Nou bany de masses de Tom Cruise a Canes amb l'últim capítol de "Missió Impossible"

Fa tres anys, l’actor nord-americà Tom Cruise va fer una de les aparicions més espectaculars que es recorden al Festival de Canes. Mentre pujava les escales de la catifa vermella del Palais de Festivals per la première de Top Gun: Maverick, una unitat d’avions amb el colors de la bandera francesa passava a tota velocitat per damunt de Canes. Eren temps d’incertesa post-pandèmica a la indústria del cinema i la presència de Cruise al festival va donar ales a una pel·lícula que es va convertir en el primer gran èxit després del Covid. I a ningú se li escapa que aprofitar estratègicament el potencial promocional de Canes hi va contribuir poderosament.

Guardonat amb la Palma d’Honor honorífica precisament el 2022, Tom Cruise ha tornat a Canes, novament envoltat d’una extraordinària expectació pública i mediàtica. Possiblement, l’actor nord-americà i la seva productora de confiança els darrers temps, la Paramount, volen repetir la jugada de fa tres anys i han triat Canes per fer la presentació mundial de Missió Impossible: sentència final, la vuitena i molt possiblement darrera part d’una de les sagues d’acció més brillants i exitoses del cinema contemporani. Cruise ha vingut acompanyat de l’equip al complet, amb el director i guionista nord-americà Christopher MacQuarrie -que ha dirigit les quatre últimes pel·lícules de la saga- i l’elenc al complet, amb Hayley Atwell, Esai Morales, Simon Pegg, Angela Bassett, Pom Klementieff i Ving Rhames al capdavant.

Missió impossible: sentència final té un cert aroma de final d’una època i d’una manera d’entendre el cinema d’acció. En una època marcada pel cinema de superherois, les pel·lícules basades en videojocs i l’abús dels efectes digitals, la saga de Cruise i MacQuarrie ha mantingut l’essència del cinema d’aventures més de tall clàssic, amb cops d’ull constants a les pel·lícules de James Bond, donant una rellevància fonamental a les qüestions geopolítiques i rodant amb recursos de primeríssim nivell i alt pressupost però sense abusar en cap moment de la tecnologia. I a banda de la destresa i perfecció de MacQuarrie com a director d’escenes d’acció, la saga no hauria estat el mateix sense la implicació de Tom Cruise, que ha fet del personatge d’Ethan Hunt un dels pilars de la seva carrera. Implicació que porta al límit en aquest darrer lliurament, rodant algunes de les escenes més perilloses pràcticament sense dobles.

Aquest darrer episodi té dues parts molt marcades. En la primera, més narrativa i no tant espectacular, queda clar que MacQuarrie ha volgut deixar perfectament tancats tots els elements de l’univers que han creat. Hi ha constants referències a moments culminants de les pel·lícules anteriors, redescobrim alguns personatges de forma inesperada i s’introdueixen molt hàbilment nous elements geopolítics vinculats a la intel·ligència artificial, l’era de les fake news i les temptacions autocràtiques del món actual. Després, en la segona part, assistim a un impressionant desplegament definitiu d’acció que conflueix en una hora final en la que, a través d’un muntatge magistral, conflueixen quatre centres d’acció en paral·lel en una espiral de tensió que et deixa sense respiració. I la llarga escena aèria amb Cruise penjat literalment d’un avió passarà a la història com una de les millors escenes d’acció aèria mai filmades en el cinema recent. És la culminació d’una sèrie de pel·lícules inoblidable i en cert forma, el final d’una manera d’entendre el cinema d’acció i aventures.

Subscriu-te per seguir llegint