L’hongarès László Krasznahorkai, mestre de l’apocalipsi, guanya el Nobel de literatura 2025

L’Acadèmia Sueca ha atorgat aquest dijous el Premi Nobel de Literatura 2025 a l’escriptor hongarès László Krasznahorkai, poeta de l’apocalipsi i cartògraf dels racons més ombrívols, melancòlics i bonics de l’ésser humà.s Considerat un dels grans renovadors de la novel·la europea, Krasznahorkai ha seguit els passos d’Annie Ernaux i ha fet escala en el premi Formentor, del qual va ser vencedor el 2024, abans de sortir d’òrbita amb el Nobel. Al seu dia, el jurat del Formentor va enaltir l’hongarès per una «potència narrativa que envolta, revela, oculta i transforma la realitat del món», paraules que subscriu ara l’acadèmia són el seu guardó. 

L’obra de Krasznahorkai, moral, visionària i tremendament compromesa, és una fusta flotant enmig d’un naufragi; un retrat laberíntic i minuciós d’una societat a punt del col·lapse moral i espiritual. «Jo soc un canari a la mina els cants del quals no serveixen per alertar, el que la meva literatura diu una vegada i una altra és: ‘massa tard, massa tard, tard’, ironitzava l’any passat a Marràqueix. 

Nascut el 1954 a Gyula, va estudiar a Budapest, Krasznahorkai va alternar treballs manuals com la mineria al pasturatge nocturn de vaques i es va estrenar el 1985 amb ‘Tango sat ánico’, densa i desesperançada història d’un cooperativa fallida que el cineasta Béla Tarr va convertir en pel·lícula de culte i històrica successió de plans seqüència de seqüència.

El guardó, dotat amb 11 milions de corones sueques, uns 948.000 euros al canvi, es lliurarà el 10 de desembre a Oslo. L’última guanyadora del premi va ser l’escriptora sud-coreana Han Kang, de qui el jurat va destacar la seva capacitat per confrontar «traumes històrics» i «la fragilitat de la vida humana». 

Malgrat que les nominacions no es fan públiques fins al cap de 50 anys, per a l’edició d’aquest any han sonat sospitosos habituals de les travesses com l’australià Gerald Murnane, l’hongarès László Krasznahorkai, el romanès Mircea Cărtărescu, la mexicana Cristina Rivera Garza, el nord-americà Thomas Pynchon, i l’indi bengalí Amitav Ghosh, entre d’altres.