Canta Estrella Morente

L’ àlbum Estrella & Rafael és més que un gran disc. És també la història d’una gran amistat. Riqueni havia acompanyat el gran cantaor Enrique Morente, pare d’Estrella. Degut a l’acumulació de faltes menors Riqueni va entrar a la presó el 2015. Va ser una època obscura en què la depressió va afectar aquest gran guitarrista sevillà. A la presó Sevilla 1 Estrella Morente va visitar el seu amic Rafael Riqueni on va complir condemna durant un any aproximadament. Allà hi van oferir cinc concerts i a més van gravar els cantes que van compartir amb els presos.

En aquest treball han fet un homentage a les «mares del flamenc» com diu Riqueni: la soleá i la seguiriya. Estrella fa un homentage a Pastora Pavón «La Niña de los Peines» un referent del flamenc que sempre l’ha fascinat i, al seu torn, Riqueni torna a Manuel Serrapí «Niño Ricardo» com vam poder escoltar en las falsetas. Aquest tocaor esplèndid que és Rafael Riqueni va demostrar que ha sabut crear una forma de tocar pròpia amb un toque d’arrel profund que posa de manifest un gran coneixement de la tradició. Però hi ha més que això perquè el maestro Riqueni és un gran creador de músiques. Entre la tradició i les formes contemporànies va acompanyar a una cantaora en estat de gràcia.

Amb hondura flamenca van anar reseguint els palos més primitius del gènere. Morente amb una veu depurada i molt clara va fer gala del vistuosisme melismàtic amb l’art d’improvisar d’alt de l’escenari. La veritat és que Estrella Morente cada dia canta millor com si acumulés la saviesa enciclopèdia dels seu pare que va cantar molts palos que s’havien deixat de cantar.

M’agrada especialment la naturalitat del cant sense cap afectació ni excés. L’emoció més viva del cant flamenc resideix en aquesta veu. Ambdós formen un tàndem jondo del més alt nivell artístic. Expressió genuïna que ens retorna a les formes de principis del segle XX. Cap al final del concert van oferir una versió d’una marxa processional versionada per Riqueni d’alt voltatge. No va faltar un Volver aflemencat que sempre acompanya la cantaora en els seus espectacles. El dolor i l’alegria que expressa el flamenc tenen en aquests dos músics el present i el futur del gènere que celebra el misteri de la vida covertit en música. No és un fet menor aquest gran treball on han destil·lat la saviesa i les formes dels mestres del passat d’on recuperen l’energia del cant més arrelat a la tradició on el més important era l’expressió pregona més que no pas la perfecció de la tècnica de les escoles de música modernes. A cavall d’aquests dos pols es debat el món del flamenc. Glòria a aquest dos grans artistes i a l’art del flamenc!