Jofre Bardagí: «On més he après de Serrat ha sigut a l’estudi, el que fa és al·lucinant»

L’any 1983 Diego Armando Maradona va anar a un concert de Joan Manuel Serrat a Castelldefels i, un cop va acabar, es va posar a fer uns xuts amb un nen de cinc anys que havia passat el vespre assegut a la seva falda. En un moment distracció, el nano li va fer un túnel: «Maradona es va quedar plantat, i el primer que va fer va ser aixecar el cap i mirar si algú ho havia vist… els músics ja reien!», recorda el nen, que no va acabar sent futbolista, sinó músic. Era Jofre Bardagí, que ha fet carrera principalment amb el grup Glaucs i que aquest dissabte durà al F’Estiu de Calonge un dels projectes més importants de la seva vida: Un homenatge a Joan Manuel Serrat i, també, el seu pare, Josep Maria Bardagí, que hi treballà durant anys.

El mestre Bardagí, de fet, coneixia tan a fons l’obra del noi del Poble-sec que el 1998 va publicar l’àlbum Bardagí interpreta Serrat. Més d’un quart de segle després, el fill prepara Jofre Bardagí interpreta Serrat, un disc doble amb un primer volum que sortirà l’octubre i un segon pensat per a la primera meitat de 2026. La idea feia anys que li rondava el cap i els darrers mesos ja ha anat llançant senzills que formaran part del treball com Cançó de matinada o Temps era temps, aquesta última amb Santi Balmes.

Serrat és, assegura, un dels seus pilars bàsics, un autor que l’ha acompanyat sempre i que li ha suposat tot un repte: «Harmònicament, és molt complicat, i asseure’m al piano i treballar-hi ha sigut de les feines més difícils però més meravelloses que he fet», assegura Bardagí. La tria de les cançons ha sigut «bastant natural» i no correspon peça a peça al treball del seu pare. Moltes, és clar, han quedat fora, però amb el productor, Juanma Latorre (Vetusta Morla), ja fan la broma -que no ho és tant- de fer un «volum tres».

Un concert d’anècdotes

El F’Estiu de Calonge acollirà el primer concert de l’homenatge de Bardagí a Serrat abans i tot de la publicació de l’àlbum. «És una mena de preestrena», explica el músic, que també cantarà algunes cançons que no són part del disc, com Helena. Serà un directe basat en Serrat i «si hi ha alguna concessió a Glaucs, és perquè ell va participar-hi d’alguna manera», afirma. El repertori, a més, serà conegut pel públic, amb temes «mítics que tothom coneix ha fet seus: Al final, amb Paraules d’amor, per dir la més coneguda, cadascú tindrà una història», afegeix.

A més a més, aprofitarà per explicar anècdotes, tant pròpies com del pare, que ha pogut viure o conèixer al llarg dels anys al costat del cantautor, amb qui ha arribat a compartir escenari «un parell o tres de cops».

Sobre aquesta experiència, Bardagí explica que «és complicat conviure» amb el fet que, per ell, sigui en Joan, «i a l’escenari està fent de Serrat, i això m’impressiona molt, perquè és com estar amb el Bob Dylan o el Bruce Springsteen. Estic molt més impressionat que gaudint, que també ho faig!».

On ha après més amb Serrat, això sí, és «a l’estudi, que és molt més distès i no té la pressió de l’escenari». Bardagí ha quedat fascinat «amb la seva manera de treballar, com canta i veu les coses, com edita… és al·lucinant». Tot i que es considera ràpid a l’hora de gravar, Serrat «té una cosa que realment al·lucines. Mentalment domina tot el que fa i ja sap quin tros vol agafar i què vol fer-hi».

La poma d’en Serrat

La sessió de fotografies per a la portada de Jofre Bardagí interpreta Serrat encara s’ha de fer, però en el senzill de Cançó de matinada el músic ja va usar una poma tal com Serrat a Fa vint anys que tinc vint anys. «És una imatge molt coneguda aquí perquè és un disc en català, per mi és molt mítica i era molt divertit poder jugar-hi», comenta, tot i que encara no sap si apareixerà a la versió definitiva.

Per l’àlbum definitiu manca, també, acabar de perfilar alguna mescla, però tot estarà a punt cap a l’octubre per al llançament del primer volum. Mentrestant, les versions de Serrat de Bardagí fill podran descobrir-se dissabte al Castell de Calonge (22.00h) de la mà del F’Estiu.