Laia Abril retrata la violència rere la prohibició de l’avortament
La fotògrafa exposa a la seu de la Fundació Vila Casas a Torroella sistemes usats per la impossibilitat d’interrompre l’embaràs lliurement

L'exposició sobre la violència rere la prohibició de l’avortament al Palau Solterra / David Borrat / EFE

La implantació sense consentiment a nenes esquimals del mètode anticonceptiu conegut com a DIU per esterilitzar-les, que va tenir lloc a la dècada dels 60 i 70, és el tema amb què l'artista Laia Abril ha actualitzat la seva exposició 'A History of Misogyny'.
Un dels tres capítols d'aquesta obra, 'On Abortion', es mostra des d'aquest dijous al Palau Solterra, l'espai que la Fundació Vila Casas dedica a Torroella de Montgrí a les arts visuals.
La nova peça, 'L'espiral', és una espiral multiplicada 4.500 vegades per representar "les dones inuit a les quals es va implantar un DIU sense consentiment en un intent d'esterilització d'aquest poble, que encara lluita avui dia per obtenir una reparació", segons ha explicat Abril.
'On Abortion', tal com reconeix la seva autora en la inauguració, és una exposició "dura, tot i que la violència està a preguntar-se com és possible que aquestes coses hagin passat i passin".
Laia Abril mostra en entrar sistemes que s'han emprat davant la impossibilitat de moltes dones d'accedir a l'avortament lliurement, com unes branques punxegudes que es van trobar a l'úter d'una dona a Uganda el 2002, que s'havien utilitzat per perforar la bossa amniòtica i provocar la mort de l'embrió.
A la mateixa sala, però a la paret del davant, Abril ha disposat fotografies de dones europees amb textos en què es narra alguna història dramàtica relacionada amb la il·legalitat que suposava avortar als seus països com Polònia o Irlanda.
"Milers de dones moren a l'any per no tenir accés a l'avortament", ha insistit l'autora de l'exposició, que compta amb una altra sala dedicada als sanitaris que s'han posat en risc per practicar aquest tipus d'intervencions prohibides per la llei.
Laia Abril recorda que, "als Estats Units, s'organitzaven grups terroristes provida als 80 i als 90 que oferien recompenses a qui matessin aquells metges", cosa que il·lustra amb un cartell i amb un telèfon on es recullen algunes trucades rebudes al seu contestador automàtic d'una víctima anònima.
Un altre dels espais mostra instrumental mèdic original dels segles XVII al XX, gràcies a una cessió del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.
Anuncis de clíniques avortistes il·legals al Perú, en què s'utilitza l'eufemisme de solució contra l'endarreriment menstrual, apareixen també a 'On Abortion'.
L'exposició conclou el recorregut amb una confessió, el 2015, a un clergue, d'una dona que suposadament havia avortat i que va gravar la conversa secreta amb un micròfon ocult.
'A History of Misogyny' és un projecte en constant evolució des que des que es va posar en marxa el 2016 i que ha passat per vint països, tot i que a Espanya només ha recalat a Avilés i Barcelona.
- «Sortir a ‘El Foraster’ va servir per trencar prejudicis; ara la gent s’hi acosta»
- Els tallers mecànics gironins alerten que prop del 30% dels cotxes no porten la ITV al dia i que el parc està 'envellit
- Qui és Roman Arnold? El propietari de la finca on han trobat les restes arqueològiques a Girona
- El primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya: «La filosofia és tenir la residència a casa i que no ens cuidin els fills»
- Girona és la segona província catalana amb més beneficiaris de la renda garantida
- Nora Cornell: 'No sé esquiar, vaig començar a fer snow perquè a Girona no hi ha surf
- Les multes del radar de l’entrada de Salt s’incrementen més d’un 50%
- Un cas d’agressió sexual a Blanes acaba amb una queixa pel tracte rebut per la víctima als jutjats