«Estic molt content pel Papa, ens cal un anti-Trump, algú que vingui dels Estats Units i no sigui el mal»

La darrera vegada que va actuar a Girona va ser la vigília de Sant Jordi, fa un parell d’anys, i va ser capaç d’omplir l’escenari de l’Auditori de Girona només amb una guitarra i un piano. Divendres hi torna, de nou amb la ciutat plena de flors, i en un context diferent, perquè l’acompanyaran els músics de la GIO Symphonia per interpretar un repertori especial amb estàndards d’Irving Berlin o Leonard Cohen i cançons pròpies. D’aquella última visita, Rufus Wainwright en recorda dues coses, totes dues «precioses»: la primera, «una festa fantàstica, tothom tenia un llibre i una flor»; la segona, una anècdota «deliciosa» que assegura que li va canviar una mala setmana. 

«Feia dies que les notícies i tot el meu entorn parlava d’intel·ligència artificial, semblava que havíem embogit, només en deien coses en negatiu, com si fos una pel·lícula de ciència-ficció i la tecnologia ens hagués de matar a tots. Era per tornar-se boig, però jo era a Girona, vaig anar a fer un volt i la catedral era allà. Uah, fantàstica. D’alguna manera em va donar molta confiança en les capacitats humanes: oh, la creació humana sempre és una esperança», explica. 

Rufus Wainwright, una sublim exhibició d’encant

En aquest sentit, el cantautor canadenc apunta a la importància de les arts per llençar missatges «en un món tan intens com el nostre»: «soc artista i odio admetre-ho, però aquests temps foscos són sempre molt inspiradors a l’hora de crear». «Òbviament, no demano la tragèdia, però quan ve, sé què fer-ne: personalment, estic molt ocupat intentant portar una mica d’amor de nou al món, i crec que hauríem de provar-ho tots, aquests períodes fan que la gent intenti ser més humana i compassiva», continua.

«És trist, però el millor art emergeix dels pitjors moments. Hi ha l’expressió del canari a la mina de carbó, que són els que alerten quan hi ha gasos tòxics; l’artista és una mena d’elefant a la mina de carbó, també», riu un artista que darrerament recorre el planeta amb Dream Requiem, una missa de difunts a la memòria dels morts de la pandèmia amb reflexions sobre els desastres naturals i la necessitat d’actuar per evitar el col·lapse. Entre els companys de viatge per aquesta aventura, hi ha tingut com a narradores Meryl Streep, Jane Fonda, Sharon Stone -que havia de participar en l’espectacle a Barcelona i no ho va poder fer pels focs de Los Angeles- i, aviat, Isabelle Huppert.  

Detractor declarat de Donald Trump -va prometre, durant un temps, no cantar la seva cèlebre versió d’Hallellujah si guanyava les eleccions del 2016, i va titllar de «colmo de la blasfèmia» que en la segona campanya electoral l’ara president usés la cançó de Cohen, «un himne dedicat a la pau, l’amor i l’acceptació de la veritat»-, es mira amb esperança el futur. 

«No soc una persona religiosa, però estic molt content pel nou Papa. Que sigui americà és molt important, perquè ens cal una mena de figura anti-Trump, que vingui dels Estats Units i que no sigui el mal», sentencia. 

Concert amb la GIO

«Com a artista avui, especialment en un negoci tan brutal com el de la música, has de ser capaç de fer molts xous diferents», explica el músic i compositor. 

En el seu únic concert a Catalunya, s’acompanyarà de la GIO Symphonia per interpretar clàssics propis i aliens amb uns arranjaments que es van fer servir per última vegada en directe l’any 2023, quan Wainwright va realitzar una gira mundial amb The Amsterdam Sinfonietta. Ara es presentaran en primícia a l’Estat sota la direcció musical de Francesc Prat. 

A més, el públic podrà escoltar la cançó Excursion a Venise, escrita per la seva mare, Kate McGarrigle, i la seva tia, Anna McGarrigle, i que no fa referència a la Venècia italiana, sinó a la del Quebec. «Em recorda als hiverns quebequesos i m’encanta, però no la interpreto gaire sovint, només amb aquests arranjaments», explica. 

Després del coqueteig amb el jazz, la clàssica i l’òpera -ja n’ha compost dues-, Rufus Wainwright assegura que té moltes ganes de tornar al pop amb un disc que confia començar a gravar a la tardor: «tinc una seixantena de cançons i les he de triar, buscant què pot agradar als nens. Venen a l’òpera, es muden i ara haurien de tenir una mica de festa», riu.

Subscriu-te per seguir llegint