Un còmic sobre la primera novel·la de ciència ficció en català guanya el Llamps i Tintes

L’any 1912 el palamosí Frederic Pujulà i Vallès va publicar Homes artificials, considerada la primera novel·la de ciència ficció en català. Més d’un segle després, l’il·lustrador Aleix Pons ha guanyat el premi de còmic i novel·la gràfica Llamps i Tintes amb una adaptació molt lliure d’aquest i un altre relat del mateix autor, El codi de la no-llei. La Diputació de Girona, que convoca el concurs, reconeix així Virtuts sintètiques, un projecte que també beu de Santiago Rusiñol i La niña gorda (1917).

Pons rep d’aquesta manera una dotació de 6.000 euros que li han de servir per a desenvolupar l’obra durant el proper any. A més, com és habitual, el resultat es publicarà a la col·lecció «Llamps i Tintes!», on compartirà catàleg amb els guanyadors de les tres edicions anteriors del concurs (Somnis entre la boira, d’Àngel Marí i Lluís Recasens; La cuirassa, de Laura Reixach; i Foc creuat, de Marc Vicens, que apareixerà a la tardor). En aquesta edició, la quarta, el guanyador va seleccionar-se entre nou projectes molt ben valorats pel jurat, que integren els nou membres del Consell Assessor de la col·lecció Josep Pla.

Virtuts sintètiques explora els límits de l’ésser humà dibuixant-se en una estètica de la revolució industrial. Les protagonistes són dues germanes ex-siameses, Alma i Elma, que després de créixer com una atracció de fira són alliberades per l’excèntric Dr. Ricard, que té el laboratori a Girona. El metge les separa amb una arriscada operació i, a finals de segle XIX, es converteixen en les seves deixebles. Alma i Elma ocupen el lloc del doctor quan l’empresonen per un radical experiment social i inicien un projecte propi: crear quatre humanoides.

De L’Armentera al NY Times

Afincat a L’Armentera, l’il·lustrador Aleix Pons duu 20 anys treballant per lliure en el sector i ha col·laborat amb entitats de tota mena, incloses institucions públiques. Ha realitzat cartells per al Gran Teatre del Liceu, o il·lustracions per a editorials, revistes com Cavall Fort i, creuant l’oceà, el diari The New York Times.