Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Amb so de cobla s’apunta a la jota: «Serà la gran fusió de la música d’arrel»

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries s’ajunten amb la Cobla Reus Jove i Marcel Casellas en la primera edició d’un concert on també es podrà escoltar «fandango, havanera o pas de doble amb tota la potència de la cobla»

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i la Cobla Reus Jove i Marcel Casellas. Gaya, amb barret blanc i ulleres.

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i la Cobla Reus Jove i Marcel Casellas. Gaya, amb barret blanc i ulleres. / Amb so de cobla

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Lluc Perich Pérez

Lluc Perich Pérez

Girona

«Cobla’s not dead» (la cobla no és morta), crida el cartell promocional del festival Amb so de cobla de Palamós. Signe que els agrada, com demostren per novena vegada, presentar altres maneres de fer sonar la cobla. Entre els exemples d’enguany, crida l’atenció el concert «Jota X Cobla» de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries amb la Cobla Reus Jove i Marcel Casellas aquest dijous a les 22.00h. «Serà la gran fusió de la música catalana d’arrel», presenta contundent el cantautor Arturo Gaya, qui encarna Quico el Cèlio.

Certament, la proposta és d’allò més cridanera. Serà un concert amb els temes de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries arranjats per a cobla. La proposta, a més, homenatja el seu ideòleg, Jesús Ventura, mort el 2022. Ell va fer els primers passos d’un projecte que «va ser una sorpresa» per Gaya, perquè «sempre hem parlat de música del nord i música del sud, en música d’arrel, i de sobte ajuntàvem tot això i teníem una expectació».

Aquella expectació va acomplir-se, perquè «la cobla mediterrània transporta la música del sud, on el text, el sentiment que s’explica, és importantíssim, i la cobla dona frescor i contundència al missatge comunicatiu», explica Gaya. En el cas concret de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, que fa una música «de crònica social», s’afegeix «una sonoritat brillant de mar» que, a més, els sorprèn: «Al sud, estem acostumats a identificar la cobla amb la sardana, i aquí la pots escoltar amb una jota, un fandango, una havanera, un pas doble… és impressionant!».

A Palamós sonarà en directe en format concert per primera vegada en l’inici d’una gira que, de moment, també ha de passar per Manresa i Tortosa. A més, s’està enregistrant la música perquè quedi «com a testimoni d’una fusió musical molt interessant, un so absolutament nou que val la pena que quedi per sempre», assegura Gaya. Als arranjaments inicials de Ventura, Casellas n’ha afegit de nous per a «arrodonir» el concert i el disc.

Un antecedent ballat

La proposta que es duu al festival Amb so de cobla té un antecedent ballat on la protagonista era la dansa. Jesús Ventura era bon amic del director de l’Esbart Reus Dansa, Ricard Roig, i «aquest tàndem és el que ens va fer la proposta», explica Quico el Cèlio: «No ens va costar gens acceptar, el Ricard va sumar-hi la cobla i al Jesús li costava molt poc baixar a les nostres terres, cap a Tarragona». Aquell era un espectacle de dansa, i Gaya apunta que hi eren «com a banda sonora de l’esbart», tot i que ara passaran al primer terme.

Musicalment, és clar, va sonar la mateixa música de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, però amb «un so diferent, però no estrany», diu Gaya. És un so «d’un diferent molt familiar, i ja que avui es parla tant de fusions musicals i tothom gosa fusionar qualsevol gènere, crec que aquests estils fan una fusió molt natural que, personalment, diria que és la gran fusió de la música catalana d’arrel», afirma.

És un directe que «no deixa de tenir els ingredients d’un concert nostre, que la gent que ens coneix ja sap que ens agrada molt explicar d’on venen les coses i el que cantem», comenta Gaya, destacant a més que «a la interpretació s’ajunta la potència de la cobla». Tots junts, és clar, tindran un record per Ventura, «la pedra de partida».

Palamós, «segona casa»

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries han tocat sovint a terres gironines i especialment a Palamós, que Gaya sent com «una de les nostres cases a Girona». Haver pogut recórrer els països catalans fent música d’arrel és «una sort, perquè sempre ha estat a través del boca-orella. La música d’arrel no és mediàtica ni es difon massa a través dels mitjans de comunicació, sobretot públics, així que sortir de les Terres de l’Ebre és una cosa que ens agrada», assegura Gaya.

El cantautor, però també és capaç de trobar-hi aspectes positius: «Com que no es parla cada dia de tu, no estàs hiperescoltat, i moltes vegades et permet arribar a un lloc i sorprendre, és un petit avantatge!», somriu.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents