Montserrat Minobis, la dona que volia canviar el món

«Aquest llibre l’hem fet per estimació i per convicció», admetia Maria Carme Minobis fa unes setmanes a Figueres durant la presentació de Montserrat Minobis. Una dona lliure (Editora Cassanenca), un llibre que recull el principal ideari que va marcar el camí vital de la seva germana. En un temps en què tota la informació es mou pel núvol virtual, Maria Carme Minobis «no ha deixat d’insistir», com assenyalà l’editor i periodista Joan Carles Codolà, fins a traslladar en paper «el llegat», és a dir, la manera de pensar, d’entendre la vida i l’ideari, d’una periodista que va formar part del primer equip de Ràdio Popular de Figueres i que tota la seva trajectòria professional va estar lligada a aquest mitjà. 

Activista feminista «de cap a peus», com ella es descrivia, Montserrat Minobis (1942-2019) va esdevenir una figura preeminent del moment assolint llocs de responsabilitat que, fins aleshores, les dones tenien vedats com dirigir Catalunya Ràdio i les emissores de la Generalitat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya (la primera dona) i lluitant a contracorrent, malgrat els entrebancs o la incomprensió que sorgissin.   

«La Montserrat era una dona que, des d’un bon principi, volia canviar el món i quan va marxar encara ho volia fer», va recordar amb afecte la seva germana incidint en l’encert d’incloure en el títol del llibre el mot «lliure» per descriure-la: «Ella ho va demostrar tota la vida, perquè una altra, amb les dificultats, s’arronsa, però ella, si creia en el que presentava continuava per aquest camí». 

Potser, aquest tret, ja el va recollir a la casa familiar. També el conreu del gust perquè allà «va aprendre molt de lectures i de música, cosa que li va facilitar convertir-se en la primera locutora de Ràdio Popular de Figueres» quan aquesta encara es trobava al Patronat de la Catequística. Era l’any 1961 i la Montserrat tenia dinou anys. Hi va treballar durant una dècada fent de locutora, guionista i productora de programes i cal destacar que va posar veu al que seria el distintiu de l’emissora, el poema Oració del Crist de la Tramuntana de Fages de Climent. De Figueres, va recordar la seva germana, va marxar a Barcelona on va estudiar Ciències de la Informació i Filosofia. Allà, el 1974 entra com a locutora a Radio España de Barcelona i el desembre de 1976, a Ràdio 4.

Avançada al seu temps

«La Montserrat era una dona avançada al seu temps i això li va donar problemes tota la vida, però no per això va callar», assegurà Carme Minobis tot recordant que amb dinou anys la seva germana ja va començar a escriure articles de política internacional que «llegits avui demostren que no anava tan desencaminada, cosa que la fa ser una dona completament actual».

Durant la presentació, Maria Eugènia Sala va compartir com havia conegut Minobis l’any 1969 a Ràdio Popular de Figueres, una emissora que va esdevenir «una illa de certa llibertat». Ella tenia només quinze anys i acompanyada de Pilar Heras hi van trobar «unes persones molt professionals, com la Montserrat i la Carme, que s’interessaven pel que fèiem i ens dediquessin el seu temps, era un acte de generositat que ens admirava». Aquella amistat es va allargar tota la vida.

Defensa dels valors feministes

Durant l’acte, Maria Eugènia Sala va incidir en el compromís de Minobis amb «la justícia social, la cultura, la llengua, el país, els drets humans, la dignitat de les persones, la igualtat i la visió de gènere». També va incidir en un aspecte clau: la defensa «dels valors feministes i la lluita per la igualtat en totes les disciplines que va treballar». 

De fet, Minobis va participar activament en els moviments pels drets de les dones «fent aflorar els temes que les afectaven i que se’n parlés». 

De fet, va formar part de la comissió organitzadora de les primeres jornades catalanes de la dona el maig del 1976 que «va significar un full de ruta del moviment feminista d’aquells anys». 

A Figueres, el 1978, va liderar, amb Pilar Heras, la creació del Grup de Dones de l’Alt Empordà. La veritat és que Minobis sempre era al capdavant d’iniciatives per la dona i ho feia «amb la mateixa entrega tant des de l’àmbit local com global». 

Així va ser membre fundadora de l’associació de dones periodistes de Catalunya i presidenta durant deu anys, o de la Xarxa Europea de dones periodistes, entre altres. Era conscient que calia continuar treballant perquè «la societat catalana del segle XXI sigui moderna amb homes i dones treballant braç a braç». «La Montserrat obre nous camins, desbrossa les bardisses i va fent espai per on passarem els altres i mai exercint el lideratge amb superioritat si no caminava al costat marcant camí», va resumir.

Per la seva part, Jordi Pujal, divulgador i dinamitzador de les arts escèniques i autor del pròleg del llibre, li va agrair a Minobis tota la tasca que va fer a Ràdio 4 i com aquesta li va servir a ell i tota una generació per conrear l’afició per l’òpera i la música. Ho definí com «un acte de generositat». 

A tall d’exemple va parlar de la defensa que va fer per mantenir el programa de divulgació operística Gran Gala. «La dimensió de Minobis és gegantina, és titànica. Va posar molta llavor que encara estem recollint», va reconèixer Jordi Pujal. Maria Carme Minobis va concloure alertant que «aquesta llavor és important, però si ha de ser i s’ha de ser constant» per transmetre-la. 

Subscriu-te per seguir llegint