«No hi ha una manera bona de cantar, sinó una de saludable»

La porta de la Sala d’Actes de La Marfà s’obre un dijous plujós a la tarda per deixar passar els primers assistents al taller dedicat a Com preparar un càsting musical que impartirà la cantant, compositora i coach vocal Clara Luna. Dues noies de 12 i 15 anys, que fan classes de música i veu i que venen a aprendre són les primeres d’entrar. Dos homes més arriben i anuncien que es volen preparar un càsting de teatre musical. Un d’ells ja ha fet un paper de teatre amateur del musical Els Miserables, i l’altre vol fer un canvi laboral, i l’aposta passa per la música. I els càstings poden obrir moltes portes. Però no tots són iguals ni s’han de preparar de la mateixa manera.

Clara Luna s’adreça als participants del taller, i comença l’explicació deixant molt clar que no és el mateix anar a un càsting on es busca un paper concret, com ara un musical, que participar en una prova per un programa de talents: «en el primer cas interessa que facis el que et demanen, no és tan important saber qui ets, el que has de demostrar és excel·lència interpretant aquell paper», diu Luna. «El més important és tenir clar què t’estan demanant i quines són les exigències, i a partir d’aquí tenir molt clares les teves fortaleses», subratlla la coach, que ha participat com a jurat als càstings de la 2a temporada del talent Eufòria de 3Cat (en la 3a edició va fer de coach vocal). Com a jurat, avaluava la tècnica de veu dels aspirants, però allò no era l’únic ni el més important que es tenia en compte.   

Amb ella, hi havia una actriu, un ballarí, el director artístic i el productor. Tots s’havien de posar d’acord: «potser hi havia veus que a mi em semblaven al·lucinants, però que quan parlàvem amb el jurat em deien que aquell aspirant no ho havia fet massa bé ballant, i potser s’acabava descartant», explica Luna. De fet, a la televisió es té molt en compte com hi encaixa l’aspirant perquè les càmeres magnifiquen el que graven: «en alguns casos, la timidesa pot ser atractiva, pot donar joc», expressa. I aquí és on entren en joc les fortaleses: «és molt important tenir clar en quins aspectes destaques, i a partir d’aquí decidir si t’arrisques». I en un càsting televisiu, sobretot si és per un programa de talents, «voldran saber qui ets, i hauràs de jugar perquè si et demanen que ballis no pots ser rígid». D’altres poden ser molt oberts i exigeixen una molt bona capacitat d’adaptació i improvisació: «et poden demanar que facis veure que ets un animal, que cantis una cançó i que després ho tornis a fer com si estiguessis enfadat... Volen saber quina és la teva capacitat de reacció perquè posteriorment treballaran amb tu», assenyala Luna. 

Desmuntar prejudicis

I aquí és on entra Luna, que ha estat a banda i banda d’aquest món tan particular. La seva carrera musical, precisament, també lliga amb aquesta polivalència, ja que ha passat de la rigidesa del piano clàssic, que va estudiar durant molts anys, fins a l’alliberació que li va suposar conèixer l’estil modern: «Se’m va obrir un ventall on vaig poder triar jo, on el meu gust era el més important», expressa. 

Com a professora de cant al Taller de Músics de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM), ajuda els alumnes a trobar la seva manera de cantar: «potser els agrada un estil que no saben fer, i això simplement s’ha de treballar, i, en canvi, poden fer molt bé uns recursos vocals que no els agraden», diu. 

Luna conclou que del que es tracta és de ser sempre honest amb un mateix i de desmuntar prejudicis al voltant de la música perquè «no hi ha una manera bona de cantar, hi ha una manera saludable de fer-ho, perquè si t’estripes les cordes vocals quan cantes el teu instrument durarà menys temps», expressa.

Subscriu-te per seguir llegint