Oliver Laxe competeix a Canes amb la seva pel·lícula més ambiciosa

La segona jornada de competició de la 78ª jornada del Festival de Canes ha estat marcada per l’entrada en joc de la primera de les dues presències espanyoles -el dia 21 serà el torn de Carla Simón i la seva Romería- que aspiren a la Palma d’Or aquest any. Sirat, el nou film del gallec Oliver Laxe, s’ha projectat aquest dijous causant un fort impacte en la projecció que se n’ha fet al Grand Auditorium Lumière. Protagonitzada per Sergi López, en el paper d’un pare que busca desesperadament la seva filla en una festa rave enmig del desert del Marroc, “Sirat” és un film molt original, sorprenent i imprevisible, que juga constantment amb les expectatives del públic, especialment en una segona part que té alguns girs de guió inesperats que convé no desvetllar.

Carla Simón competirà en el festival de Canes més femení

“Sirat” és la quarta aparició d’Oliver Laxe a Canes, però la primera vegada que fa el salt a la competició oficial del Festival. Descobert el 2010 amb “Todos vosotros sois capitanes”, que va guanyar el Premi FIPRESCI a la Quinzena de Cineastes, Laxe va tornar al certàmen amb “Mimosas” (2016), present a la Setmana de la Crítica i finalment amb “O que arde” (2019) a la secció “Un certain Regard”, on va obtenir el Premi del Jurat. Pocs directors tenen un currículum com el del director gallec, amb les quatre pel·lícules que ha dirigit seleccionades a quatre seccions diferents del Festival de Canes.

El film de Laxe agafa el nom de la tradició àrab, en la que Sirat significa camí en una doble acepció física i espiritual, i a més és el “pont que uneix l’infern i el paradís”. Una significació que pren tot el sentit en aquesta peculiar road-movie plena de perills. El film comença en una festa rave que té lloc a l’interior del Marroc -tot i que aquesta part en realitat es va rodar a Terol- i a la que arriben Luís (Sergi López) i el seu fill Esteban (Bruno Núñez). Tenen indicis que Mar, la seva filla i germana de la que no saben res des de fa sis mesos, podria ser en aquella festa. Després d’anar ensenyant la seva fotografia, descobreixen que ningú l’ha vist, però algú els diu que podria ser en una altra festa, que suposadament s’està celebrant a les profunditats del desert marroquí, prop de la frontera amb Mauritània. A partir d’aquesta pista, comencen un viatge cap a allò desconegut, en un periple en el que s’endinsen en un territori feréstec que els posarà a prova a nivell físic i emocional.

Amb aquest material, Laxe ha rodat la que sens dubte és la seva pel·lícula més ambiciosa. Produïda per Movistar +, en la nova línia de la companyia per fer continguts cinematogràfics originals, “Sirat” ha tingut coproducció francesa i suposo un cert gir en la carrera del director gallec per, sense perdre part dels elements que l’han anat definint com a autor, virar cap a un contingut amb un format menys intimista, amb unes dimensions de producció més grans i possiblement buscant un públic més ampli.

Tot i això, aquest gir no es contradiu amb la vessant transcendent i espiritual que sempre han tingut les seves pel·lícules, ni amb la fascinació pel paisatge, que una vegada més s’integra de forma modèlica com un element fonamental de la trama.

“Sirat” compta amb una interpretació esplèndida de Sergi López. L’actor vilanoví tira d’experiència per tirar endavant un paper gens fàcil, i la pel·lícula es beneficia també del gran treball de fotografia al desert de Mauro Herce, que ja va col·laborar amb Laxe a “O que arde”. Potser la pel·lícula ho tindrà difícil per entrar al palmarès, però és un nou pas endavant en la trajectòria d’un dels directors més brillants i talentosos del cinema espanyol actual.

Subscriu-te per seguir llegint