obres de les segones avantguardes catalanes, que s'ha exposat per tot l'Estat i en països com Polònia i Bulgària. 

L’exposició es podrà visitar fins al 14 de setembre. Durant els pròxims mesos, s’han previst un seguit d’activitats complementàries, com visites comentades i una proposta autoguiada adreçada al públic familiar.