Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Fa dos anys l’equip de Toni Pons, la marca d’espardenyes i calçat artesanal fundada en un petit taller d’Osor que avui s’ha convertit en una empresa amb presència internacional que exporta a més de 90 països, va topar amb la notícia en la premsa anglosaxona que els va posar els ulls com plats. «Sempre pensàvem que el calçat que fèiem, les espardenyes, eren molt antics. Les que portava tradicionalment la gent de camp, o el típic dels vestits tradicionals de tot arreu. Ens pensàvem que el seu origen es remuntaria al 1300, quan apareix per primera vegada el seu nom escrit, però vam descobrir que en realitat els homes ja les utilitzaven molt abans», relata Claudia Bermejo, responsable de comunicació de la firma, que aquest dimecres ha presentat en la seva ‘flagship store’ de Barcelona, al Born, la reproducció de l’espardenya més antiga trobada a Europa.

L’estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat d’Alcalá (UAH) el va publicar llavors la revista ‘Science Advances’. «Des que ho vam saber vam voler tenir una col·laboració, ja que per a nosaltres és molt important l’artesanal i conservar les tècniques tradicionals, que s’estan perdent, perquè hi ha pocs joves que vulguin aprendre l’ofici», explica Bermejo, que ha vingut acompanyada a la cita amb Miquel Quer, mestre sabater , que ha impartit un taller de costura d’espardenyes i falques de la firma. Aquest tipus de calçat és la nau capitana de Toni Pons, i representa més del 70% de la seva producció. «Tot i que també tenim un altre tipus de calçat, com botes, per a l’hivern, però pel que més se’ns coneix és per les espardenyes», assenyala Bermejo.

El primer calçat trobat a Europa

D’altra banda, aquesta és la primera sabata trobada a Europa.

Hi ha més de 6.200 anys enrere, a la cova dels Murciélagos de Albuñol (Granada), uns agricultors i ramaders del neolític trenaven espart per fabricar les primeres sandàlies conegudes a Europa. Aquest descobriment –considerat una de les troballes arqueològiques més rellevants del calçat prehistòric– marca l’origen del que avui coneixem com a espardenya.

Es tracta d’un dels enclavaments arqueològics més importants del neolític a la península Ibèrica per com s’han conservat de bé en el seu interior les restes orgàniques, ja que a dins no hi ha humitat.

Un lloc escarpat i de difícil accés, va ser descoberta el 1831 per Juan Martín, propietari d’unes terres, que es va fixar que a dins hi havia gran abundància d’excrements de ratpenat (d’aquí ve el seu nom).

Amb els anys, van descobrir una veta de galena i una companyia minera va explotar el jaciment. Hi van aparèixer els cossos parcialment momificats de 68 individus, i, al costat d’ells, punxons d’os, puntes de fletxa, eines de pedra i restes de cistelles i una vintena de sandàlies d’espart.

Gairebé tot el tresor de la cova es va perdre, ja que va servir de combustible per a una caldera i fins i tot s’ho van repartir els veïns. Però fa dos anys, gràcies a un estudi multidisciplinari d’aquells materials, en el marc del projecte MUTERMUR de la Universitat d'Alcalá, es va poder determinar que els cistells i les espardenyes són els més antics del sud d’Europa. Les primeres comunitats d’agricultors del neolític no anaven descalces.

Jute versus espart

«La diferència més clara és la sola, que la feien amb espart, un material molt dur i difícil de treballar. Molt aspre en comparació al jute que utilitzem ara, molt més manejable», ens descobreix el Miquel, expert a cosir moltes espardenyes diàriament per a Toni Pons. «Sol trigar uns 25 minuts per cada parell», aclareix l’expert, mentre enfonsa la llarga agulla a la sola del model clàssic que està cosint durant el taller.

«Amb el polze d’una mà se subjecta fort el fil i amb l’altra mà, ajudant-nos d’una placa de metall a l’interior de la mà, per fer força amb l’agulla sense travessar-nos la carn, s’empeny el ferro fins a unir el cànem i la lona, i així s’aconsegueix un repunt regular que envolta tota la sola», resumeix Quer.

La sola de les espardenyes d’avui dia no dista gaire de la que van trobar a la cova dels Murciélagos. «Al voltant d’una tira central d’espart es va rodejant amb més voltes d’aquest material, i es va unint amb la part de dalt i de baix», descriu el sabater. A la part del darrere, unes tires trenades servien per subjectar el saló, i el mateix, per davant, per on els dits quedaven exposats i a l’aire, fora de la planta del calçat.

«Avui tenim formes amb les diferents mides i números per tallar les teles i pells que enclouen el peu a l’espardenya», apunta el mestre.

Exposició en botigues

La botiga insígnia Toni Pons al costat de la basílica de Santa Maria del Mar va obrir fa dos anys. És una de les 52 que la marca té disseminades per tot el món (22 a Espanya, 3 a la capital catalana, 1 a Girona, 1 a Platja d’Aro i 1 a la Jonquera). Tant aquesta botiga com les seves ‘germanes’ aquest estiu comptaran amb una reproducció de la primera espardenya més antiga trobada a Europa. Totes cosides per Miquel Quer, que confessa que li fan mal les mans al cosir aquestes rèpliques, i s’ha de prendre un descans entre una peça i una altra.

Investigació conjunta

Aquesta iniciativa de Toni Pons compta amb la participació d’investigadors de prestigioses institucions com la UAH, la UAB i el Museu Arqueològic Nacional, que han validat científicament la reproducció d’aquestes peces mil·lenàries. Una manera única d’acostar el llegat del neolític al públic actual, connectant passat i present a través del disseny, la història i l’artesania.

«Aquest projecte és un pont entre el passat i el present. És la nostra manera de rendir homenatge a l’espardenya i a l’artesania com a llegat cultural que transcendeix generacions», expliquen des de Toni Pons.

És més que moda: patrimoni cultural

Aquesta col·laboració reforça la missió de Toni Pons de preservar i promocionar l’espardenya com un símbol d’identitat cultural, un producte amb profundes arrels mediterrànies i projecció internacional. Un calçat amb denominació d’origen.

Subscriu-te per seguir llegint