«No tinc tanta por al futur perquè ho treballo, anant a teràpia»

Esther, a qui anomenen la reina del pop valencià, ha estat a Girona promocionant el seu nou disc, Tot comença, amb el qual va assolir més de 100.000 reproduccions només amb els avançaments a Spotify. Fa pocs dies ha presentat el disc, amb una banda més àmplia que la del seu primer treball, a l’Enderrock Sona, a Barcelona.

Vostè canta en català o en valencià?

És la mateixa llengua. En aquest debat ja ni hi entro, em fa mandra. Soc de Vinaròs i vaig estudiar uns anys a Tortosa. Així que, per mi, la diferència entre català i valencià ha sigut entre cap i ni una. Perquè no n’hi ha ni una (riu).

Estem massa allunyats, catalans i valencians?

Ens hauríem de mirar més a la cara. A vegades oblidem que tenim moltes coses en comú. 

Per què?

Perquè és més fàcil viure cadascú en la seva immediatesa. Ens obliguen a viure en la nostra individualitat, quan l’interessant seria viure més col·lectivament i mirar més els altres.

Catalans i valencians ens hauríem de mirar més a la cara. A vegades oblidem que tenim moltes coses en comú

Tot comença? Què és el que comença?

Una nova etapa de la meva vida. 

No només musical?

És que la meva música va vinculada a la meva vida. A les cançons parlo de les coses que em passen, i a final de 2023 va faltar el meu pare. Per mi va ser un punt d’inflexió i era el que necessitava explicar. Em vaig adonar que a partir d’aleshores m’havia de ficar a mi mateixa en el centre de la meva vida, cuidar-me i tirar endavant.

Tan important va ser el seu pare?

Sí. Sempre estava al meu costat. Vaig tenir la sort que sempre va saber escoltar els meus anhels i els meus somnis.

Viu «obsessionada amb un futur que m’inquieta»?

Ara no tant, però quan ho vaig escriure i ho vaig viure, sí. Tots tenim una mica de por al futur, així que ho anticipem.

A final de 2023 va faltar el meu pare. Per mi va ser un punt d’inflexió i era el que necessitava explicar. Em vaig adonar que a partir d’aleshores m’havia de ficar a mi mateixa en el centre de la meva vida

Què li feia por, del futur?

Que potser no s’ajustava al que jo n’esperava.

Ja no té aquesta por?

No tant, però perquè fa un any i mig que ho treballo, anant a teràpia. 

Una de les seves lletres diu «he passat aquest any dubtant de qui era». Ja sap qui és?

Estic en camí de descobrir-ho, em penso que ja hi estic a prop. De tota manera, penso que estem en constant evolució i que estem tota la vida intentant trobar-nos. Però realment hi va haver un moment que on sabia ni qui era ni on estava. 

Estem en constant evolució i que estem tota la vida intentant trobar-nos. Però realment hi va haver un moment que on sabia ni qui era ni on estava

La música contribueix a descobrir-se a un mateix?

A mi, sí. Les cançons m’han ajudat a posar en paraules com en sentia, a trobar les paraules que m’apropen a mi mateixa. 

Tots hauríem de saber aturar-nos?

Sí, per a mi això ha sigut el més important, tal com va la societat. Només fem que produir, anem a una velocitat que no és humana.

S’agafa la vida amb més tranquil·litat que abans?

Sí, ho relativitzo tot molt més. Abans em trencava més el cap, em sabotejava a mi mateixa. Això ho he après. 

La mort encara em fa por, però crec que és perquè ara mateix m’agrada molt la meva vida

Duia un escut?

Jo em pensava que no, que em despullava en les cançons. Amb el procés que vaig passar vaig veure que no, que duia un cuirassa mot important. Deixava que sortís a la llum molt poca cosa.

Què li fa por, ara?

La mort encara em fa por. Crec que em fa por perquè ara mateix m’agrada molt la meva vida. No m’agradaria que s’acabés, i m’agrada compartir-la amb gent que m’he trobat pel camí i que val molt la pena. Posar-me malalta em fa també força por.

Políticament, es posa el focus de la dana en llocs equivocats per no mirar la gestió que s’ha fet

Com va viure la catàstrofe de la dana, a la seva terra?

Vaig tenir la sort que a Vinaròs no ens va tocar de prop, però ho vaig viure molt en comunitat, ens vam presentar tot l’equip -mànager, productor...-per veure com podíem ajudar. En acabar la jornada, tornava a casa tota bruta i em podia dutxar, però hi havia gent que no. Precisament el primer concert de la gira el vam fer en la botiga de la tia d’una amiga meva, a Catarroja. L’havíem ajudat a netejar, i quan va poder tornar a obrir, ho vam celebrar amb un concert a la mateixa botiga.

Encara s’arrosseguen els efectes?

I no només políticament, també físicament. Cases encara destrossades, escoles en barracons... tardarem a recuperar-nos. Políticament, es posa el focus en llocs equivocats per no mirar la gestió que s’ha fet. 

Subscriu-te per seguir llegint