Viure una Nit Ésdansa: quan el ball trenca fronteres

Entrar aquests dies al recinte Ésdansa és com travessar una frontera invisible. Sons i moviments de l’altra punta del món aterren a les Preses per transformar-la en l’epicentre de la dansa d’arrel. Dimecres a la nit, aquesta frontera es va tornar encara més petita quan les companyies vingudes de Geòrgia i de Colòmbia van ballar i compartir les seves danses amb tothom.

Aquest format que potencia la implicació del públic en l’espectacle s’anomena Nit Ésdansa. Es tracta d’una de les activitats preferides dels assistents: vespres de festa, dansa i participació. És un moment de contacte directe amb les altres cultures a través de la seva música i dansa. Primerament, la companyia fa una petita actuació a l’escenari i seguidament ja arriba el moment de baixar a la pista i fer sortir a tothom per encomanar-los el seu ritme.

La nit de dimecres va comptar amb dues companyies, dues cultures. La primera, des de Geòrgia, la companyia Khorumi, amb una tècnica certament admirable. Van portar a les Preses l’acharuli, el rachuli i el mokheuri, tres danses carregades d’energia, tècnica i intensitat.

Algunes d’aquestes tenen origen en els moviments militars i els jocs esportius del Caucas, és per això que el públic notava més rigidesa o complexitat en els moviments.

David Fartenadze, ballador de Khorumi, explicava que, de fet, el que van ballar no era el més tècnic que fan: «Els balls georgians són difícils, i hem intentat portar els passos més simples per a la gent».

No obstant la dificultat, els assistents es van animar de seguida i la pista va quedar plena en un tancar i obrir d’ulls. Això, pels membres de Khorumi va ser molt ben rebut, ho va assegurar Fartenadze: «Poder fer els nostres balls de carrer amb tota aquesta gent és molt emocionant».

El segon grup professional convidat en la Nit Ésdansa va ser Sintana, de Bogotà. Els seus ballarins i músics han viatjat fins les Preses per encomanar-hi la vivacitat, el ritme i el color del folklore colombià. I així va ser, la seva energia i el seu ambient festiu es va estendre ràpidament per tot el recinte, que va aprendre una de les danses més típiques d’allà: el fandango.

La seva directora, Keyth Orozco es va mostrar molt agraïda envers la gran participació dels assistents així com de l’aposta del festival per fer aquest tipus d’activitats. «És la primera vegada que venim a l’Ésdansa i també és el primer cop que trobem el component de la proximitat tan accentuat en un festival», assegurava Orozco.

Celebren la vida a través del moviment i la festa. Sintana volia convertir la Nit Ésdansa en un autèntic fandango. I ho van aconseguir. Durant la seva presència, aquell racó de les Preses estava en una festa colombiana.

Orozco va associar l’experiència «magnífica» amb la disposició del públic: «Hi ha una connexió molt bonica perquè notem un interès per la dansa folklòrica».

Un festival que creix amb èxit

El festival de dansa d’arrel tradicional Ésdansa celebra aquest any la seva 43a edició. L’edició d’enguany, que s’allargarà fins diumenge, compta amb companyies vingudes d’arreu del món, destacant: Cuezcomatl, de Mèxic; Sintana, de Colòmbia; Khorumi, de Geòrgia; Oshala, de Benín; Xacarandaina, de Galícia i, és clar, els amfitrions, Esbart Marboleny, de les Preses.

Tot i la inestabilitat meteorològica d’aquesta setmana, el festival ha arrencat amb molt bona assistència. A més, Marboleny té pensats diversos espais per poder fer seguir la programació amb normalitat en cas que la pluja ho impedeixi

L’organització assegura que els espectacles que requereixen compra d’entrades estan tenint també molt èxit. Ara bé, no es pot negar que l’activitat que fa moure i aixecar a més gent és la Nit Ésdansa, amb un públic carregat de cares conegudes que repeteixen any rere any, turistes encuriosits i famílies senceres que ja tenen la cita marcada al calendari.

Subscriu-te per seguir llegint