Joan Masdéu: «Programes com ‘O.T.’ o ‘Eufòria’ perjudiquen el talent musical»

Masdéu, quinze anys no són massa anys, als escenaris? Potser que plegui...

He, he, depèn de com es miri. Encara hi ha ganes de fer cançons, de celebrar la música i de celebrar que fa quinze anys que m’hi dedico. Quinze en solitari, perquè en portava disset previs amb Whiskyn’s. És una bona ocasió per festejar-ho tot plegat.

En cap moment ha pensat que ja n’estava cansat?

No sé si tan concretament com diu vostè, però sí que hi ha moments de defalliment. El camí de la música, com qualsevol camí artístic, no és fàcil. I menys quan hi ha tantes propostes com hi ha actualment. I és bo que hi siguin, però és inevitable que no es puguin absorbir totes. Van sortint generacions noves, tal com ha de ser, però un també acaba fent música pel gust de fer-la. La Bonaventura és un disc que reivindica això, el fet de tornar al motiu inicial pel qual fem música.

Si ara no fes música, m’hauria d’inventar una altra afició, i jo no sé si m’agradaria fer surf o jugar a pàdel

Encara té presents els primers motius que el van dur a la música?

Amb tants anys als escenaris, potser a vegades acabes perdent el món de vista, és inevitable. Penses que hi ha d’haver un retorn a la feina que fas, i si no és el retorn que t’has posat al cap, sembla que fracassis. I no és així, la música no té la culpa que tu t’hagis ficat al cap això que suposadament t’ha de retornar. El que s’ha de celebrar és el fet de fer música, tornant als orígens, als motius que em van empènyer a dedicar-m’hi: perquè estimava la música i tenia ganes de fer-ne.

Em deixa de pedra, jo estava convençut que tothom comença en la música per lligar.

Això sí, però el segon motiu és perquè et fa feliç (riallada). Ara bé, a 50 anys, potser aquell primer motiu ja passa a un segon terme (riu). Si ara no fes música, m’hauria d’inventar una altra afició, i jo no sé si m’agradaria fer surf o jugar a pàdel. El que sí que sé, és que m’agrada fer cançons. I si després algú es fa seves aquestes cançons i les gaudeix, millor que millor. M’ha costat anys, però m’he adonat que si faig música és per una necessitat vital que en tinc.

Li han llegit mai la bonaventura?

A bocins, i suposo que mal llegida. A fons i a consciència, mai.

La música no té la culpa que tu t’hagis ficat al cap això que suposadament t’ha de retornar

Creu en el destí?

El futur, ningú l’ha vist. Ara bé, de la mateixa manera que li dic això, li dic que les nostres accions alguna cosa tindran a veure amb el futur que ens espera. Això és com quan ens tenien tancats a casa per la pandèmia, amb aquelles frases absurdes que deixàvem anar, «tot anirà bé», «això ens farà millors persones»... Tu que saps, com anirà! Anirà com hagi d’anar. Ara bé, només hem de mirar on hem arribat per sospitar que alguna cosa on hem fet del tot bé. Els actes de la humanitat porten conseqüències, i podem portar les coses cap a una banda o cap a una altra.

Tenint això en compte, a vostè quin futur l’espera, Masdéu?

Ostres, no ho sé, espero que el que m’estic llaurant. Continuar fent les coses que em fan feliç, que em fan llevar al matí amb il·lusió, i una d’elles és fer música. Intentaré no fer gaire mal, amb la meva música (riu).

Les nostres accions alguna cosa tindran a veure amb el futur que ens espera

Un tema del nou disc es titula Tornar a casa. Sempre acabem tornant?

D’alguna manera tornem als fonaments, a les arrels. En aquesta cançó em qüestiono per què continuem fent les coses i plantejo la necessitat de posar el comptador a zero. I per posar el comptador a zero, necessites tornar a casa, encara que sigui simbòlicament, plantejar-te per què fas les coses, amb quina essència... En el meu cas, he tornat a casa per saber que no feia cançons per arribar a més gent, ni per ser més popular ni per tocar al festival més important. Res d’això, jo necessito fer música per despertar-me content al matí. Res em fa més feliç que llevar-me al matí després d’haver acabat una cançó la nit anterior. És bo tornar a casa, cadascú en la seva parcel·la particular.

No ha tingut mai ganes de participar en algun concurs televisiu musical, com O.T. o Eufòria?

No, ja hi ha prou talent natural i gent molt ben preparada, gràcies a escoles de música que fa uns anys no existien, com perquè ens hàgim d’inventar aquests productes prefabricats, aquesta merda. Són programes on no hi ha gens de talent compositiu, tot són adaptacions i versions. El pitjor és que fan molt de mal perquè, després, els ajuntaments volen per a la festa major el mediàtic que surt a la tele.

Encara que en tingués l’oportunitat, mai no alimentaria aquest monstre dels concursos televisius

Doncs cada dia hi ha més programes d’aquesta mena, a totes les cadenes.

Aquests programes televisius estan prenent la feina a gent que ha pencat molt. Que a la festa major d’un poble canti un paio, no perquè faci bones cançons sinó perquè ha sortit a la tele, fa molt de mal als músics.

Així, podem dir que els concursos musicals televisius perjudiquen una mica el talent musical?

Una mica, no. El perjudiquen molt. Encara que en tingués l’oportunitat, mai no alimentaria aquest monstre.

Subscriu-te per seguir llegint