«La societat es diu democràtica però no hi ha gens de tolerància»

Professora de català a l’IES Santa Eugènia a Girona, Dolors Vilamitjana és també escriptora. Acaba de publicar L‘Aurora entre la Bòria, una novel·la -històrica, sorgida d’unes memòries del protagonista- que explica com a València, en plena Guerra Civil, en Francisco Baixauli coneix l’Aurora, i des d’aquell instant els seus destins queden lligats. L’amor que neix entre ells els ajudarà a resistir l’exili, la presó i la repressió de la dictadura. El presenta dilluns (19h) a la Casa de Cultura i intervindrà a l’acte Artur Mas.

Com es fa perquè tot un expresident li presenti un llibre?

Fa tants anys que amb Artur Mas compartim les mateixes idees, han passat tantes coses, que malament rai si una no es creu el que somia. Hem compartit moltes vivències, amb Artur Mas. Jo tinc una trajectòria de tota la vida a Convergència però com que soc idealista, he tingut moltes decepcions.

El 129 president de la Generalitat, si no em fallen els comptes.

Sí, tot i que, de fet serien més. És a l’era moderna, que he tornat a posar números als presidents. Li vaig demanar un dia de presentar el llibre, i l’endemà ja ho va acceptar.

És que té molt temps lliure, l’home...

He, he, comptant que està inhabilitat és clar. Però ho podia haver rebutjat, i va acceptar de seguida.

No ha pensat que hi intervingui també el president 130, des d’una pantalla, com li agrada a ell?

De moment, no (riu). Potser més endavant.

Què opinen els seus alumnes del llibre?

No els solc parlar del que escric. Només els he dit que la presentaré i que hi estan convidats. Trobo que està bé fer literatura fora de l’aula m’agrada fer-los participar i que vagin a actes literaris. És una manera d’aprendre. Si van a un acte i en fan una ressenya, els ho tinc en compte a l’hora de puntuar.

Com es poden tenir ganes d’escriure novel·les després d’aguantar adolescents tot el dia?

Perquè m’agrada la literatura. Avui et diuen «lletraferida» quasi com un insult. La literatura s’ha de viure, si no, no podem fomentar a lectura. Els joves d’avui ja no saben interpretar el que llegeixen, no escriuen perquè ja tenen el ChatGPT... 

Qui són en Francisco i l’Aurora?

Dues persones que van viure la Guerra Civil Espanyola. Van existir de debò, tots es noms són reals, igual que la mateixa història de la novel·la. Està basada en les memòries que en Francisco va escriure. Un dia la seva nora me les va fer arribar per veure què em semblaven, són dos toms titulats Pequeña història. Ho vaig llegir i vaig pensar a reestructurar-ho com a novel·la una primera part a València, una segona al camp de refugiats d’Argelers una tercera altre cop a Espanya, i la darrera a Barcelona a la presó.

Sort en va tenir, de l’amor, en Francisco, que gràcies a l’Aurora va posar llum a la foscor de la bòria

Va parlar amb els seus protagonistes?

Ja havien mort tots dos. He parlat amb les dues filles, em van donar permís per escriure el llibre i per fer servir el nom dels seus pares.

Encara existeixen, els amors per a tota la vida?

Encara, encara. Sort en va tenir, de l’amor, en Francisco, que gràcies a l’Aurora va posar llum a la foscor de la bòria. A Barcelona encara existeix la plaça de la Bòria des d’on es podien veure els que estaven tancats a la presó. D’aquí ve el títol.

L’amor el va salvar?

Sí, perquè tenia l’esperança de tornar a veure l’Aurora, i això li mantenia vives les ganes de sortir de la presó, malgrat veure com alguns companys morien per les pallisses dels guardes. Va escriure les memòries a la presó.

No devia ser una època fàcil, per ell.

La Paquita, neboda d’en Francisco, m’ha explicat que acompanyava l’Aurora a portar-li menjar a la presó. Ha dit que li faria il·lusió venir, a veure si finament pot, té 98 anys.

És més potent l’amor que les ideologies?

Rotundament sí, l’amor és més fort que les ideologies. S’ha de creure en alguna cosa, et fa sentir diferent i tens una motivació, encara que es tracti d’una quimera o un somni. Aquí té el meu cas, que em vaig casar amb una persona completament oposada a la meva ideologia. Però totalment diferent!

Quan ens vam casar, a mi em va regalar una foto dedicada d’en Pujol, i a en Jaime, el meu home, un bust d’en Franco

Vostè és catalanista, així que ell...

Soc ben catalanista. Tothom deia que no duraríem res i fa més de trenta anys que estem casats. Ens hem respectat sempre. Sap què passa? Estem en una societat que es diu molt democràtica, però no hi ha gens de tolerància. 

Cantaven els Chunguitos: «si me das a elegir entre tu y mis ideas, me quedo contigo».

Quan amb el meu home ens vam casar, l’aleshores president de la Diputació li va dir a la Marta Ferrusola que el meu marit era «totalment diferent de nosaltres» La Ferrusola, tota esverada, va preguntar si era de PP. «No, no, és de Fuerza Nueva», li va respondre. Llavors va intervenir en Pujol i va dir: «per damunt de tot, hi ha l’amor». I el meu marit li va dir: «president, té tota la raó».

Devia ser un casament amb convidats ben diferents...

A mi em va regalar una foto dedicada d’en Pujol, i a en Jaime, el meu home, un bust d’en Franco. Vam decidir no obrir els regals davant dels convidats... Al començament, alguns amics del meu marit debatien si el perdonarien per casar-se amb una separatista. «Digues-los que no soc d’esquerres, almenys», li deia jo.

Imagino que tots dos han hagut d’aguantar pressions, a causa del seu amor.

Jo sempre he estat a peu del canó, amb la meva ideologia. Lluitant. Lluitant... per a res.

Avui diuen fatxa a tothom, la mateixa paraula s’ha devaluat

Són vostès una lliçó de tolerància i respecte. 

En Jaime és més tolerant que moltíssima gent. Avui en dia hi ha gent que de seguida insulta, només pel fet de pensar diferent. Per exemple, a la Sílvia Orriols, que per cert molta gent pensa com ella, li diuen que és extrema dreta. Avui diuen fatxa a tothom, la mateixa paraula s’ha devaluat.

Al seu marit no li deu agradar, que qualsevol nouvingut pugui ser fatxa. 

He, he, exacte, per ell, el PP és light.

Subscriu-te per seguir llegint