Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Barbies de museu

Una exposició al Museu del Joguet de Figueres fa lluir una selecció de les més de 2.000 peces de l’àmplia col·lecció de nines del matrimoni empordanès Llobet-Tomàs

Algunes de les Barbies exposades al Museu del Joguet.

Algunes de les Barbies exposades al Museu del Joguet. / Jordi Puig

Alba Carmona

Alba Carmona

Figueres

Per a uns és un emblema de la cosificació de la dona. Per a d’altres, i encara més des que Grega Gerwig i Margot Robbie s’hi van posar pel mig, un símbol d’emancipació. La realitat, però, és que és la nina més venuda i col·leccionada del món, una icona global que des d’avui pren el Museu del Joguet de Figueres amb l’exposició Glamurosa Barbie. La mostra, que es podrà visitar fins al 8 de març, parteix de l’àmplia col·lecció de Maria Mercè Llobet Gelabert i Joan Tomàs Serrats, una parella figuerenca que en custodia més de 2.000, acompanyades de tota mena de vestuaris i complements.

Creada el 1959 per la nord-americana Ruth Handler, fundadora de la companyia de joguines Mattel, Barbie va trencar motlles gràcies al look de top model adolescent, amb cueta de cavall i banyador exòtic. Ben aviat va fer-se un forat en l’imaginari de petits i grans i actualment és molt més que una joguina per a molta gent.

Maria Mercè Llobet se’n va enamorar el mateix 59, quan només tenia vuit anys i va veure un reportatge sobre una nina tan diferent a la de qualsevol joguet de l’Espanya franquista que es va proposar aconseguir-ne una.

«Aquestes nines trigaran molt a arribar a Espanya. Quan ho facin, ja estaràs casada», va respondre el seu pare, Ferran Llobet, a la petició de la nena. I no anava desencaminat, perquè es va comprar la primera Barbie Superstar (i el primer Ken Party Time) quan ja estava casada. La va adquirir l’any 1977, en un viatge a Perpinyà amb el seu marit.

Aquella era la primera de moltes, perquè actualment atresoren una de les millors col·leccions de nines d’Europa, amb 5.000 exemplars, 2.000 de les quals, Barbies.

Barbies catalanes

A finals dels setanta l’empresa catalana Congost va produir les primeres Barbies autòctones gràcies a una llicència de Mattel. Però, tot i que partien dels motlles originals, els acabats i alguns detalls s’adaptaven al que es considerava un tipus de físic més local. Congost també va treure algun model exclusiu com la Barbie 10º (1989), amb roba dissenyada per Manuel Pertegaz, per celebrar el desè aniversari de la seva arribada a l’Estat.

I és que des dels seus inicis, la nina ha anat mutant de pentinat i vestuari, a més d’incorporar un ventall més ampli de tons de pell, tipus de cos o discapacitats.

Sigui per nostàlgia, perquè hi projecten estils i valors propis, per les exclusives col·laboracions amb dissenyadors i artistes o pel salt a la pantalla, amb els anys la Barbie ha desenvolupat una amplia comunitat de seguidors.

Convertida en un objecte de culte, és tot un tresor per a col·leccionistes de tot el món. Especialment quan es tracta de les anomenades OOAK (One of a kind), és a dir, peces úniques; d’edicions limitades -amb un tiratge màxim de 35.000 unitats- o especials, un tipus de nina que no està pensada per a jugar-hi i que es lliura als compradors amb certificats per garantir-ne l’autenticitat.

Tracking Pixel Contents