«Gernika»: dansa d'arrel i contemporània per reviure el bombardeig a Temporada Alta

La companyia basca Collectif Bilaka debutarà aquest divendres al festival Temporada Alta amb Gernika, una peça que explora el bombardeig de la ciutat l'abril de 1937 des d'una barreja entre la tradició basca i la dansa contemporània. En col·laboració amb el coreògraf Martin Harriague, el col·lectiu de Baiona planteja una peça que "parla d'esperança des de l'art", amb picades d'ullet al celebèrrim quadre de Pablo Picasso però intentant anar més enllà.

"Durant molt temps pensava que la dansa no es podia fer servir per parlar de temes polítics, però al final he parlat de Trump o dels assentaments d'Israel. No és fàcil, però la teatralitat ho permet. La música i el ball són suficients per expressar-se, perquè els cossos transmeten vibracions, unes emocions i tensions que no es poden explicar amb les paraules", explica Harrigue.

En aquest sentit, detalla que la inspiració pel muntatge li va arribar després d'uns anys vivint a Israel: "no hi havia la violència extrema d'ara, però hi vaig veure coses que no veiem a Europa, és una societat militaritzada i això em va marcar molt". Així, explica, volia parlar de la guerra "però amb esperança i desig de pau", una visió optimista que pretén mostrar "la llum" després del bombardeig per "elevar l'esperit" en un context marcat pels conflictes armats arreu del món.

Per tirar endavant el muntatge, que viurà la seva estrena a Catalunya a El Canal de Salt, el coreògraf i Bilaka van fer "una recerca conjunta" visitant Guernica per "redescobrir la seva història", tant la del bombardeig com la sensació de comunitat posterior i la lluita del Batalló Gernika contra el nazisme.

El resultat és una peça amb cinc ballarins i tres músics que combinen les danses tradicionals basques, la música d'arrel i el llenguatge contemporani, a més dels versos d'Odei Barroso. "No es tractava tant de barrejar com de ser autèntics", diu Harriage sobre un espectacle que s'ha vist per tot el País Basc.

I és que, tot i tenir la seu a Iparralde, el Collectif Bilaka treballa per totes les províncies basques i actualment té més músics i ballarins d'Euskadi i Navarra que no de nacionalitat francesa.

Per a aquesta creació, Harriague ha col·laborat amb els dos músics del col·lectiu Bilaka, Xabi Etcheverry i Patxi Amulet, i amb l’artista de l’ensemble 0 Stéphane Garin, en una música d’esperit repetitiu. Etcheverry concreta que la música té "un paper molt important" en escena, amb els músics "molt a prop dels ballarins" per generar "una connexió".

L'escenografia i la dramatúrgia tenen al·lusions a l'obra picassiana, tot i que no són l'element principal. "No hem volgut agafar el quadre de Picasso i fer-ne una explicació", diu el coreògraf sobre una obra d'art, assegura, molt present a les cases dels bascos d'una banda i l'altra de la frontera a través de reproduccions de tota mena. "Alguns dels seus símbols donen suport a la dramatúrgia, no són una anècdota, però tampoc l'objectiu principal de la peça", explica, i posa com a exemple la bombeta pintada per Picasso.