Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Palmarès

‘La hermanastra fea’, millor pel·lícula al festival de Sitges

La debutant Emilie Blichfeldt s’ha inspirat en el conte de la Ventafocs per a aquesta comèdia negra sobre la tirania dels cànons de bellesa

Ane Dahl Torp (Rebekka) i Lea Myren (Elvira) en una imatge de ‘La hermanastra fea’

Ane Dahl Torp (Rebekka) i Lea Myren (Elvira) en una imatge de ‘La hermanastra fea’ / Arxiu

Juan Manuel Freire

La hermanastra fea’, òpera prima de la noruega Emilie Blichfeldt, ha sigut la millor pel·lícula vista en competició a Sitges segons el jurat compost pels directors i productors Peter Chan i Hernán Findling, la supervisora d’efectes visuals Laura Pedro i les cineastes Mary Harron i Jovanka Vuckovic. «És una pel·lícula molt original, una òpera prima amb una visió i un món propis, que recupera un conte tradicional des d’una perspectiva completament nova», ha dit Harron per justificar la decisió. «Tot i que no s’atorguen premis al disseny de producció, tant aquest aspecte com el vestuari estan treballats al mínim detall».

Blichfeldt s’ha servit del conte de la Ventafocs (o, per ser precisos, la versió dels germans Grimm) per elaborar una crua comèdia d’època sobre la tirania de la bellesa inabastable. Lea Myren, de la sèrie ‘Kids in crime’, debuta al cine com la somiadora i torturada Elvira, disposada a passar pel pitjor terror corporal per guanyar la seva bella germanastra (Thea Sofie Loch Næs) en la competició per l’interès d’un príncep.

«Expliquem a les nostres filles el conte de la Ventafocs i creixen volent assemblar-se a ella», explicava la directora fa uns dies a aquest diari. «Però en aquesta recerca, és possible que acabin sent com la nostra germanastra, que mirin de canviar-se a si mateixes per encaixar en el cànon de bellesa. Aquesta classe d’objectificació d’una mateixa no et fa una persona bonica. Quan t’obsessiones amb tu mateixa, al trobar-te amb altres, només veus el teu propi reflex en els seus ulls. Si et trobes amb una dona, només la veus com a competència o et compares amb ella. Per això la germanastra es converteix en un monstre, tant per als altres com per a ella mateixa».

Altres premis destacats

El jurat oficial fantàstic ha atorgat un premi especial ex aequo a The furious,desplegament d’acció de Kenji Tanigaki, i ‘ Obsession’, de Curry Barker, un terrorífic relat d’amor (no correspost) que s’ha emportat també els premis del públic (apartat Oficial Fantàstic Competició) i el jurat Carnet Jove. Park Chan-wook, autor del clàssic ‘Old Boy’, guardonat com a millor pel·lícula a Sitges 2004, ha obtingut el premi a la millor direcció per No Other Choice. Rose Byrne ha sigut distingida com a millor actriu per la seva tasca a ‘Si pudiera, te daría una patada’, de Mary Bronstein. El conjunt d’actors adolescents de ‘The plague’,de Charlie Polinger, thriller iniciàtic sobre el ‘bullying’, s’emporta el premi a millor interpretació masculina. 

També han estat guardonades pel·lícules de procedències tan diverses com Tailàndia ('Un fantasma útil', millor guió i premi Citizen Kane a la direcció revelació), el Japó ('Exit 8', millor música), l'Argentina ('La virgen de la tosquera', millor fotografia), el Canadà ('Honey Bunch', millors efectes especials), Austràlia ('Lesbian Space Princess', millor pel·lícula d’Anima’t i de Noves Visions, en aquest últim cas ex aequo amb l’estatunidenca 'The True Beauty of Being Bitten by a Tick'), Mèxic ('No dejes a los niños solos', millor pel·lícula de Blood Window), Itàlia ('Forbidden City', millor pel·lícula d’Òrbita), Bèlgica ('Reflection in a Dead Diamond', premi de la crítica ex aequo amb 'La vida de Chuck') o Hongria ('Feels Like Home', Méliès de Plata). 

A falta de comptabilitzar dos dies, el festival ha superat en un 12% la seva recaptació del 2024, i en un 2% el que es va recaptar el 2023, quan es comptava amb l’enyorat Reti ro, segons va informar Mònica Garcia i Massagué, directora general de la Fundació Sitges.

Tracking Pixel Contents