«Hi ha molts tipus d’identitats catalanes»

Una història catalana, la peça teatral amb què el dramaturg i director Jordi Casanovas explorava les múltiples cares de la identitat catalana, s’ha convertit ara en novel·la gràfica. Amb text del mateix Casanovas, resident des de fa anys a Girona, i il·lustracions d’Andrea Lucio, el volum de Pagès Editors repassa gairebé vint anys de Catalunya a través de tres històries creuades en tres fronteres diferents: el Pirineu, els suburbis barcelonins i Nicaragua. 

Neix com una obra de teatre. Què la fa passar al format còmic? 

Després d’estrenar-la al teatre, molta gent em va dir que l’hauria de convertir en novel·la. Però és un format en què no m’hi sento còmode. En canvi, quan he pogut llegir algun còmic, com els de Pagès Editors, m’ha semblat que encaixaven molt bé amb les històries que plantejaven. M’agrada molt llegir novel·la gràfica. En aquest cas vaig seguir l’impuls, després de la proposta, i llavors es va començar a materialitzar i convertir la història en còmic. 

L’obra de teatre va comptar amb Victòria Luengo en el seu elenc. Ella escriu la contracoberta d’aquest llibre.

Ella feia un dels personatges principals. Li vaig proposar fer la contracoberta del llibre perquè sabia que havia estat per a ella una experiència molt agradable treballar en aquesta obra. Va ser el seu primer paper en una sala gran. 

Recorre vint anys de la vida del país en l’intent d’explicar com som els catalans. Com som? 

De com som, no en tinc la resposta. Les preguntes sobre la identitat catalana sempre estan presents en moltes obres que he escrit. En aquest cas, el que buscava eren els marges. Aquests llocs que no formen part de la història oficial catalana. Uns barris marginals suburbanitzats de la cultura quinqui. També, en el cas del món de les muntanyes, els marges físics, aquestes fronteres reals com són el Pirineu. 

Són diverses històries que es creuen. Una d’elles és sobre una Catalunya profunda. 

Jo he optat per tres històries, però podrien ser quinze o vint. Hi ha molts tipus d’identitats catalanes. En aquesta història parlo d’una Catalunya profunda, on es barregen les creences i les ideologies, les formes de fer, com s’afronta la modernitat des d’aquest punt... Són identitats que encara existeixen i que encara trobaríem en algun racó de Catalunya. 

Està destinat a desaparèixer aquest món, a convertir-se en turisme rural? 

És possible. Em sembla que últimament s’ha romantitzat molt la vida rural, però és dura. L’evolució natural serà que vagi desapareixent i que quedi com un element folklòric, testimoni d’un temps.

En canvi, la quinqui...

Va integrar la cultura catalana en el seu moment, però després se la va deixar de banda en el relat oficial. 

Parla de les fronteres. El Pirineu, els suburbis, Nicaragua. Què uneix totes aquestes històries? 

A més de l’amor, que seria el motor, els diners. I del resultat que certa gent es cregui cridada a crear una nova societat. Tenim al Calandra, que creu que a còpia d’aconseguir diners es podrà aconseguir aquesta mena de paradís que busca. Després tenim la Núria, que vol aïllar la seva família, precisament per aconseguir una altra versió d’aquest paradís. I en acabat, trobem el Josep, un individu que ha viatjat pel món buscant crear un país o un lloc més just, o més agradable. Això, en el marc de la revolució de Nicaragua i el marc d’utopia que s’obria aleshores i que va fer que no fos possible.

Subscriu-te per seguir llegint