«El cor de l’àlbum és un grup de rock en directe, Franz Ferdinand sense miraments»

Amb més de vint anys d’èxit als escenaris, la banda escocesa Franz Ferdinad va presentar a principis d’any el seu sisè àlbum, The Human Fear (La Por Humana), el primer amb la formació renovada però mantenint l’essència i energia dels inicis. Dels quatre membres originals, només queden el cantant Alex Kapranos i el baixista Bob Hardy, que actuen demà al Festival de Cap Roig (22.15h).

Els últims mesos ja han fet alguns concerts a Catalunya i Espanya, com és el públic aquí?

Ens encanta venir! Ja fa temps que hi actuem i són concerts especials. El públic d’aquí és força famós per ser molt entusiasta i m’agrada com la gent s’involucra als concerts. No venen només com a simples espectadors, realment s’involucren i van a totes. Això es nota molt quan ets a l’escenari com a músic, perquè t’alimentes d’aquesta energia.

A la Costa Brava, ben segur que en trobaran...

Vam venir fa temps i, sí, és un ambient molt festiu... la gent aquí sap passar-s’ho bé!

L’última gira que van fer, per Hits to the Head, repassava els grans èxits, com se senten ara que toquen nous treballs?

El nou àlbum està sent molt divertit de tocar en directe i té bona resposta de l’audiència. És bonic mesclar algunes de les cançons noves amb els grans senzills dels últims vint anys i veure que la gent se sap les lletres i ho canta tot.

A més, és el primer àlbum gravat amb Dino Bardot a la guitarra i Audrey Tait a la bateria. També Julian Corrie al teclat...

Havíem gravat alguna cançó de Hits to the Head junts, així que ja havíem treballat a l’estudi, però sobretot vam fer l’última gira ja amb aquesta formació. Va ser una gran experiència per a posar els fonaments de la banda i quan vam acabar érem molt bons en ser Franz Ferdinand, així que de seguida vam dur aquesta energia a l’estudi per a gravar l’àlbum, i crec que es nota. El cor de The Human Fear és el so d’un grup de rock en directe.

És aquesta l’energia que us manté les ganes més de vint anys després?

Quan has estat tant temps de gira com nosaltres, si no ens agradés el que fem, no ho faríem. Al principi ets un grup nou i viatjar és excitant. Coneixes un munt de llocs per primera vegada. Però quan portes vint anys, almenys per a mi, es tracta cada vegada més del concert. Ja m’agrada viatjar, però el focus està en l’actuació. Cap concert és igual perquè cap audiència és exactament igual. D’aquí és on ve l’energia.

A The Human Fear es recupera aquesta essència enèrgica de sempre de Franz Ferdinand?

Per a nosaltres l’àlbum ha sigut com un nou començament. Com dèiem, és el primer amb aquesta formació, i ho sentim com un renaixement. Quan vam fer Hits to the Head, amb els millors èxits, va ser com traçar una línia a la sorra, i ara construïm el futur des del present. Aquesta actitud està a l’àlbum.

Aquesta línia separaria uns quinze anys de Franz Ferdinand, durarà tant la nova etapa?

Ostres, qui sap (riu)?! Encara no pensem tant a llarg termini, però mai se sap...

I tant! De fet, tot plegat va començar en una cuina...

Jo no era ni músic! L’Alex (Kapranos) i jo treballàvem de xefs a un restaurant... bé, jo rentava plats! I aquí, en una cuina professional, vam començar a parlar de fer un grup junts. I després, quan vam començar a tocar i escriure algunes cançons, ho fèiem a la cuina de l’Alex. Així que sí, les cuines han sigut molt importants per a Franz Ferdinand!

I ara han publicat el sisè àlbum, The Human Fear...

Buscàvem un títol i va ser la lletra d’una de les últimes cançons que va tenir-ne, «Hooked». Si mires el títol potser sembla que sigui un àlbum de doom metal, però òbviament no ho és, és purament Franz Ferdinand, ple d’energia i molt positiu. Ens agrada pensar que el títol representa el costat positiu de la por. Les millors coses de la vida i les més excitants demanen passar una mica de por. És una situació com una muntanya russa. I aquest nivell de por implica ser humans, així que també és un àlbum una mica sobre el fet d’estar viu.

Per tant, la por també és un lloc des d’on crear?

Totalment. Superar la por és molt bo creativament, o posar-te una situació en què necessitis superar alguna por, sí.

Per això hi ha aquest punt d’experimentació en l’àlbum?

Hi ha una bona paleta de sons, a l’àlbum... En un moment del procés vam decidir que el faríem tant Franz Ferdinand com fos possible, sense miraments. El volíem fer tal com som com a músics, lletristes, i aficionats de la música, que és el que som. Quan fas això, t’obres molt més al vessant més esotèric del teu gust. L’Alex (Kapranos), per exemple, té herència grega, i alguns dels sons a «Tell me I should stay» o «Black eyelashes» són molt grecs. És una cosa que volíem provar fa quinze o vint anys, i ara hem decidit ser nosaltres completament. «Hooked» té influències electròniques perquè ens agrada la música dance, simplement això!

Sobre «Hooked», ha explicat que va ser de les últimes a tenir lletra, i en una altra entrevista deia que al principi l’odiava justament per això...

Quan era un adolescent vaig entrar a la música a través de les lletres, i des de llavors m’hi mantinc. Durant molt temps, «Hooked» era només un riff, un molt bon riff, però jo no sentia que allà hi hagués una cançó. Va ser molt tard quan vam trobar una lletra que enganxava i tenia un sentit, i ara és una de les meves cançons preferides per a tocar en directe. Tot i que gravada és més electrònica, m’encanta amb les guitarres, com a una cançó de rock.

En directe, més d’una cançó deu tirar cap al rock...

És inevitable! Quan les cançons sonen al concert en directe surt el seu costat més rocker. Tenim la bateria i mai fem servir pistes gravades, no hi ha cap gravació, només alguna pel teclat. Som una banda de directe, una banda de directe de rock, i aquesta empenta es nota.

A més de tocar, sempre heu cuidat molt la imatge del grup i els àlbums...

És una part de ser Franz Ferdinand. L’Alex (Kapranos) i jo sempre hem treballat en les portades dels àlbums i els altres membres de la banda també. En Dino (Bardot) va fer la de Hits to the Head i per The Human Fear ens hem inspirat en una artista hongaresa, Dora Maurer, i una obra que es diu «Seven twists». Vam fer-nos les fotos nosaltres mateixos agafant un marc, li vam robar la idea, però tenim el seu permís! També ens fixem molt en els vídeos i el disseny de l’escenari pels concerts.

Subscriu-te per seguir llegint